Un error innecessari

Si es confirma que l'Ajuntament de Madrid no renova el contracte a les agències de qualificació de deute (Standard & Poor’s and Fitch) es podria dir amb claredat que Manuela Carmena i el seu equip cometen un error. Una ciutat com Madrid, amb un volum de deute que supera els 5.000 milions, no es pot quedar sense cap referència sobre la qualitat del seu endeutament. És com desconnectar el finançament de la ciutat d'un recurs en el qual potser hagi de buscar diners que no trobarà tan fàcilment en la fiscalitat o en l'aportació de l'Estat.

L'argument utilitzat per anunciar “que s'estudia” rescindir el contracte és una mostra de bona voluntat, però pueril: “Madrid no s'endeutarà més”. Doncs bé, que així sigui; però, encara que es descartin necessitats imprevistes i peremptòries, queda un deute abundant subjecte als atzars del refinançament.

Carmena i el seu equip haurien de reconsiderar la seva posició. Si el malestar amb les agències es deu a la falta de sintonia del nou equip municipal, hi ha més signatures a les quals es pot i s'ha de recórrer; si l'argument fos el cost elevat dels serveis, s'hauria d'intentar una renegociació de les minutes. Però no és bona política aïllar-se de la línia habitual de finançament.

Una altra cosa, per descomptat, és el comportament poc professional de les agències segons les converses conegudes pels mitjans de comunicació. La tensió amb l'equip municipal és evident. Si s'entenien millor amb l'equip d'Ana Botella, no ho haurien de demostrar; a més, no són acceptables les reticències cantelludes que mostren davant de les auditories que reclama l'Ajuntament. Una agència de qualificació hauria d'estar satisfeta que es coneguin els comptes d'una institució; facilita la seva tasca. Tret que el resultat de les auditories demostri que la qualificació de Madrid està sobrevalorada. En aquest cas, l'Ajuntament i els madrilenys tindrien un problema... i les agències també.