El conflicte de Valeo: de la imposició a la negociació

El 23 de juliol passat es va iniciar un dels conflictes laborals més importants dels últims anys. L'anunci del trasllat de la producció de Martortelles a Saragossa de l'empresa Valeo amenaçava el lloc de treball de 250 persones a la planta de Martorelles i posava a prova la capacitat de resposta i mobilització dels treballadors i treballadores.

El comitè d'empresa, amb majoria de CCOO, ha liderat un procés de mobilització que ha penetrat l'opinió pública i les xarxes socials i ha despertat la solidaritat de milers i milers de ciutadans identificats amb els 250 treballadors, noves víctimes d'una decisió empresarial que, emparada per la reforma laboral més regressiva de l'últim període democràtic, els deixava desemparats a ells i a les seves famílies.

Des del primer moment CCOO va plantejar reivindicacions que permetien obrir les vies de solució del conflicte: mesures industrials, laborals i socials, i la retirada del procediment administratiu obert per l'empresa. Una bateria de propostes oposades frontalment a les de l'empresa, que se centraven a traslladar tota la plantilla a Saragossa o acomiadar-la, sobre la base del càlcul de l'última reforma laboral de 20 dies per any treballat amb el màxim d'una anualitat.

La unitat de tota la plantilla i del conjunt del comitè d'empresa al voltant d'uns objectius clars i concrets, més la feina tècnica, jurídica i sindical, impecable, han aconseguit que la direcció de Valeo s'hagi convençut de la possible nul·litat de la decisió empresarial i s'hagi vist obligada a reconduir la situació i a obrir la negociació amb el comitè d'empresa. Aquest era l'escenari que l'empresa no hauria d'haver abandonat mai i que hauria estalviat molt patiment a les famílies afectades durant tot l'estiu, incloent-hi les vacances, i la deterioració de la imatge de la companyia per no tenir sensibilitat social.

La reobertura de la negociació és una victòria de la lluita d'un col·lectiu de treballadors i treballadores que han sabut defensar la seva feina, amb organització, compromís i direcció sindical dels seus representants. No obstant això, el conflicte no ha conclòs i així ho han entès tant CCOO i el comitè d'empresa, com el conjunt de la plantilla, que manté la vaga indefinida per seguir exigint a la multinacional la resposta a les reivindicacions que segueixen vigents: solucions industrials, laborals i socials.

La negociació ara ha de prendre el protagonisme. Aquest és el principal sentit de la mobilització: aconseguir recompondre les posicions entre les parts, equilibrant la negociació, quan les empreses no volen atendre els plantejaments dels treballadors i volen imposar autoritàriament una decisió. El vell binomi de la lluita sindical: mobilització-negociació.

Aquest conflicte evidencia que quan hi ha direcció i compromís sindical, com han demostrat CCOO i la resta de sindicats en el comitè d'empresa, i amb la plantilla unida, és possible forçar que s'obri l'espai de negociació i evitar la imposició unilateral de la direcció de l'empresa. Ara ha de demostrar-se la utilitat sindical mantenint la mateixa eficàcia en la negociació. Només així la lluita sindical tindrà utilitat per a la plantilla. En les properes setmanes l'objectiu és arribar a un acord que prevegi els tres pilars de les seves reivindicacions.

Des de CCOO estem convençuts que els treballadors i les treballadores ho aconseguiran, han demostrat intel·ligència col·lectiva, tenacitat i compromís amb els seus plantejaments. Tres valors imprescindibles per defensar els seus interessos.

Joan Carles Gallego és secretari general de CCOO de Catalunya i Javier Pacheco, secretari general de la federació d'indústria del sindicat.