Podem i el seu soci MÉS rebutgen una candidatura conjunta a les Balears

Les bases de Podem i MÉS, que governen en coalició amb el PSOE en algunes corporacions locals de les Balears –com a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca o el Consell de Menorca–, han rebutjat en ferm la possibilitat de formar una candidatura conjunta per a les eleccions generals del proper 20 de desembre. El no a la integració en una llista unitària ha rebut el suport del 90% dels seus respectius delegats en assemblees paral·leles, per diferències com el lideratge de la candidatura o la denominació de la formació.

Les dues formacions pretenen mantenir la seva pròpia marca i identitat política. Tant Podem com MÉS aspiren a obtenir representació al Congrés dels Diputats i trencar el tradicional repartiment bipartit entre el PP i el PSOE, en els vuit escons assignats a la comunitat.

El pacte no ha quallat per diferències en el lideratge de la llista, en la seva denominació, en l'ordre de les sigles, en l'autonomia i en l'adscripció dels eventuals diputats electes. No obstant això, queda oberta una possibilitat llunyana d'arribar a un acord per a una candidatura unitària a Menorca i Mallorca per al Senat. De moment MÉS l'ha suggerit i Podem sí que la preveu a Menorca.

L'operació electoral conjunta entre Podem i MÉS, al marge del PSOE, va quedar segellada per part dels dos partits en acordar els pactes de majoria en l'autonomia de l'esquerra a Palma i Mallorca, i amb diferents fórmules a Menorca.

Els líders de MÉS, Biel Barceló i David Abril, i de Podem, Alberto Jarabo i Laura Camargo, van expressar durant setmanes la seva voluntat de convergir i per això van celebrar contactes, però les exigències creuades sobre el protagonisme de les sigles i els noms va encallar la negociació.

La desconfiança entre les cúpules de MÉS i Podem es va accentuar pels desmarcatges de la formació de Pablo Iglesias davant de diferents nomenaments i propostes del Govern balear. Podem –que es va expressar proper a MÉS– no va entrar a formar part de l'Executiu per la seva "desconfiança" cap al PSOE, que forma part de la coalició. La formació emergent sí que comparteix el poder amb els socialistes i MÉS a l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca i el Consell d'Eivissa.

El mapa electoral que va quedar després dels comicis autonòmics del passat 24 de maig es defineix en quatre eixos: va caure el bipartidisme, el PP va treure 121.000 vots –20 diputats– i el PSOE, 81.000 –14–, van irrompre a l'escena Podem, amb 62.000 vots –10 escons– i MÉS, amb 65.000 –9 diputats, amb els seus afins de Menorca–. A més també van entrar al Parlament balear el partit regionalista PI, amb tres diputats; Ciutadans, amb dos, i Gent per Formentera –aliat dels socialistes–, amb un. Esquerra Unida, amb la seva marca Guanyem, no va aconseguir representació autonòmica, tot i que al Consell i l'Ajuntament d'Eivissa té veu des de les candidatures local i insular que va impulsar Podem.