Un habitatge digne millora la salut mental de nens pobres 30 punts

Els efectes de la crisi econòmica i de l'austeritat sobre la salut de la població, especialment la més vulnerable, és un dels temes pendents en el món acadèmic. El projecte europeu Sophie és la iniciativa més ambiciosa feta fins al moment en aquest camp. En aquest projecte, hi ha participat Càritas per intentar donar respostes a la pregunta de com el problema de l'accés a l'habitatge incideix en l'estat de la salut. Entre els nens que han estat atesos de manera directa per l'entitat, la mala salut mental va passar del 53% al 20% en dos anys.

L'estudi titulat Canvis en l'habitatge i salut en la població vulnerable va ser realitzat per Càritas i l’Agència de Salut Pública de Barcelona entre el 2012 i el 2014. Per fer-ho, es van entrevistar 320 famílies i, dos anys després, es va fer el seguiment del 232. La idea era veure com els canvis en les seves condicions econòmiques i d'habitatge afectaven la seva salut.

Les famílies venien de dos grups. En un hi havia els que arribaven a l'entitat a través dels equips d’atenció directa (EAD), a causa de les seves necessitats de reallotjament, ja que vivien, per exemple, en habitacions en pisos compartits. L’altre corresponia als usuaris del Servei de Mediació en l’Habitatge (SMH), que atén les famílies no podien fer front a la hipoteca o el lloguer.

“Només la por de poder perdre la llar per falta de recursos o pel venciment d'un contracte sense possibilitats de renovació ja causa problemes d'ansietat o se somatitza amb dolors”, assegura Mercè Darnell, responsable de programes i serveis de Càritas. Els autors reconeixen que dos anys és un període de temps molt curt per mesurar els efectes que té una millora en la situació habitacional en la salut, però consideren que els resultats són significatius.

Menys ansietat

Entre el temps recorregut entre les dues entrevistes algunes persones van ser reallotjades en pisos tutelats o en habitatges socials d'altres tipus. “Les persones que han millorat la situació d'assequibilitat de l'habitatge, és a dir, aquella situació en què la relació cost-ingressos ha baixat del 50%, han experimentat amb més freqüència millores en la salut que les que no”, conclou l'estudi.

La presència de molta ansietat i depressió, per exemple, ha passat del 26% al 10% en el grup atès pels equips d’atenció directa. En el cas dels assessorats per l’SMH, ha caigut 23 punts fins a situar-se en un 19,8%. Però un dels indicadors més importants, fa ressaltar Darnell, és el de la millora en la salut mental dels menors. Mentre que el 53% dels nens de famílies que van arribar a través de l’EAD reportaven tenir mala salut mental, dos anys després només ho feia el 20%. La disminució també es va experimentar en l'altre grup, on va passar del 34% al 13%.

El punt de partida, aclareix Darnell, era per si mateix crític. Un estudi de l’Observatori Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), també en el marc de Sophie, subratllava la diferència de la percepció de mala salut entre la mitjana que mostra l’Enquesta de Salut de Catalunya (57.4% en les dones) contra el de les ateses per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH (18,8%).

“Una millora en la situació econòmica i en l'accés a habitatges adequats deriva en millores de la salut”, conclou Darnell. Però afegeix que l'assequibilitat n’és un pilar fonamental. “Una família no pot estar pensant si paga la casa o el menjar”, diu. I insisteix en la idea repetida fins al cansament per les entitats socials: la necessitat d'una renda que asseguri els mínims vitals.