El jutge requereix a Economia que certifiqui i desglossi el cost del 9-N

El jutge que investiga la causa del 9-N ha requerit al Departament d'Economia que li certifiqui el cost de la consulta, desglossant-ne les partides pressupostàries, i ha preguntat a l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) si va cedir dades del registre de població de Catalunya per a la votació.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el magistrat Joan Manel Abril ha acordat aquestes diligències d'ofici, a més d'una mitja dotzena més, en la seva majoria, requeriments de documents, que van ser sol·licitades per la Fiscalia en relació amb la consulta.

Amb aquestes noves diligències sol·licitades pel ministeri públic, el jutge pretén esbrinar quin grau d'implicació va tenir la Generalitat amb la consulta del 9-N, des que el 4 de novembre va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

A la declaració de la setmana passada davant el jutge, el president en funcions, Artur Mas, la consellera d’Educació també en funcions, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, van argumentar que la Generalitat va deixar d'organitzar el 9-N una vegada suspesa la consulta, de manera que la seva execució va quedar completament en mans de voluntaris.

En aquesta nova bateria de diligències, el TSJC dirigeix un requeriment al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en què li reclama que "certifiqui el cost que va comportar el procés participatiu del 9-N, amb indicació dels diversos conceptes i partides pressupostàries a què es van assignar les despeses".

A l’Idescat, la informació del qual es va utilitzar per a la consulta del 9-N, el jutge li ha preguntat si va facilitar les dades del registre de la població de Catalunya i, si s’escau, li demana que li remeti una còpia de l'acord o conveni amb què es va instrumentalitzar aquesta cessió.

De les diligències instades per la Fiscalia, el magistrat ha demanat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, que va gestionar el suport informàtic del 9-N, que li remeti tota la documentació relacionada amb els encàrrecs duts a terme amb motiu de la consulta.

El magistrat ha reclamat també a les diferents empreses que la Generalitat va contractar per organitzar el 9-N que detallin qui era el responsable de coordinar les tasques encomanades i quins treballadors van prestar "serveis operatius" relacionats amb la consulta durant la jornada de votació.

Concretament, la Fiscalia vol disposar de la documentació sobre la instal·lació dels programes informàtics en els ordinadors portàtils que es van utilitzar als centres de votació, així com les contractacions relatives a la pàgina web Participa2014.cat, que informava de la consulta.

Els querellats van adduir davant el jutge que la Generalitat no va desactivar aquesta pàgina després de la suspensió de la consulta a causa de la seva complexitat tècnica, atès que estava allotjada en diferents servidors a l'estranger per evitar atacs informàtics.

Una altra de les diligències acordades pel jutge, a petició del ministeri públic, va dirigida a l'empresa Fujitsu, a la qual exigeix la documentació que fa referència a la instal·lació dels programes informàtics en els ordinadors fets servir per a la votació, que càrrecs del Govern van assegurar dilluns passat que va finalitzar el mateix dia 4 de novembre.

El magistrat ha demanat a Fujitsu els rebuts sobre el transport i lliurament d'aquests ordinadors, amb la finalitat d'esbrinar si va tenir lloc després de la suspensió de la consulta del TC.

A la directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que va encarregar a presos de Lleida la confecció de les urnes i paperetes del 9-N, el TSJC li ha sol·licitat també que identifiqui l'empresa de logística encarregada de la recollida i distribució del material, així com la llista dels punts de lliurament facilitat pel Departament de Governació.

Així mateix, el magistrat requereix a Focus, empresa que va cobrar 144.244 euros per muntar el centre de premsa del 9-N, tota la documentació mercantil relacionada amb l'encàrrec, incloent-hi les possibles subcontractacions i les "ordres de treball", així com que identifiqui el treballador de l'empresa que va coordinar el projecte.

El TSJC ha dirigit dos oficis més a Telefónica, a qui demana la documentació relacionada amb la compra a càrrec del CTTI de 7.000 ordinadors portàtils –que segons Ensenyament després del 9-N han quedat a la disposició de les escoles–, i a Hewlett Packard, sobre tots els encàrrecs que va rebre en relació amb el suport informàtic del 9-N.

A aquesta companyia el magistrat també li exigeix que identifiqui el responsable de coordinar els treballs d'instal·lació de programes informàtics vinculats amb la consulta i els treballadors que el 9 de novembre passat van prestar serveis relacionats amb el procés participatiu, a la seu del CTTI o a fora.