_
_
_
_

Quan Picasso pintava en català

Enciclopèdia recopila tota l’obra del pintor que va realitzar a Catalunya entre el 1895 i el 1917

José Ángel Montañés
'Retrat de Dioniso Renart', del 1899, mai exposat, i una imatge de l'antic Palau de Belles Arts, avui Palau de Justícia, que va pintar Picasso durant la seva estada a Barcelona.
'Retrat de Dioniso Renart', del 1899, mai exposat, i una imatge de l'antic Palau de Belles Arts, avui Palau de Justícia, que va pintar Picasso durant la seva estada a Barcelona.

Va ser una etapa breu en el temps, però intensa pel nombre d'obres produïdes. Pablo Picasso va arribar amb la seva família des de la Corunya a Barcelona el 1895, amb només 13 anys i va viure, a part d'algunes escapades fora, en aquesta ciutat fins al 1904, quan es va instal·lar definitivament a París. El balanç d'aquests anys és àmpliament positiu en el conjunt de la carrera del malagueny si tenim en compte que els escassos nou anys van ser clau en tres períodes i moments de la vida artística de Picasso: l'etapa de formació, l'època blava i l'època cubista, moments en què va crear obres essencials.

La relació de Picasso i Catalunya no va acabar quan se'n va anar a París. El pintor va viatjar i va treballar aquí en altres ocasions: el 1906 a la bonica localitat prepirinenca de Gósol, el 1909 a Horta de Sant Joan i el 1910 a Cadaqués, a més d'una altra estada a la ciutat de Barcelona durant el 1917.

‘Cap de dona jove’ no es va pintar a Gósol

No sempre una obra de Picasso salta a la fama per la seva alta cotització. El 31 de juliol un iot de Jaime Botín va ser interceptat amb Cap de dona jove a bord; una obra que havia de ser enviada a Suïssa malgrat que estava declarada no exportable. Malgrat que es va assegurar que l'obra es va pintar durant l'etapa que el pintor va passar a Gósol, entre el maig i l'agost del 1906, Eduard Vallès és taxatiu: "Es va pintar a París, tres mesos després del seu viatge a aquesta localitat. És un tema en el qual no hi ha dubte, perquè hi ha documentació. El que passa és que respira l'aroma de Gósol". Per això, l'obra no figura al llibre.

En total, 185 obres icòniques i conegudes per gairebé tothom com Retrat de la mare de l'artista (1896), Ciència i caritat (1897), La vida (1903), L'Harem (1906) o Arlequí (1917) i d'altres pràcticament desconegudes com Retrat de Dionisio Renart (1899) i Tors de dona, pintat a Gósol el 1906. Totes apareixen reproduïdes en alta qualitat per primera vegada en el volum de luxe Picasso. Obra catalana, que ha editat Enciclopèdia Catalana; després de l'encàrrec fet a l'historiador de l'art i comissari d'exposicions Eduard Vallès. Un centenar d'obres es conserven al Museu Picasso de Barcelona després de la donació que el mateix Picasso va fer a la ciutat el 1970 (cosa que no va fer a França). La resta són en prop de 80 museus internacionals i col·leccions privades. Algunes de les obres s'han exposat molt poc i s'han conegut gràcies a les sales de subhastes. “Les obres són com balenes que apareixen i desapareixen. Com Retrat de Dionisio Renart i Tors de dona, que es van vendre fa uns anys i ara estan en col·leccions privades”, explica Vallès, que apunta que algunes de les que figuren com a part de col·leccions privades estan en mans dels hereus de l'artista.

Per Vallès, un dels encerts del llibre és mostrar com gran part de les obres vinculades amb Catalunya han viatjat lluny d'aquestes terres. “Només queden les de primeríssima època, però gairebé totes les de l'època blava i les cubistes fetes a Horta, Cadaqués i Ceret no es conserven a les col·leccions públiques de Catalunya”, assegura, mentre remarca que es tracta d'“una exposició imaginària” impossible de fer “perquè els seus propietaris no ho permetrien en tots els casos”.

'Tors de dona', obra de Picasso pintada a Gósol el 1906 i en mans d'un col·leccionista madrileny.
'Tors de dona', obra de Picasso pintada a Gósol el 1906 i en mans d'un col·leccionista madrileny.

El volum sorprèn per la qualitat de les imatges que permeten veure la riquesa cromàtica utilitzada per Picasso. “No podem parlar de blau Picasso, sinó de blaus”, explica l'editor, Francesc Boada, fullejant el pesat llibre i fent notar els degradats i els tons de les obres. “Hem comparat les fotografies amb les obres originals, cosa que no s'ha fet mai”.

Dividida en 10 àmbits tematicocronològics, el volum repassa les obres relacionades amb la família, les de formació, les inspirades per Barcelona, les que li van inspirar la bohèmia de la nit barcelonina, les creades durant el període blau, “enteses no només com una cosa cromàtica, sinó com a reflex de la misèria”, les obres de Gósol, les cubistes d'Horta, Cadaqués i Ceret i les pintures que va fer el 1917.

El nou llibre obeeix a la tendència d'Enciclopèdia d'editar monografies no generalistes, sinó centrades en un aspecte concret segons Boada, que defineix el llibre com una “exposició enquadernada”. Se n'han imprès 1.500 exemplars a un preu de 990 euros cadascun.

L’amic dels escriptors

És molt coneguda la relació de Picasso amb escriptors com Apollinaire, Éluard i Cocteau, però aquesta relació amb la literatura va començar molt abans a Barcelona, tal com posa en evidència l'estudi del mateix Vallès que acompanya l'obra editada per Enciclopèdia. Segons Vallès, els seus primers amics a Barcelona van ser escriptors i editors que va conèixer a Els Quatre Gats que feien revistes modernistes. “Retrata uns 20 escriptors abans del 1904, dels quals fa uns 100 retrats i esbossos; 22 de Santiago Rusiñol i cinc de Juli Vilamitjana. I ho fa perquè s'entenia molt millor amb ells, sobretot amb els poetes, que amb els pintors”. Quan el 1904 Picasso se'n va anar a París es va perdre aquest contacte i va començar a fer-ho amb el món de la il·lustració i les revistes d'aquesta ciutat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_