Quan Picasso pintava en català

Va ser una etapa breu en el temps, però intensa pel nombre d'obres produïdes. Pablo Picasso va arribar amb la seva família des de la Corunya a Barcelona el 1895, amb només 13 anys i va viure, a part d'algunes escapades fora, en aquesta ciutat fins al 1904, quan es va instal·lar definitivament a París. El balanç d'aquests anys és àmpliament positiu en el conjunt de la carrera del malagueny si tenim en compte que els escassos nou anys van ser clau en tres períodes i moments de la vida artística de Picasso: l'etapa de formació, l'època blava i l'època cubista, moments en què va crear obres essencials.

La relació de Picasso i Catalunya no va acabar quan se'n va anar a París. El pintor va viatjar i va treballar aquí en altres ocasions: el 1906 a la bonica localitat prepirinenca de Gósol, el 1909 a Horta de Sant Joan i el 1910 a Cadaqués, a més d'una altra estada a la ciutat de Barcelona durant el 1917.

‘Cap de dona jove’ no es va pintar a Gósol

No sempre una obra de Picasso salta a la fama per la seva alta cotització. El 31 de juliol un iot de Jaime Botín va ser interceptat amb Cap de dona jove a bord; una obra que havia de ser enviada a Suïssa malgrat que estava declarada no exportable. Malgrat que es va assegurar que l'obra es va pintar durant l'etapa que el pintor va passar a Gósol, entre el maig i l'agost del 1906, Eduard Vallès és taxatiu: "Es va pintar a París, tres mesos després del seu viatge a aquesta localitat. És un tema en el qual no hi ha dubte, perquè hi ha documentació. El que passa és que respira l'aroma de Gósol". Per això, l'obra no figura al llibre.

En total, 185 obres icòniques i conegudes per gairebé tothom com Retrat de la mare de l'artista (1896), Ciència i caritat (1897), La vida (1903), L'Harem (1906) o Arlequí (1917) i d'altres pràcticament desconegudes com Retrat de Dionisio Renart (1899) i Tors de dona, pintat a Gósol el 1906. Totes apareixen reproduïdes en alta qualitat per primera vegada en el volum de luxe Picasso. Obra catalana, que ha editat Enciclopèdia Catalana; després de l'encàrrec fet a l'historiador de l'art i comissari d'exposicions Eduard Vallès. Un centenar d'obres es conserven al Museu Picasso de Barcelona després de la donació que el mateix Picasso va fer a la ciutat el 1970 (cosa que no va fer a França). La resta són en prop de 80 museus internacionals i col·leccions privades. Algunes de les obres s'han exposat molt poc i s'han conegut gràcies a les sales de subhastes. “Les obres són com balenes que apareixen i desapareixen. Com Retrat de Dionisio Renart i Tors de dona, que es van vendre fa uns anys i ara estan en col·leccions privades”, explica Vallès, que apunta que algunes de les que figuren com a part de col·leccions privades estan en mans dels hereus de l'artista.

Per Vallès, un dels encerts del llibre és mostrar com gran part de les obres vinculades amb Catalunya han viatjat lluny d'aquestes terres. “Només queden les de primeríssima època, però gairebé totes les de l'època blava i les cubistes fetes a Horta, Cadaqués i Ceret no es conserven a les col·leccions públiques de Catalunya”, assegura, mentre remarca que es tracta d'“una exposició imaginària” impossible de fer “perquè els seus propietaris no ho permetrien en tots els casos”.

El volum sorprèn per la qualitat de les imatges que permeten veure la riquesa cromàtica utilitzada per Picasso. “No podem parlar de blau Picasso, sinó de blaus”, explica l'editor, Francesc Boada, fullejant el pesat llibre i fent notar els degradats i els tons de les obres. “Hem comparat les fotografies amb les obres originals, cosa que no s'ha fet mai”.

Dividida en 10 àmbits tematicocronològics, el volum repassa les obres relacionades amb la família, les de formació, les inspirades per Barcelona, les que li van inspirar la bohèmia de la nit barcelonina, les creades durant el període blau, “enteses no només com una cosa cromàtica, sinó com a reflex de la misèria”, les obres de Gósol, les cubistes d'Horta, Cadaqués i Ceret i les pintures que va fer el 1917.

El nou llibre obeeix a la tendència d'Enciclopèdia d'editar monografies no generalistes, sinó centrades en un aspecte concret segons Boada, que defineix el llibre com una “exposició enquadernada”. Se n'han imprès 1.500 exemplars a un preu de 990 euros cadascun.