‘Delicatessen’ al MNAC

Sa, sense lesió ni menyscapte, inalterat, intacte, quiet i mort. Incólume és el títol escollit per mostrar una col·lecció de 19 bodegons o natures mortes del Segle d'Or espanyol excepcionals, la majoria inèdites i cap exposada anteriorment. Ara, poden veure's des d'ahir fins a finals de febrer al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) després de ser cedits per cinc anys per un col·leccionista que ha exigit mantenir-se en l'anonimat, malgrat la seva important tasca de filantropia cultural; una cosa també excepcional. El títol fa referència a la capacitat que té la pintura de perpetuar en el temps –com si fos una foto fixa– la frescor passatgera de les flors i plantes o el vigor de la fruita i les verdures recentment agafades i disposades per ser preparades o menjades. Les obres, dignes d'aparèixer a qualsevol catàleg, estan signades pels grans del gènere, com, per exemple, Juan van der Hamen, Pedro de Camprobín, Juan de Arellano, Tomás Hiepes, Juan d'Espinosa, Agustín Logón i així fins a 10 autors.

Joan Yeguas, conservador de l'Àrea d'Art del Renaixement i Barroc del MNAC i comissari de la mostra, amb aquestes obres, il·luminades de forma individual per realçar-ne les peces com si fossin delicatessen llestes per degustar-se, només dos dels artistes estaven representats en el fons del museu (Juan van der Hamen i Pedro de Camprobín). De les obres en destaca, convençut, que, malgrat que moltes són novetat en la historiografia de l'art, “la seva qualitat farà que aviat siguin obres de referència”.

Les pintures –que abasten un període de temps de 50 anys, entre el 1620 i el 1670, “un moment en què les obres espanyoles presenten unes característiques diferents de la resta d'Europa”– comencen amb una del Mestre de Stirling-Maxwell, que mostra un rebost d'una llar camperola on s'han disposat fruites i verdures de forma ordenada. “Es tracta d'una naturalesa domesticada per l'acció humana”, explica. Amb la mateixa idea prossegueixen dues obres de Juan van der Hamen, un dels autors més coneguts d'aquest tipus d'obres; gairebé totes amb títol interminable i molt descriptiu: Card amb cistella de pomes, pastanagues, poncem i taronges penjades (1622) i Bodegó amb cistella de fruita (cap al 1622).

La composició, sempre austera i sòbria, avança cap a la taula parada i la representació minuciosa dels objectes, que apareixen, gairebé sempre, de forma elegant. Hi destaquen les obres d'Agustín de Logón (1640) o una de Tomás Hiepes (1645). En altres composicions s'hi introdueixen elements metàl·lics o ceràmics, com les magranes de Van der Hamen del 1629; les pomes, nous, raïm i glans de Juan d'Espinosa; la cistella amb prunes i un tall de meló d'un autor anònim del Cercle de Zurbarán, o la minúscula i apetitosa composició d'un plat de figues de Pedro de Camprobín realitzada el 1656.

En una exposició com aquesta no hi podien faltar els gerros de flors, una de les variants o subgènere del bodegó. En aquest cas, amb tres obres excepcionals. Una del mateix Camprobín del 1667, una altra de Juan de Arellano del 1670 i una tercera d'Antonio de Ponce, pintada entre el 1635 i el 1640. També forma part d'aquesta escollida selecció d'obres que obren la gana de l'espectador, una vanitas, en la qual es reflexiona sobre la fugacitat de la vida a partir d'elements com la flama d'una espelma a punt d'apagar-se o els llibres amb pàgines arrugades.

Nova presentació

El dipòsit de les peces n'ha permès l'estudi i documentació en profunditat i ha fet que cinc canviessin d'atribució”, segons Yeguas. Les obres s'incorporaran, “per un període de cinc anys renovables”, als fons de pintura del Renaixement i el Barroc del MNAC: unes 750 obres, de les quals se n'exposen un centenar, moltes procedents de donacions i llegats de particulars; “unes vies alternatives d'ingrés que van cobrant una gran importància en el context actual de fortes restriccions econòmiques”, comenta Pepe Serra, el director del MNAC.

De totes les obres del període, només unes 120 són obres del segle XVII. “El fons més conegut internacionalment, fins i tot més que el romànic i el gòtic, ja que són les que més viatgen en ser reclamades per museus de tot el món, com són les de Velázquez, Ribera, Zurbarán, Maíno o Ribalta”, subratlla Yeguas. El 2016, coincidint amb la Mercè, el museu inaugurarà una nova presentació d'aquest període, on els 29 nous bodegons hi tindran un paper important. La nova presentació també incorporarà i farà visible el Llegat Cambó i les obres del període de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, com una magnífica taula de Fra Angelico.