_
_
_
_

Rússia negocia amb els EUA i els seus aliats una transició a Síria

Es tracta de la primera vegada que els dos blocs parlen sobre l’assumpte Kerry adverteix que Al-Assad és el principal escull per a una sortida política al conflicte

Juan Carlos Sanz
El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov a Viena (Àustria), el 23 d'octubre del 2015.
El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov a Viena (Àustria), el 23 d'octubre del 2015.CARLO ALLEGRI (AFP)

Els caps de la diplomàcia de Rússia i els Estats Units, Turquia i l'Aràbia Saudita s'han reunit aquest divendres a Viena en una trobada sobre Síria sense precedents des que es va iniciar la guerra al país àrab fa més de quatre anys. La capital austríaca està sent escenari d'una marató de negociacions entorn al Pròxim Orient, si s'inclou la reunió prevista del Quartet (EUA, Rússia, Unió Europea i les Nacions Unides) davant l'escalada de la violència entre israelianes i palestins. Després de la seva reunió sorpresa de dimarts amb Baixar al-Assad, el president rus, Vladímir Putin, va anticipar dijous que Moscou pretén plantejar als principals països implicats en el conflicte una sortida política mitjançant una transició amb supervisió internacional en la qual es compti amb el mandatari sirià.

La guerra de Síria ja s'ha convertit en un conflicte de repercussions internacionals que ha causat 250.000 morts i més de quatre milions de refugiats. Sobre el terreny, per la presència de forces russes, iranianes i libaneses (els combatents xiïtes de Hizbul·lah) en suport del règim de Damasc, davant de milícies gihadistes plurinacionals, com el Front Al-Nusra (filial d'Al-Qaida) o l'Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès). En l'espai aeri, on una coalició de països islàmics i occidentals encapçalada per Washington ha bombardejat l'ISIS des de fa més d'un any, l'aviació de combat russa ja ha llançat des del passat 30 de setembre més de 800 operacions contra posicions rebels, la majoria diferents de les de l'Estat Islàmic.

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, s'han reunit per separat abans que s'asseguessin a la taula de negociacions els seus homòlegs turcs, Feridun Sinirlioglu, i saudita, Adel al-Jubeir, els dos països sunnites enfrontats obertament al règim proxiïta d'Al-Assad i que donen suport a algunes de les forces rebels sirianes.

En el marc del fòrum d'una conferència celebrada dijous a Sotxi, a la vora del mar Negre, Putin va assegurar que, “amb la lluita contra el terrorisme […] podem crear les condicions per iniciar […] un procés polític”, segons France Presse. El cap del Kremlin, que va rebutjar una partició de Síria per posar fi a la guerra, també va revelar que en la seva reunió amb el president sirià s'havia mostrat disposat a fer un front comú amb algunes forces rebels en la lluita contra l'Estat Islàmic. Rússia, al seu torn, donaria suport a aquestes milícies en una ofensiva contra l'ISIS.

Tant els Estats Units com Turquia han deixat d'exigir la sortida del poder de Baixar al-Assad com a condició prèvia a l'obertura d'un procés de negociacions. Han admès, en la línia pragmàtica ja marcada per països occidentals com el Regne Unit i Espanya, que el president sirià podria continuar en funcions durant un temps en l'inici de la transició. L'Aràbia Saudita segueix sent taxatiu a l'hora de plantejar la renúncia d'Al-Assad.

Els Estats Units –que ja ha acceptat coordinar-se amb Rússia, com ja va fer Israel, per evitar incidents sobre l'espai aeri sirià– van recordar dijous a Berlín en paraules de Kerry que en el camí de la solució política, “el principal escull continua sent una persona anomenada Al-Assad”.

“Rússia té ara més possibilitats que cap altre país per engegar un procés polític a Síria”, va declarar a Reuters el director del Centre d'Estudis Estratègics de Moscou, Ivan Konovalov. Aquesta iniciativa de mediació diplomàtica sembla tenir com a teló de fons un gir polític del Kremlin que condueixi a l'aixecament de les sancions internacionals imposades a Rússia per la seva intervenció a Ucraïna. Putin aspira a posar-se al capdavant d'una coalició internacional per derrotar l'Estat Islàmic i redimir-se així de la seva condició de pària internacional, especialment després de la caiguda dels preus del petroli que sustenta la seva economia.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Juan Carlos Sanz
Es el corresponsal para el Magreb. Antes lo fue en Jerusalén durante siete años y, previamente, ejerció como jefe de Internacional. En 20 años como enviado de EL PAÍS ha cubierto conflictos en los Balcanes, Irak y Turquía, entre otros destinos. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Zaragoza y máster en Periodismo por la Autónoma de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_