Colau revisarà els 10.400 lloguers socials per detectar-hi frau

L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala l'alcaldessa Ada Colau, ha fet de l'habitatge una prioritat i ha activat un paquet de mesures per aconseguir pisos: ha assegut els bancs i la Sareb (banc dolent) per intentar que els cedeixin propietats —ara com ara sense èxit—, ha començat a sancionar entitats que tenen pisos buits —12 casos—, comprarà i rehabilitarà habitatges i iniciarà promocions noves. A més de buscar fora, indagarà dins del seu propi parc: inspeccionarà a partir de gener els seus 10.400 pisos de lloguer en recerca de frau, ocupacions o qualsevol anomalia que permeti sumar habitatges a la borsa pública.

“Augmentar el parc de lloguers socials és un repte de mandat i volem començar pels del mateix Ajuntament i fer inventari del parc públic”, explica el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner sobre la mesura de Govern que inclou el pla d'inspeccions. La pentinada la faran tècnics del Patronat Municipal de l'Habitatge, començarà al gener de 2016 i es perllongarà sis mesos.

Les inspeccions començaran al gener de 2016 i duraran sis mesos

La major part dels 10.400 pisos de lloguer social els administra el Patronat Municipal, uns 6.300 i el gruix pertanyen al mateix Ajuntament, Regesa o el Incasòl. La resta són d'entitats privades com Càritas, la Fundació Família i Benestar o Catalunya Caixa, enumera Montaner. Sobre els lloguers socials de titularitat privada, el pla del Govern municipal parla d'“elaborar un informe detallat sobre la seva situació”.

Hi ha una tercera casuística entre els lloguers socials: són els 300 pisos de quatre edificis que gestiona la societat d'inversió Colón Viviendas després de comprar-los el 2011 per 11 milions d'euros a Regesa, l'empresa del consell comarcal que fa habitatge social. Al juny passat, l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat va obrir un expedient sancionador a Colón per adjudicar 55 pisos al marge del Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial. Colón és filial d'Azora, l'empresa amb què Goldman Sachs es va adjudicar 3.000 pisos de l'Instituto de Vivienda de Madrid en diversos municipis de la Comunitat.

El regidor d'Habitatge detalla que l'últim cens del parc públic de lloguer de Barcelona es va fer el 2010 i va permetre detectar “anomalies o irregularitats” en un 21,3% dels casos. Per exemple, pisos ocupats per familiars del titular a qui se li va adjudicar inicialment (algunes vegades perquè havia mort), habitatges buits, habitatges ocupats il·legalment, realquilats a tercers pels adjudicataris oficials o d'altres en què va costar mesos que algú obrís la porta.

Una altra de les situacions que preocupen l'actual consistori és “la creixent ocupació de pisos buits per part de famílies empobrides”, per la qual cosa pretén contactar amb els propietaris perquè els converteixi en lloguers socials.