L’Scalextric que es mou amb la ment

L'Scalextric que es mou amb la ment no és cap dels invents còsmics d'en Doraemon. És el fruit del treball de fi de grau de dos alumnes d'Enginyeria Multimèdia de la Salle-Universitat Ramon Llull (URL). Enrique Bernalte i Ernest Obach ens conviden a posar-nos un casc que és una versió reduïda de l'aparell que als hospitals serveix per fer un electroencefalograma. Ens demanen que ens concentrem per aconseguir fer moure el cotxe. Centrem la ment en un pensament fix i voilà!, la joguina comença a donar voltes al circuit.

Com que la conversa per conèixer els detalls del projecte continua, la concentració comença a fluctuar i el cotxe passa a moure's a batzegades. Deixem el joc durant una estona i parlem sobre les diferents peces que conformen el NeuroScalextric. El casc que han utilitzat l'Enrique i l'Ernest és un producte comercial que s'anomena Neurosky Mindwave Mobile i recull diverses dades de la lectura cerebral. Ells se centren en el nivell de concentració i en el parpelleig dels ulls. Aquestes dues variables passen per una connexió sense fils Bluetooth entre el casc i un telèfon mòbil que, a través d'una aplicació dissenyada pels dos autors del projecte, es comunica via wi-fi amb un petit ordinador que comanda la pista de Scalextric.

Quan el nivell de concentració supera un 45%, el cotxe es comença a moure i en obrir i tancar els ulls s'activa la velocitat turbo durant uns segons. S'ha de mirar de no fer-ho massa ràpid perquè el casc no es confongui amb un moviment involuntari. "Cadascú es concentra d'una manera diferent", diu l'Ernest. "A mi em va bé quedar-me quiet, mirar a un punt i oblidar-me de la resta de coses. A l'Enrique li va millor mirar tota l'estona el cotxe", afegeix.

El NeuroScalextric pot semblar un simple joc recreatiu, però va més enllà. El director del nucli del clúster TIC-Media de Girona Bloom, Richard Herbert, ha fet de tutor –a títol individual– del treball dels dos nois, que ha obtingut un 10 de nota. "El joc va molt bé perquè cadascú descobreixi com es concentra", explica, i apunta que es podria fer servir per tractar persones amb trastorn per dèficit d'atenció per ajudar-les a aprendre com concentrar-se. "La nostra idea és aplicar les TIC en el seu vessant de la neurociència en el sector medicosocial", resumeix.

El tutor del projecte veu l'Scalextric que es mou amb la ment com una demostració que es pot fer tecnologia neuronal a baix cost. "Si volem fer un dispositiu que pugui ajudar molta gent, no pot ser car", afirma Herbert. El pròxim pas del NeuroScalextric és passar de la fase de prototip en què es troba ara a un punt en què pugui ser potencialment comercialitzable. Un cop això s'aconsegueixi, Herbert i els dos estudiants tindrien clar el preu unitari del producte i podrien plantejar-se arribar a un acord amb l'empresa Scalextric. Però per continuar endavant encara tenen pendent aconseguir el finançament que necessiten.

Richard Herbert té un altre somni en l'àmbit de la neurociència: construir una cadira de rodes que es pugui controlar amb la ment destinada a persones amb mobilitat molt limitada. Si bé el NeuroScalextric té possibilitats d'arribar-se a vendre a baix cost, el panorama canvia en el cas d'una possible futura cadira de rodes controlada amb la ment. "De moment, la tecnologia per dissenyar-la és cara, no és prou estable o prou fàcil de calibrar", comenta el director de Bloom.