Ja es pot viure per sempre, però...

Ja es pot viure per sempre. Però això té dues pegues –a part que primer cal morir–: no és tan bo com sembla i només passa en una novel·la.

Es tracta de Los que sueñan, una ambiciosíssima obra de l'escriptor, guionista i director de cinema canari Elio Quiroga, que va rebre ahir a Sitges el premi Minotaure de literatura fantàstica, un guardó que per segona vegada consecutiva es vincula al festival de cinema de la localitat. El jurat del Minotaure va decidir el premi el juliol passat però s'ha esperat al festival i que la novel·la estigui editada (des del dia 6) per entregar-lo. Es dóna la circumstància que Quiroga a més concursa en el festival amb un curtmetratge, Sirena negra, que es va projectar ahir.

Los que sueñan és una obra que pot semblar desconcertant i en la qual l'autor ha posat moltes de les idees i obsessions que el ronden des de fa 15 anys. S'obre amb una història de terror que recorda El resplendor (un matrimoni aïllat amb un nen petit que veu fantasmes terrorífics) per, després d'un tour de force digne de Psicosi, evolucionar després cap a la ciència-ficció i transitar per camins sorprenents, com un món futur en el qual hi ha la possibilitat de viure una existència eterna en un univers virtual. Aquest nou desenvolupament, el gruix de la novel·la, mostra influències variades com les de Philip K. Dick, Frederik Pohl i Stanislaw Lem.

“És com ser a casa”, va dir ahir a aquest diari Quiroga sobre el fet que el premi, dotat amb 6.000 euros, li hagin donat al Festival de Cinema. Va assenyalar que la novel·la tracta “el contrast entre desig i realitat”, i “no deixa de mostrar un món cap al qual anem, en el qual pots obtenir qualsevol desig, fins i tot aconseguir el mateix cel, l'eternitat, tot i que per descomptat això implica un risc”. Amb ironia digna de Pohl, Quiroga narra la indignada i violenta reacció de les religions davant l'oferta empresarial de vida eterna virtual que les deixa sense clientela.

L'escriptor recalca que part de la seva història es pot veure com una veu d'alarma davant el progressiu control de les nostres vides per part de les empreses que regeixen l'esfera virtual i que cada vegada s'immisceix més en la privadesa individual, posant en joc llibertats civils bàsiques i fent la feina bruta als Estats.

Del pas del terror a la ciència-ficció, diu que li agrada jugar amb els gèneres i admet que la primera part de la història, amb troballes com aquests fantasmes fets de pols, àcars, restes de pell, pèl i trossos d'insectes (vaja, el que s'acumula als racons si no passes l'aspirador) és una bona novel·la d'horror embrionària.

Quant al cinema i la literatura destaca els nombrosos vasos comunicants. Convé que es necessitaria un Kubrick per fer una pel·lícula de Los que sueñan, “gairebé impossible de portar al cinema”.