La UE acusa la Generalitat per la contaminació d’Iberpotash

Molt hauran de canviar els arguments de la Generalitat si vol evitar una multa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel cas de la contaminació salina de les mines del Bages. Un document de 34 pàgines remès per la Comissió Europea al ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, obre un ventall de dubtes sobre l'actuació dels successius governs catalans per controlar les deixalles generades per l'activitat minera a Sallent. “Les autoritats espanyoles no han adoptat les mesures necessàries per garantir que els residus extractius generats per les activitats d'Iberpotash, SA a la comarca del Bages es gestionin en condicions adequades”.

El fragment posat entre cometes integra el document remès el 24 de setembre passat. En realitat, és la segona carta d'emplaçament enviada a les autoritats espanyoles, que haurà de respondre als tècnics de Brussel·les. En funció de si aquestes noves argumentacions són creïbles, l'Executiu comunitari haurà de decidir si arxiva el cas o l'eleva a la Justícia Europea, que decidirà si escau una sanció per haver vulnerat dues directives marc de la UE, sobre recursos extractius i d'aigües. A tenor del contingut del document, hi ha molts dubtes sobre la possibilitat d'esmenar els problemes del Bages. De fet, el text descriu com la mateixa Generalitat va admetre que retirar les muntanyes de sal existents a les portes de les mines de Súria i Sallent és una mesura “tècnicament inviable i desproporcionadament costosa”.

Malgrat aquesta impotència descrita, la Generalitat ha intentat convèncer la Comissió que ha pres decisions per intentar frenar el problema de les cinc muntanyes de sal que hi ha al Bages com a conseqüència de més d'un segle d'extracció de potasses del subsòl. Però les seves explicacions no han servit de moment per pal·liar un problema de “salut pública”, com ho considera la UE, basat en la salinització del Llobregat, del qual s'abasteix gran part de la població de la regió metropolitana de Barcelona.

La Generalitat, als seus escrits, reconeix que aquesta activitat és la principal font de contaminació del riu i dels seus aqüífers, que té una afectació "crítica" sobre la hidrogeologia de la zona i que fins i tot el Pla Hidrològic del Llobregat reconeix que seria impossible reduir la contaminació a curt o mitjà termini.

Sense mesures correctores

A la Comissió Europea no li convencen les seves explicacions. Tampoc les del pla de sanejament que s'havia presentat com a fórmula per mitigar la contaminació. Assenyala al document, al qual ha tingut accés EL PAÍS, que ni tan sols s'havia posat en marxa i, posteriorment, després d'una primera al·legació de la Generalitat, va respondre: “La veritat, no obstant això, és que les mesures correctores proposades no s'havien aplicat encara íntegrament en la data de la carta d'emplaçament”, el juliol del 2014. El motiu és “que no disposava dels recursos financers necessaris”, reconeix l'Agència Catalana de l'Aigua.

El document posa en dubte que en el cas de les mines del Bages s'hagi posat en funcionament el principi de “qui contamina, paga”. La major part de les inversions per esmenar la contaminació han estat a càrrec de l'erari públic i les administracions han hagut d'assumir gran part dels costos. Així mateix, qüestiona un dels arguments utilitzats per Iberpotash per mantenir els seus plans de creixement a la zona. La companyia minera assegura que reduirà en dècades la muntanya de sal del Cogulló (Sallent), ja que convertirà aquelles deixalles en recursos per fabricar sal industrial.