Un any del contagi d’ebola a Espanya

Fa un any, a mig matí, les redaccions dels mitjans de comunicació espanyols van rebre una misteriosa convocatòria: roda de premsa aquella tarda al Ministeri de Sanitat. L'anunci no deia res més. Però aviat es va saber el motiu: una dona (primer es va creure que era infermera; després es va saber que era auxiliar d'infermeria) s'havia contagiat d'ebola a l'Hospital Carlos III. 365 dies després, aquest és un succint balanç d'aquell cas, en el qual perviuen moltes incògnites.

Antecedents. L'ebola va arribar a Espanya amb avió de l'Exèrcit de l'Aire i perfectament controlat: el portaven dos religiosos, Miguel Pajares i Manuel García Viejo, que s'havien infectat cuidant malalts a l'Àfrica (a Libèria i Sierra Leone, respectivament). Tots dos van morir. Va ser durant l'atenció a aquest últim, o en ajudar a netejar l'habitació després de la seva mort el 25 de setembre, quan Romero es va contagiar.

L’anunci. La roda de premsa del 6 d'octubre del 2014 per anunciar el cas per part de la ministra de Sanitat de llavors, Ana Mato, ja és tema d'estudi en algunes universitats sobre què no s'ha de fer en una crisi sanitària. Es va intentar ocultar on seria tractada Romero, quan els mitjans ja havien publicat que seria al complex hospitalari La Paz-Carlos III, i no es van donar dades sobre el contagi. Va ser el primer cas de contagi d'ebola fora de l'Àfrica. Posteriorment, n'hi va haver un altre als Estats Units.

La gestió. A finals d'aquella setmana, el divendres 10 d'octubre, es va decidir la creació d'un comitè interministerial per dirigir la crisi de l'ebola. El va dirigir la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, cosa que es va interpretar com una desautorització de la gestió de Mato.

El contagi. Un any després, no s'ha pogut determinar quan es va produir el contagi. Durant la seva malaltia, Romero va arribar a dir que s'havia tocat la cara amb un guant. Després se'n va desdir. En teoria, el moment més perillós era el de treure's el vestit de seguretat, però se suposa que això s'ha de fer amb la supervisió d'un company, i ningú va veure res. Una altra opció seria que hi hagués una punxada o un porus a l'equipament, però tampoc s'ha demostrat. Les càmeres de l'habitació del malalt estaven preparades per retransmetre, però no per gravar, així que no se'n va poder obtenir informació.

L’ingrés. Romero va ser ingressada al Carlos III, però diversos dies després de manifestar símptomes. Aquest tercer cas que va haver de ser tractat a l'hospital ha suposat que s'ha deixat al centre una zona per tractar malalties altament infeccioses. Per això s'estan fent unes obres que encara no han conclòs.

El periple. Romero va començar a manifestar febre el 30 de setembre. Afirma que va trucar al servei especial per a personal que havia estat en contacte amb l'ebola, però no va ser ingressada fins al 6 d'octubre al matí. Durant aquell temps va anar al seu metge de capçalera, a la perruqueria i va fer vida pel barri. Primer va anar a l'Hospital d'Alcorcón. Així, va resultar que moltes de les persones que van tenir contacte amb ella, començant pel seu marit, van ser ingressades en observació, bé per recomanació mèdica, bé per voluntat pròpia. Cap va manifestar símptomes d'ebola.

La malaltia. L'ebola va tenir en Romero el curs habitual. Va haver-hi un moment de màxima gravetat al cap de 10-15 dies del contagi (els 5-10 dies de l'ingrés). Després va haver de quedar-se ingressada 42 dies fins a confirmar que el virus estava eradicat. Romero segueix de baixa.

Les víctimes polítiques. Tant la ministra de Sanitat, Ana Mato, com el conseller de Sanitat de Madrid, Javier Rodríguez, van perdre el lloc poc després de la crisi de l'ebola. Mato, tocada per la crisi sanitària, va dimitir en ser imputada per la trama Gürtel. Rodríguez va ser destituït directament per les seves desafortunades acusacions a Romero, a la qual va acusar de mentir i de poc professional.

Judicis. El cas va acabar amb nombroses demandes: la metgessa de família que la va atendre contra Romero, Romero i la seva família contra el conseller de Madrid, o reclamacions dels sindicats mèdics contra les autoritats. Cap ha conclòs en condemna.

El problema dels vestits. Gran part dels dubtes del cas es va centrar en si el personal sanitari estava prou format per atendre el cas, en primer lloc per posar-se i treure's el vestit de seguretat. Els treballadors afirmen que no és així. La direcció del centre afirma que hi havia protocols en marxa. La inspecció de Treball va trobar múltiples irregularitats. També el Centre Europeu de Control de Malalties.

L’hospital. El Carlos III estava en ple procés de convertir-se en un hospital de mitjana i llarga estada quan van arribar els malalts d'ebola. El Gómez Ulla, que anava a ser el triat, no estava preparat. Després d'aquests episodis, s'ha decidit mantenir una planta per a aquests casos. Les obres per adaptar-se a aquesta nova comesa estan gairebé acabades.

Incògnites. No se sap com es va produir el contagi ni el cost dels ingressos. Tampoc s'han establert responsabilitats. El Ministeri de Sanitat tenia un protocol per a crisis preparat per a la grip A, però no el va fer servir en aquest cas. No consta que l'hagi modificat ni revisat.

La malaltia al món. L'ebola segueix propagant-se a Sierra Leone i Guinea. A Libèria els últims casos són del maig d'aquest any. En total, fins avui s'han registrat més de 28.000 casos i 11.000 defuncions. En aquest temps s'ha aconseguit una vacuna que s'ha demostrat que és efectiva.