Varufakis fa una crida a crear una “xarxa” per “democratitzar” la UE

L'exministre de Finances grec Iannis Varufakis va fer una crida dijous a crear un “moviment o xarxa progressista” a la Unió Europea que vagi més enllà dels partits per “democratitzar Brussel·les”. “Cal posar la gent que menysprea la democràcia sota el control dels ciutadans”, va afirmar Varufakis en una xerrada en la qual va ser molt crític amb les actuals institucions comunitàries però també amb Syriza, el partit que lidera l'actual primer ministre grec, Alexis Tsipras. “L'Eurogrup és una zona lliure de democràcia”, va afegir l'exministre de Finances.

Varufakis va omplir ahir dijous el Born Centre Cultural de Barcelona, on participava en el cicle de conferències DO Europa. El ple va ser tal que l'organització va haver d'habilitar una sala amb una pantalla i, així i tot, es va quedar gent al carrer. En l'acte, conduït per la periodista Mònica Terribas, l'exministre va detallar i va proposar solucions per les quatre grans crisis que, en la seva opinió, afecten avui Europa: la bancària, la llosa del deute públic, la falta d'inversió i la pobresa.

L'exministre va indicar que les solucions per a aquestes crisis s'haurien d'adoptar immediatament, tot i que per afrontar-ne algunes la Unió Europea (UE) ja va tard. En el cas de la crisi financera, Varufakis va apostar per sanejar les entitats amb fons comunitaris, però substituint els gestors que han portat els bancs rescatats a la crisi i privatitzant-los després per recuperar els diners per als contribuents. Per abordar la crisi del deute públic, que en alguns casos va apuntar que s'ha generat pel rescat de la banca, l'exministre i economista va advocar per fer que el Banc Central Europeu (BCE) operi “com a corredor” entre els Estats i els mercats per a un volum de deute equivalent al 60% del producte interior brut (PIB), que és el límit fixat pel Pacte d'estabilitat i creixement. “El BCE pot demanar diners per un tipus gairebé al 0%, per la qual cosa el preu dels bons cauria. És a dir, el 40% del deute de la zona euro desapareixeria sense que ningú perdés ni un euro”, va assenyalar.

L’Eurogrup és una zona lliure de democràcia

Varufakis també va proposar una mena de New Deal per a Europa que hauria de canalitzar el Banc Europeu d'Inversió (BEI) per finançar projectes industrials, d'energies renovables o noves tecnologies. Per això, va considerar que el BCE hauria d'adquirir deute del BEI en lloc de bons sobirans. Finalment, va assenyalar que era urgent atendre la crisi social que s'està produint a Europa com a conseqüència de la crisi, la qual cosa permetria també que la ciutadania sentís com a pròpies les institucions europees.

L'extitular de Finances grec va considerar, no obstant això, que la mare de totes les crisis és la que pateixen les institucions del continent. I aquí Varufakis va carregar les tintes destacant les mancances democràtiques que, al seu parer, hi ha a la UE. “Odien la democràcia, la tracten amb menyspreu”, va insistir Varufakis. L'exministre va ser especialment dur amb l'Eurogrup, del qual va dir que “no es distingeix pel seu nivell intel·lectual”. No obstant això, va matisar que, sempre fora del context de les reunions d'aquell organisme, sí que hi ha membres de la institució "intel·ligents" i va posar com a exemple el ministre espanyol Luis de Guindos. “L'Eurogrup només destaca pel seu compromís a mantenir o seguir repetint el mateix mantra: les regles, les regles, les regles”, es va queixar.

En aquell context de "les regles", que s'han traduït en polítiques d'austeritat per als països que han requerit de fons europeus, va situar Varufakis el referèndum convocat pel president Alexis Tsipras perquè la població decidís si acceptava o rebutjava la proposta que li havia formulat la troica. La nit del 5 de juliol va guanyar finalment el no, el sentit de vot que havia demanat Tsipras. “Va ser un punt d'inflexió per a la història europea”, va dir l'economista, qui així i tot a continuació va lamentar: “Tràgicament aquella nit el govern va decidir donar-se per vençut”. Varufakis va deixar el càrrec, i Tsipras va signar aquell mateix mes un pacte encara més dur que el sotmès a votació per aconseguir el tercer rescat. “La troica no pensa que sigui un bon programa. Només volen humiliar-nos perquè Europa es mantingui sota l'equilibri i la por”, va afegir. Tot i que va considerar que l'Eurogrup és “un lloc molt desagradable” –“eren 18 contra mi”, va dir—, Varufakis va assegurar que està més dolgut per “les punyalades” i les “traïcions” dels seus companys de viatge al Govern grec. “Això em va decebre”, va puntualitzar.

L'experiència de Grècia va portar l'exministre al convenciment que “el vell sistema” d'“un país, un partit, una bandera” no serveix. “El sistema basat en la nació no pot canviar Europa. Cal intentar el contrari: crear un moviment d'àmbit europeu on aquesta conversa d'avui es doni en diversos llocs del continent i trobi després el seu lloc en l'àmbit de la ciutat, la comunitat i els Estats membres”. Aquest moviment “progressista” hauria d'incloure, en la seva opinió, “tothom, amb independència de la seva filiació política”, amb l'objectiu de “democratitzar” Brussel·les. A mitjà termini, va concretar, s'hauria de crear una “assemblea de representants europeus en una ciutat que no sigui Brussel·les” per definir el futur d'Europa i debatre una Constitució que substitueixi els tractats actuals. “Els problemes i les lluites dels europeus són tan comuns que es pot crear una identitat paneuropea. Si no ho fem, la UE es trencarà. Som la millor oportunitat perquè la UE sobrevisqui”, va reblar. Varufakis ja ho ha predicat a Alemanya, Àustria i Espanya. Demà viatjarà a Portugal per fer-ho. "És millor encendre una petita espelma que maleir la foscor", va concloure.