Què en queda, de l’assalt al cel de Podem?

Podem va començar a constituir-se fa un any com a força política organitzada amb una declaració d'intencions que va ressonar a la plaça de Vistalegre de Madrid, escenari de l'assemblea fundacional del partit. “El cel no es pren per consens. Es pren per assalt”, va emfatitzar el seu líder, Pablo Iglesias, recorrent a unes paraules que Karl Marx va dirigir al seu amic el doctor Ludwig Kugelmann per descriure la fugaç insurrecció de la Comuna de París el 1871. L'objectiu del grup promotor de Podem, llavors en plena expansió, era trencar de forma definitiva els motlles del bipartidisme, i fer-ho amb l'èpica de l'“ara o mai”.

Un any i tres cites electorals després, l'horitzó ha canviat. Podem té representació en 14 Parlaments autònoms i ha impulsat els governs de les principals ciutats, però la formació afronta ara les generals del 20-D amb el pes del mal resultat de les eleccions catalanes. La caiguda de 14 punts des del gener, segons Metroscopia, l'ascens de Ciutadans, interpretat com a nova força del canvi, i la resistència del PP i el PSOE dibuixen una campanya complicada per a Podem, els quadres de la qual saben que hauran d'afrontar una reflexió sobre el futur del partit en funció de la correlació de forces del 21 de desembre. Què en queda, d'aquell assalt al cel?

Diversos analistes coincideixen que l'intent de fer política al marge del paradigma clàssic de l'esquerra i de la dreta no ha aconseguit quallar. “Canviar l'eix esquerra i dreta per l'eix a dalt i a baix no ha acabat de funcionar. L'eix ha tornat i el mercat és ampli, i la pregunta que han de contestar abans del 20-D és per què servirà el vot de Podem”, reflexiona José Ignacio Torreblanca, professor de Ciència Política a la UNED, que apunta també a una "confusió tàctica" en relació amb l'estratègia electoral. 

D'altra banda, també hi ha consens sobre una altra qüestió, fins i tot entre els crítics amb Podem: que la formació va donar motiu a la disputa pel vot del canvi. “A Vistalegre va néixer una força política que va inaugurar expectatives de canvi entre molta gent diferent, però també alarmes en les elits velles que volen que res canviï i que han descarregat tota la seva artilleria sobre Podem. Ha estat un any difícil perquè Goliat es resisteix a David, però avui les generals arriben en un context en el qual ningú nega que Espanya està canviant i canviarà després del 20-D”, analitza Íñigo Errejón, número dos del partit: "No són unes eleccions més, o només per triar govern, sinó per reconstruir un acord de país i guanyar una dècada d'avanç social, democràtic i econòmic".

La dificultat de la qual parla Errejón té molt a veure amb els temps. “Si les eleccions haguessin estat al febrer, el resultat hauria estat molt bo”, assenyala José Pablo Ferrándiz, vicepresident de Metroscopia, que recorda que llavors molts potencials votants de Podem se situaven en l'anomenat centre. Però ara Ciutadans “s'ha emportat tota aquella gent de centre que estava descontenta amb el panorama”. El 27-S, a més, va marcar un punt d'inflexió, perquè encara que els seus resultats no són extrapolables, va instal·lar en l'imaginari una “victòria moral” d'Albert Rivera.

Tot i això, els experts recorden que l'electorat està retardant cada vegada més la seva decisió de vot, per això resultaran clau els propers mesos i els debats electorals. Kiko Llaneras, investigador del col·lectiu Politikon, observa “un primer ajust en les municipals” i després un descens gradual i constant d'intenció de vot a Podem, encara que considera difícil que baixi gaire més.

Mentrestant, els dirigents del partit busquen reactivar l'èpica d'aquells moments inicials, quan el consens entorn del diagnòstic de Podem havia aconseguit canviar el mapa polític. “Vistalegre ens va brindar la possibilitat de disputar al PSOE i al PP el Govern d'Espanya. Però una lectura correcta de Vistalegre ens obliga a tornar al carrer, a la cua de l'atur, a la sortida de les escoles on esperen els pares, a les fleques a escoltar la nostra gent, els que ens van fer començar aquest projecte”, considera Juan Carlos Monedero, fundador del partit.

El principal objectiu de Podem és ara desactivar l'efecte Ciutadans i la resistència del bipartidisme. “Que l'adversari reaccionés de forma tan furibunda contra les tesis de Vistalegre, al mateix temps que intenta assemblar-se al nou, demostra d'una banda que els poders conservadors encara són forts, però també que era un full de ruta que els preocupava perquè possibilitava el canvi. A Vistalegre l'adversari encara no havia reaccionat, i poc després va reaccionar mirant de bloquejar aquell full de ruta. Avui arribem en condicions d'equilibri entre la nostra embranzida i la seva relativa capacitat de bloqueig”, conclou Errejón.