Catalunya veu Kosovo com a model de reconeixement internacional

El Govern d’Artur Mas mira a Kosovo com a model per obtenir el reconeixement internacional del nou Estat català. Com a resposta a la dificultat d'aconseguir la seva admissió a l’ONU, l'alternativa consisteix a demanar l'ingrés a la Unesco i entrar d’amagatotis per la porta posterior en el sistema de les Nacions Unides. Així consta en un exhaustiu estudi encarregat per la Generalitat a un equip d'experts en dret internacional. La Unesco té previst votar aquest dilluns l'ingrés de Kosovo, que va declarar la independència unilateral de Sèrbia el 2008.

L'ingrés d'un nou país a l’ONU requereix l'informe favorable del Consell de Seguretat; cosa per la qual es necessita, a més de tenir majoria de vots –8 de 15–, que cap dels cinc membres permanents s'hi oposi. En canvi, a la Unesco —l'organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura– no hi ha dret de veto i és per això que l'exprovíncia sèrbia de Kosovo, com ja va fer Palestina el 2011, ha recorregut a aquesta porta posterior per poder entrar en el sistema de les Nacions Unides.

Malgrat l'oposició de països com Rússia i Espanya, el comitè executiu de la Unesco va aprovar el dia 22 proposar l'ingrés de Kosovo i, si Sèrbia no aconsegueix evitar-ho, –està maniobrant fins a última hora per ajornar la votació–, l’Assemblea General, que reuneix 195 països, ratificarà avui la decisió, cosa que requereix una majoria de dos terços.

No sorprèn, per tant, que l’Informe sobre procediments i instruments per manifestar la voluntat o no de continuïtat de l’Estat successor en relació amb els tractats dels quals és part l’Estat predecessor –un nom tan enrevessat i extens com el document–­, proposi seguir el model de Kosovo per obtenir, si no pot ser el reconeixement diplomàtic, sí almenys un cert reconeixement implícit del nou Estat com a subjecte de dret internacional.

L'informe, detallat i exhaustiu, rere el qual s'endevina la mà d'un despatx jurídic especialitzat i una ingent quantitat d'hores de treball, analitza d'un en un el miler de tractats internacionals subscrits per Espanya, fins i tot els que encara no han entrat en vigor, així com les reserves presentades per Espanya, i valora quins han de ser acceptats o no.

En més del 95% dels casos, advoca perquè són assumits per l'autoproclamada república catalana i incorporats a la seva legislació interna. Es tracta d'evitar un buit legal i que, com va vaticinar el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, el nou Estat quedi condemnat a “vagar per l'espai” sense agafador internacional.

L'informe aposta per l'anomenada successió d'estats, en virtut de la qual un nou Estat es considera successor d'un altre en la representació de les relacions internacionals d'un territori. L'elecció d'aquesta fórmula té importància política: les repúbliques bàltiques, per exemple, no es van considerar successores de la Unió Soviètica quan van accedir a la independència, amb l'argument que havien estat ocupades per l'Exèrcit Roig. Al revés, el nou Estat català, en declarar-se successor de l'espanyol, admetria implícitament que no es considera ocupat per Espanya. I l'ocupació estrangera és un dels motius que accepta l’ONU per reconèixer el dret d'autodeterminació.

Però la declaració d’Estat successor –conforme al conveni de Viena del 1978, que amb prou feines dues desenes de països han subscrit– no suposa, no obstant això, l'aplicació d'un mecanisme automàtic pel qual Catalunya seria part de tots els tractats i organitzacions internacionals als quals pertany Espanya.

El fet que el Consell d'Europa acceptés la “continuïtat automàtica” de Montenegro, quan es va separar de Iugoslàvia, podria servir com a exemple, “però no estem davant d'un precedent clar, sinó que possiblement es tracti d'una excepció”, adverteix l'estudi.

És a dir, dóna per descomptat que Catalunya faria taula rasa dels seus compromisos internacionals després de la declaració d'independència i es quedaria fora de la comunitat internacional; motiu pel qual anticipa els passos que caldria fer com més aviat millor per retornar-hi. Per avançar la tasca, inclou models de les cartes que cal remetre a governs estrangers i organitzacions internacionals.

L'informe inclou igualment l'esborrany d'un projecte de llei d'adaptació provisional de la llei de tractats espanyola, que va entrar en vigor el novembre passat, per facultar el Govern català per subscriure tractats.

Sospitosament, l'informe posa alguna reserva en l'adhesió al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, que resol mitjançant sentències o dictàmens consultius els litigis entre estats; potser perquè els seus autors no estan segurs que el procediment seguit per accedir a la independència sigui conforme al dret internacional. En això s'aparta del model de Kosovo, que el 2010 va obtenir un dictamen de la Haia favorable a les seves tesis.