Bon dia (ningú ens ho ha demanat però ho diem cada dia)

Jau Coloma es vesteix per un dia de publicitat encoberta i es dedicarà a l'autobombo, a lloar les nombrosíssimes virtuts que hi ha al darrere del compte d'@elpaiscat. Com que qui escriu això és també qui tria a vegades els 140 caràcters, es pot parlar directament d'onanisme periodístic, però què coi. No cada dia elpais.cat fa un any. De fet, només passa el 6 d'octubre del 2015, i ho celebrem com cal (la part confessable... tampoc us explicarem ara el sopar, en cas que en recordéssim alguna cosa).

El compte de Twitter d'@elpaiscat va néixer amb la voluntat de demostrar que darrere dels 140 caràcters hi ha una persona, no un robot que programa tuits. A vegades és difícil transmetre-ho tuit a tuit, perquè entre la inèrcia de tuitejar un titular i la trampa de fer un tuit interrogatiu buscant clics (ja sabeu que a les redaccions es canta allò d'Amaral, Sin ti no soy nada). Però de bon matí, sempre tenim el costum de dir bon dia. Ningú ens ho ha demanat però diem bon dia, amb l'objectiu que el lector, si té la sort de ser encara al llit, ho pugui llegir i saber si s'ha d'abrigar o no. La intenció incial era oferir una informació completa del temps, però no ens enganyem: el rigor metereològic no és el nostre fort, això ho deixem per a inspiradores del tuit matinal, com la @miriamsbrichs i la @Monica_usart.

Segurament algun dia semblem presos d'un excés de psicotròpics, i d'altres fem gala d'allò que en @nachosanahuja, un fidel seguidor, en diu la "catalanor". Però per nosaltres és un repte, abans de vendre el nostre peix (fresc del dia, sempre) començar el dia amb bon humor. Així que ningú ens ho ha demanat, però seguirem dient bon dia.