“Votar ‘no’ a la resolució era alinear-se amb el bloc del búnquer”

Joan Giner (Cornellà, 1989) és diputat de Catalunya Sí que es Pot per Podem. Enginyer de Telecomunicacions, dilluns va votar en contra de la resolució independentista però poc abans del debat va publicar un article al seu blog en el qual va revelar que s'hauria abstingut, però que no ho va fer perquè la direcció del seu grup el va amenaçar amb l'expulsió si trencava la disciplina de vot. Joan Coscubiela, el portaveu, nega les amenaces.

Pregunta. Per què volia abstenir-se?

Resposta. La resolució té defectes i virtuts. Votar no era votar en el bloc del búnquer (en al·lusió al PP, el PSC i Ciutadans) i votar sí no es podia perquè no inclou el referèndum. La declaració no preveu el referèndum, que té el suport de la majoria, i fixa la independència com a fi excloent la república federal o confederal. Però té punts bons: planteja un procés constituent i una ruptura amb el cadenat del 1978 i recull un annex social. Aquesta és una legislatura molt especial: no és una partida de parxís, és d'escacs. Hi ha demanda legítima democràtica, amb propostes que no m'agraden, i hi ha el nucli del búnquer, que fa servir políticament els tribunals i amenaça de suspendre l'autonomia. I si alguna cosa tenim als nostres gens és que som radicalment demòcrates.

P. Per què va acatar la disciplina de vot i no va renunciar a l'escó?

R. Per dues raons. Som un partit en construcció i fa falta crear espais de debat. No vam poder discutir amb els inscrits. Les discrepàncies i divergències de vegades són bones. Si a la primera oportunitat, trenques i te'n vas no ajudes a crear aquesta eina. I després perquè hem d'obrir aquest debat perquè surti de les 11 cadires del Parlament i saber el paper que ha de jugar l'esquerra catalana en aquest puzle entre el bloc del sí, que és homogeni i amb una demanda democràtica, i el del búnquer, que és més homogeni i té pràctiques antidemocràtiques. Si no marquem la nostra identitat pròpia, no tindrem espai.

P. Vostè va explicar en la seva bitàcola que Lluís Rabell i Joan Coscubiela el van amenaçar amb l'expulsió. Com va anar?

R. Vam fer un debat durant la setmana i el que vaig fer al blog va ser un exercici clar i explicatiu de transparència plena perquè això no passi. És una crida a obrir aquest tipus de debats. El problema és que no va sortir del grup parlamentari. No va haver-hi eines per treure'l a fora. I dilluns ho vaig publicar. De Podem em va trucar un representant de la direcció estatal i bàsicament em va dir que acatés la decisió del grup i és el que vaig fer al final.

P. Què li van dir després de la votació?

R. Vam tenir una discussió política. A l'article no deia res que no hagués dit dins del grup parlamentari. Hem de seguir treballant. Hi havia el Lluís (Rabell) amb els papers a la mà dient: “Que demà he d'intervenir mitja hora!”.

P. No quedarà marcat?

R. Fa setmanes que debatem i espero que ho solucionem aquí dins. Sóc un diputat més i a la nit vaig anar amb la resta de companys a preparar la intervenció de Rabell. Sóc aquí per defensar les nostres idees i obrir debats. I això és sa. Fa un any i tres mesos que vaig anar a la primera assemblea de Podem. Hi ha debats on molts no coincidim i treballem més per arribar a acords. Aquesta és la diferència entre la vella i la nova política. El model de pensament únic no ho permetia i nosaltres sí.

P. Vostè defensa un referèndum a Catalunya sense necessitat que l'autoritzi l'Estat. Això és el que els distingeix dels seus companys?

R. En part. L'estratègia és compartida en realitat: volem que després de les eleccions del 20-D hi hagi un canvi i s'apliqui el model d'Escòcia. El vot útil o el millor aliat serà a En Comú Podem o Podem perquè és l'única força estatal que respecta el Parlament. En la nostra resolució, ja dèiem que cal lluitar per exercir la sobirania de Catalunya i si no s'aconsegueix la manera és augmentar les mobilitzacions socials. I si fa falta, desobeir el Constitucional.

P. Durant l'entrevista ha parlat en plural. Representa algun sector del seu partit?

R. Sóc un representant polític. He rebut molts missatges de suport. No tota però hi ha molta gent que pensa així: Jaume Asens (tinent d'alcalde de Barcelona) o David Compagnon (exdiputat). Dins de la nostra proposta política existeix el debat i simplement l'he visualitzat.

P. Pot dificultar la cohesió d'En Comú Podem?

R. El vot negatiu en bloc és el que més podia afectar. En Comú Podem, en paraules d'Ada Colau, acull independentistes i els que no ho són. L'enroc amb el no és el problema. Obrir el debat és bo. Sempre dic que quan vull saber què passa a Catalunya llegeixo Xavier Domènech. És activista des de fa molt temps i tot un referent per a mi. Quan vam saber que era el candidat, molts vam aplaudir.

P. Ja ha votat dues vegades que no a Mas. Hi ha alguna possibilitat que canviï d'opinió?

R. És el president de les retallades, les privatitzacions i la corrupció. Ja és un expresident.