Plutó té glaceres, aigua i compostos orgànics
Els científics a càrrec de la missió 'New Horizons' encara no poden explicar com és que el planeta nan segueix actiu
A Plutó hi ha molta aigua gelada i compostos orgànics, segons confirmen avui les primeres dades científiques publicades de la missió New Horizons. La sonda de la NASA va sobrevolar el planeta el 14 de juliol i va fer la fotografia més detallada fins avui d'aquest planeta nan als confins del Sistema Solar. Des de llavors s'han acumulat en el seu ordinador de bord una gran quantitat d'imatges, cada vegada amb una resolució més bona, que van arribant a la Terra amb comptagotes i revelen noves facetes d'aquest món gelat.
La nova imatge de Plutó, que es publica avui a Science amb el primer estudi complet del planeta i les seves llunes, mostra un planeta amb intensos contrastos de color. Molts dels accidents geogràfics estudiats es troben a la regió Tombaugh, una extensa zona molt brillant i amb forma de cor. Dins d’aquí New Horizons mostra ara l'existència de glaceres per les quals encara flueix el gel. També precipicis de fins a 600 metres de profuditat així com serralades amb dosmils i tresmils fets d'aigua gelada.
El color vermell fosc de les zones més equatorials es deu a compostos orgànics produïts quan la llum del sol incideix en el metà i altres elements de la superfície del planeta. Encara que les observacions des de la Terra ho havien suggerit, és la primera vegada que es confirma l'existència d'aigua a Plutó.
El terreny accidentat indica que Plutó no és el món gelat i mort que es pensava. Alguns dels accidents geogràfics daten de fa uns centenars de milions d'anys, amb prou feines un instant si es considera que el planeta es va formar fa 4.500 milions d'anys. És probable que aquesta activitat continuï en l'actualitat i els experts de la NASA encara no s'expliquen com pot estar passant.
Aigua per tot arreu
El planeta té atmosfera, confirma el treball, i aquesta no està desapareixent tal com es pensava. Les noves dades de la missió també han permès ajustar el diàmetre del planeta: 2.374 quilòmetres, és a dir, una mica menys que càlculs anteriors. Això implica que Plutó és més dens del que es pensava, cosa que pot ajudar a revelar l'origen del cinturó de Kuiper després de la formació del planeta nan i la seva lluna més gran, Caront.
Nix i Hidra, dos llunes més de Plutó, també estan cobertes per molta aigua gelada, especialment cristal·lina si s'ha de tenir en compte la lluentor que desprenen. D’altra banda, Caront, el satèl·lit més gran del planeta nan, presenta fosses profundes i moviments tectònics que apunten que segueix actiu com el seu company.
La nau de la NASA és actualment a gairebé 5.000 milions de quilòmetres de la Terra i s’està endinsant en el desconegut cinturó de Kuiper, on pot haver-hi 200 planetes nans més encara per descobrir.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.