El testimoni més incòmode

Juan Pedro Lozano avança decidit cap al micròfon. Una antiga cicatriu divideix el seu cap despoblat. El jutge ordena que li treguin les manilles. Juanper comença a parlar. Denuncia la corrupció dels comandaments de la Guàrdia Civil que s'asseuen darrere seu i assenyala els seus excompanys per haver estafat un narcotraficant. Se senten murmuris a les seves esquenes. Els seus antics col·legues, ara enemics, interrompen el relat. L'insulten i esbufeguen. Juan Pedro, desafiador, es gira cap a ells. Als seus ulls també hi ha un odi que ve des de lluny: “Us desitjo molta sort, la mateixa que he tingut jo”, els diu.

Lozano és un delinqüent penedit del relat que va ser clau en la investigació de la banda del port, una presumpta trama de guàrdies civils i delinqüents comuns processada per haver robat un contenidor amb 200 quilos de cocaïna al port de Barcelona. Els primers van ser absolts; els segons, condemnats. Aquests dies, gairebé tots han tornat a judici per altres fets: vendre quatre quilos de cocaïna després d'haver estafat un narcotraficant colombià simulant una aprehensió de droga.

La ‘banda del port’, una altra vegada a judici per haver estafat un narcotraficant colombià

En aquell judici, com en aquest, Juan Pedro ha estat el principal testimoni de càrrec. Però no és un testimoni qualsevol. Fa 13 anys que està entre reixes per haver assassinat, el 2002, dos vigilants de seguretat de Prosegur que custodiaven un furgó blindat a Terrassa. Durant tot aquest temps només ha abandonat la presó per declarar contra els que van ser els seus aliats. A més de recordar els delictes compartits, els acusa d'haver-li parat un parany per fer-li pagar per un doble crim que, insisteix, no va cometre.

“Tota aquesta informació, per què la dóna?”, li pregunta un advocat. Juanper s'esplaia: “No he rebut un euro. Ningú m'ha promès res. Al principi vaig parlar perquè em van encolomar el merder dels dos morts. Van posar el meu nom damunt de la taula dels investigadors, i ho estic pagant. Avui parlo per evitar que segueixin endossant problemes a la gent. Sento l'obligació de fer-ho, però no en trec beneficis”.

Lozano està complint la seva pena a pols. Malgrat que la condemna (a 40 anys) és ferma, manté la seva innocència. Després d'escoltar-lo, la Fiscalia va arribar a obrir diligències per esbrinar si una altra persona va poder cometre el doble crim. La Guàrdia Civil també va buscar altres vies, inclosa la dels Grapo. Es va practicar, fins i tot, una reconstrucció dels fets en la qual va quedar clar que l'únic testimoni dels assassinats no tenia prou angle de visió per identificar Lozano. En el procés es van produir altres presumptes irregularitats, com la suposada declaració d'una caixera que es va perdre. Aquests elements, no obstant això, no han estat prou per reobrir la causa.

“No he rebut ni un euro. Ningú m’ha promès res”, diu Juan Pedro Lozano

“Jo sabia massa. I quan vaig intentar apartar-me d'ells, em van vendre. Volien guanyar punts amb la Policia”, prossegueix Lozano a la vista oral. D'aquell suposat parany, diu, només se'n va adonar tard, quan el Tribunal Suprem ja havia ratificat la sentència. Així que, el 2008, va decidir cantar. I va proporcionar a la Fiscalia dades que van culminar amb l'operació contra la banda del port.

El seu testimoni al judici és sòlid (aporta detalls, replica quan intenten posar en boca seva coses que no ha dit), però genera suspicàcies. Assegura que passava molt temps amb el líder, Javier Segura –condemnat a set anys i mig pel robatori del contenidor– però la veritat és que no ocupava un lloc preeminent a la banda, motiu pel qual ignora detalls importants: per exemple, com es repartien els beneficis i quina part anava, presumptament, a les butxaques dels guàrdies civils.

Els acusats repliquen que Lozano menteix, i que ho fa per motius foscos. I li llancen dards carregats de verí. Segura, que només contesta al seu advocat, esgrimeix el currículum delictiu de Lozano per presentar-se com a víctima. “Aquest senyor té una condemna per violador i assassí. Qui té por sóc jo! Tot això és una mentida”. Daniel Ribelles també provava de provocar-lo i assegura que actua per venjança personal: “Ell té una dona, la Soledad, amb la qual jo em ficava al llit. Sé que està malament entre amics, però va passar…”. I Antonio Bals, que assegura que és un confident policial, creu que Lozano l'acusa perquè creu que ell el va vendre a la policia. Cosa que, per cert, nega.

Pel que fa als guàrdies civils, Antonio Sáenz, àlies el Tete, creu que Lozano podia tenir-li mania perquè una vegada va investigar l'entorn familiar de la Soledad. I, juntament amb un altre dels guàrdies investigats, el sergent Roberto de Prádena, assegura que només anava al bar Gema –on, segons el testimoni, rebien els diners– a “prendre un quinto”. En un altre moment de gran intensitat al judici, Lozano, testimoni incòmode, també té un missatge per al Tete: “A tu et tinc calat”.