Podem i el seu soci MÉS rebutgen una candidatura conjunta a les Balears

La negativa es deu a diferències com el lideratge o la denominació de la llista en comú

El líder de Podem a les Balears, Alberto Jarabo, el passat 24 de maig.
El líder de Podem a les Balears, Alberto Jarabo, el passat 24 de maig.EFE

Les bases de Podem i MÉS, que governen en coalició amb el PSOE en algunes corporacions locals de les Balears –com a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca o el Consell de Menorca–, han rebutjat en ferm la possibilitat de formar una candidatura conjunta per a les eleccions generals del proper 20 de desembre. El no a la integració en una llista unitària ha rebut el suport del 90% dels seus respectius delegats en assemblees paral·leles, per diferències com el lideratge de la candidatura o la denominació de la formació.

Les dues formacions pretenen mantenir la seva pròpia marca i identitat política. Tant Podem com MÉS aspiren a obtenir representació al Congrés dels Diputats i trencar el tradicional repartiment bipartit entre el PP i el PSOE, en els vuit escons assignats a la comunitat.

Más información
Derrota històrica del PP i Bauzá a les Balears
El Govern balear es compromet a prohibir les corrides de toros
Podem amaga de trencar l'aliança del Govern balear

El pacte no ha quallat per diferències en el lideratge de la llista, en la seva denominació, en l'ordre de les sigles, en l'autonomia i en l'adscripció dels eventuals diputats electes. No obstant això, queda oberta una possibilitat llunyana d'arribar a un acord per a una candidatura unitària a Menorca i Mallorca per al Senat. De moment MÉS l'ha suggerit i Podem sí que la preveu a Menorca.

L'operació electoral conjunta entre Podem i MÉS, al marge del PSOE, va quedar segellada per part dels dos partits en acordar els pactes de majoria en l'autonomia de l'esquerra a Palma i Mallorca, i amb diferents fórmules a Menorca.

Els líders de MÉS, Biel Barceló i David Abril, i de Podem, Alberto Jarabo i Laura Camargo, van expressar durant setmanes la seva voluntat de convergir i per això van celebrar contactes, però les exigències creuades sobre el protagonisme de les sigles i els noms va encallar la negociació.

La desconfiança entre les cúpules de MÉS i Podem es va accentuar pels desmarcatges de la formació de Pablo Iglesias davant de diferents nomenaments i propostes del Govern balear. Podem –que es va expressar proper a MÉS– no va entrar a formar part de l'Executiu per la seva "desconfiança" cap al PSOE, que forma part de la coalició. La formació emergent sí que comparteix el poder amb els socialistes i MÉS a l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca i el Consell d'Eivissa.

El mapa electoral que va quedar després dels comicis autonòmics del passat 24 de maig es defineix en quatre eixos: va caure el bipartidisme, el PP va treure 121.000 vots –20 diputats– i el PSOE, 81.000 –14–, van irrompre a l'escena Podem, amb 62.000 vots –10 escons– i MÉS, amb 65.000 –9 diputats, amb els seus afins de Menorca–. A més també van entrar al Parlament balear el partit regionalista PI, amb tres diputats; Ciutadans, amb dos, i Gent per Formentera –aliat dels socialistes–, amb un. Esquerra Unida, amb la seva marca Guanyem, no va aconseguir representació autonòmica, tot i que al Consell i l'Ajuntament d'Eivissa té veu des de les candidatures local i insular que va impulsar Podem.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS