Els ‘iaioflautes’ celebren el quart aniversari
L'ala ‘sènior’ del 15-M festeja els seus quatre anys d'existència amb un concert a Barcelona
Tenen entre 55 i 86 anys i una armilla fosforescent que els identifica. Són uns 400, i d'aquests n'hi ha una trentena molt actius. En els últims quatre anys no hi ha hagut cap manifestació, protesta, ocupació o tancament en què els iaioflautes no hagin participat. El 27 d'octubre és el seu aniversari i ahir ho van celebrar amb un concert al Harlem Jazz Club.
Els iaioflautes són l'ala sènior del moviment del 15-M i van debutar coincidint amb la combinació explosiva de les retallades de serveis públics i el rescat a la banca. Ho recorda Antonia Jover, de 76 primaveres i integrant de la coordinadora del col·lectiu: “Gran part venim de lluites del passat, però hi ha gent que no havia participat mai en política”. I el nom? “Ens el va posar l'Espe [Esperanza Aguirre, llavors presidenta de la comunitat de Madrid]. Va anomenar rastaflautes els joves del 15-M i ho vam capgirar”, diu Jover entre rialles. “Ja feia temps que dèiem que la joventut no feia res fins que va esclatar el 15-M. Va ser una situació històrica, no ens quedava una altra, ens hi havíem de sumar; si un és d'esquerres pot tenir el cos oxidat, però no la ment”, diu el Felipe al documental Iaioflautes, passat i futur, de la productora Oop. Amb ell parlen l'Alfons i la Rosario, que recorden com “50 anys després” han tornat al carrer, evoquen els moments més destacats, com l'ocupació de la Borsa de Barcelona.
I fins i tot fan broma: “Tenim un avantatge, som gent gran”. Es refereixen al fet que la policia no els ha tocat mai ni un pèl: “El que no té una hèrnia, pren una pastilla”, diuen, conscients que la seva presència al final de les protestes proporciona seguretat als qui van al davant. “D'alguna manera parem l'agressivitat”, convenen.
Molts iaioflautes comparteixen la doble condició d'activistes i víctimes de la crisi: tenen càrregues familiars i exerceixen de coixí alleujant situacions complicades dels seus fills i néts gràcies a les seves pensions. Malgrat aquesta dedicació, o potser precisament gràcies a aquesta, s'han mobilitzat per les retallades, en els primers de maig, en lluites obreres com la de Panrico, contra la pujada del transport públic, han donat suport a víctimes de desnonaments… Segueixen celebrant una assemblea mensual a l'Ateneu Roig i fins i tot tenen un cor de repertori reivindicatiu. Canten A las barricadas amb lletra adaptada a l'actualitat, Grandola Vila Morena, Canto a la libertad… Com ahir al concert.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.