Una vintena d’empreses recorren contra la moratòria hotelera de Colau
El TSCJ ha admès recursos de projectes d'hotels, com el de Núñez i Navarro, hostals i albergs
Un total de 16 empreses han presentat recursos contenciosos administratiuss davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la moratòria a la concessió de llicències d'allotjaments turístics que va decretar el passat mes de juliol l’Ajuntament de Barcelona. Són recursos presentats per empreses promotores de projectes hotelers, però també d'hostals o albergs, segons fonts judicials. Són recursos contra la moratòria en si mateixa, i també contra les afectacions que pugui tenir sobre cada promotor. Segons fonts judicials, s'esperen "molts més recursos els propers dies".
Entre les empreses promotores hi figura la immobiliària Núñez i Navarro, que el va presentar al setembre a través de la societat Josel, ha informat aquest dimecres el diari Ara. El text ha estat admès a tràmit per la sala tercera contenciosa administrativa del TSJC, que així ho ha fet públic a través del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ara com ara l'empresa no ha formulat cap demanda, precisen fonts de Núñez i Navarro, que té diversos projectes en cartera.
L’Ajuntament de Barcelona ha respost a través d'un portaveu que ara com ara "no entraran a valorar demanda per demanda". "Quan acabin els terminis de presentació de recursos valorarem els que hi hagi en conjunt", ha afegit i no ha aclarit quants recursos s'han presentat. El termini de presentació de demandes després de la moratòria finalitzava dilluns, però en el cas de les empreses que tenien llicències en tràmit les comunicacions d'afectació de la moratòria es van enviar en els dies següents a decretar-se. És per això que hi ha empreses que estan presentant recursos aquesta mateixa setmana. L’Ajuntament calcula que el conjunt de recursos, si n'hi ha, podrien acabar de presentar-se en un termini d'entre deu i quinze dies.
Fonts de la promotora asseguren que “un munt de societats han interposat contenciosos”
El Consistori que encapçala l'alcaldessa Ada Colau va acordar el passat mes de juliol suspendre durant un màxim d'un any la concessió de llicències de tot tipus d'allotjaments turístics, una moratòria que l'oposició ha demanat que s'aixequi parcialment. L'argument dels grups municipals és que hi ha zones de la ciutat on la càrrega turística és lleu i que s’hi podrien obrir establiments hotelers.
Però el govern que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau insisteix que l'objectiu de la moratòria és obrir un procés de reflexió sobre el model turístic de la ciutat. El seu objectiu és aprovar, el primer trimestre del 2016, una primera proposta del Pla especial de regulació d’allotjaments turístics. El grup municipal va ser el primer a sostenir, fa setmanes, que hi haurà desenes de demandes contra l’Ajuntament.
Un sol procediment o un per cas
Davant d'un cas com aquest, amb una vintena de recursos contra un mateix decret, la moratòria hotelera de l’Ajuntament de Barcelona, el jutge pot decidir tramitar tots els contenciosos agrupant-los en un sol procediment, o bé per separat. Des del moment en el qual el secretari judicial admet els recursos a tràmit, el jutjat sol·licita a les parts la documentació de cada expedient. En els seus contenciosos, els promotors recorren tant contra la moratòria en si mateixa, com contra les afectacions que pugui tenir per a cada projecte. A partir d'aquí, el que entra en discussió és si la moratòria és legal (o no) i si afecta (o no) cada projecte. En qualsevol cas, expliquen fonts judicials, és un procediment que va per llarg: abans se sabrà què ha passat amb el pla especial de l’Ajuntament que no pas quin és el desenllaç de cada recurs.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.