Un brigada de la Policia Armada va rematar Companys

“Acabo d'ordenar a un grup d'homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l'he rematat a terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i que perdoni la meva”. Això és l'únic que va poder dir a la seva dona i als seus fills, després de tornar a casa poc abans de les vuit del matí procedent del castell de Montjuïc, aquell 15 d'octubre del 1940. Mai més va tornar a parlar d'això el brigada de la recentment creada Policia Armada Benjamí Benet Blanch, el nom del qual, 75 anys després dels fets, revela públicament per vegada primera el periodista Jordi Finestres a Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys (Llaura Llibres).

Les pistes facilitades per un nét de Benet han permès a Finestres –que el 2003 ja va localitzar a Veneçuela on es refugiava Ramón de Colubí, militar que va defensar Companys– reconstruir la trajectòria del policia, de llavors 48 anys, però no les causes que el van portar a ser tràgicament escollit per dirigir l'escamot d'afusellament de militars de manera misteriosa i precipitada la nit anterior. Era policia, però el cos estava sota les lleis militars: volgués o no, havia d'obeir.

El “pols tremolós” de l’executor el va obligar a disparar diversos trets amb la seva Astra 400 de 9 mil·límetres, segons relata Jordi Finestres

Alguns aspectes de la seva carrera podrien, no obstant això, explicar la seva elecció. Nascut a Mont-roig del Camp, i allistat voluntari com a educador de música a l'Exèrcit, el 1912 es va oferir a anar a Melilla, on ja va ser condecorat. Es va llicenciar el 1914 però no va tornar a l'Exèrcit sinó que el 1921 va ingressar a la Policia.

La revolta del 1936 el va enxampar a Saragossa. Encara que, segons Finestres, no volia saber res del separatisme català però tampoc de l'anticatalanisme, va donar suport als rebels i l'octubre del 1937 estava a la Brigada Legionària Italiana, els Fletxes Negres. L'abril del 1938 va entrar a Lleida. Ascendit a brigada per mèrits de guerra el juliol del 1939, pocs mesos després va participar en el trasllat de les restes del fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, des d'Alacant fins a El Escorial.

Alternant les últimes hores de Companys i el testimoni de De Colubí, Finestres parla al llibre (el contingut del qual avança la revista Sàpiens) de “diversos trets de gràcia” fruit del “pols tremolós” de Benet, que els executa amb la seva Astra 400 de 9 mil·límetres. I comenta també un episodi misteriós: Benet va agafar el mocador blanc tacat de sang que Companys portava a l'americana, però que va haver de deixar a terra després de ser recriminat per un capità de la Guàrdia Civil, Fernández-Valdés, que després se'n va apropiar, segons el llibre. Aquell mocador, i altres objectes personals de Companys, estan avui encara oficialment extraviats.

El suboficial va intentar quedar-se el mocador ensangonat del president però un capità de la Guàrdia Civil l’hi va impedir; aquest i altres objectes de Companys segueixen avui extraviats

Una afecció pulmonar va causar la mort del llavors ja capità Benet el 1950, que va morir a Tarragona als 58 anys.