_
_
_
_

El pare de l’assassí de Roseburg: “Com va aconseguir tenir 13 armes?”

El progenitor de Chris Harper Mercer irromp en el debat sobre l'accés fàcil a les armes L'homicida va ser rebutjat en una acadèmia d'armes per "estrany" i "immadur"

L'assassí múltiple de Roseburg, Oregon, en una imatge de Myspace.
L'assassí múltiple de Roseburg, Oregon, en una imatge de Myspace.AFP
Pablo Ximénez de Sandoval

El pare de Chris Harper Mercer, el jove de 26 anys que dijous passat va assassinar nou persones en un campus universitari d'Oregon va trencar el seu silenci l'endemà de la massacre per solidaritzar-se amb les víctimes i preguntar-se com és possible que el seu fill tingués 13 armes al seu poder. Ian Mercer, britànic de Lancashire segons va comunicar el Telegraph, va dir que personalment ell no ha disparat una arma en la seva vida i que desconeixia per complet que el seu fill tingués armes de foc.

Mercer va parlar breument amb la cadena CNN a la porta de casa seva a Tarzana, al nord de Los Angeles. “Com va poder acumular 13 armes?”, es va preguntar Mercer diverses vegades. “Com pot passar això? No vull dir que això tingui la culpa del que ha passat, però si en Chris no hagués pogut aconseguir 13 armes no hauria passat. A la resta del món no passa. Algú s'ha de fer la pregunta de com pot ser tan fàcil. Jo no he tingut un arma en la meva vida, ni en vull”.

Mercer va assegurar que es troba en un moment “devastador”. “El nostre cor és amb tots els afectats per això. Sé que res del que digui pot canviar el que ha passat però creguin-me que em solidaritzo amb aquestes famílies i espero que puguin superar això que estan passant”. En l'entrevista, l'home demana que canviïn les lleis de control d'armes.

John Hanlin, xèrif del comtat de Douglas, dissabte.
John Hanlin, xèrif del comtat de Douglas, dissabte.AFP

No va voler comentar l'estat mental del seu fill. "Òbviament, òbviament, algú que mata nou persones té algun tipus de problema", va dir. L'última vegada que el va veure, assegura, va ser poc abans de mudar-se a Oregon des de Los Angeles. Afirma que tenien una relació normal de pare i fill. El jove havia viscut sempre amb la seva mare.

Dijous passat, a les 10.30 del matí, Chris Harper Mercer va irrompre al campus de la universitat pública Umpqua a Roseburg, una comunitat rural del sud d'Oregon, i va matar a sang freda nou innocents abans que aparegués la policia, que va trigar uns 10 minuts a arribar al lloc. Els morts eren vuit estudiants entre 18 i els 59 anys i el professor d'anglès de la classe a la qual Harper Mercer s'havia inscrit feia pocs dies.

El xèrif del comtat de Douglas, John Hanlin, va revelar aquest dissabte al matí que, segons les conclusions del forense, l'assassí es va suïcidar d'un tret. La versió aclareix el primer relat dels fets segons el qual els agents de la policia estatal havien “neutralitzat” el sospitós en arribar al lloc però no estava clar qui l'havia matat.

La investigació va trobar sis armes en el lloc dels fets i vuit més (una, aquest dissabte, que fa un total de 14) a casa de Harper Mercer, en uns apartaments als afores del poble on vivia amb la seva mare. Els pares del jove estaven separats. El jove va créixer amb la seva mare a Los Angeles fins que es van mudar a Roseburg fa pocs anys, on ella tenia una feina d'infermera.

Els investigadors tracten ara de reconstruir la vida d'aquest jove al qual els seus veïns de Winchester, als afores de Roseburg, descrivien com a solitari, esquerp i antipàtic. A les xarxes socials va deixar al llarg dels anys pistes sobre el seu interès per les armes i el grup terrorista irlandès IRA, a més de reflexions sobre assassinats múltiples i l'atenció mediàtica que rebien els seus autors.

El 2012, va intentar fer un curs a l'acadèmia Seven4Para, un centre de defensa personal de Torrance, al sud de Los Angeles, on vivia. L'amo del centre, Eloy Way, va dir a l'agència Reuters que va rebutjar Harper Mercer perquè era “estrany”. “Volíem que fes un curs de seguretat per a principiants i em deia que ja tenia experiència amb armes de foc, em donava mala espina i el vaig rebutjar”, va dir Way a Reuters. “Era un tipus com estrany i semblava consentit i immadur. Era massa nerviós per rebre entrenament d'alt nivell de manera que no tenia sentit fer-ho”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_