_
_
_
_
TIROTEIG ALS EUA

Nou morts en un dels pitjors atacs amb arma de foc dels EUA

El tiroteig va passar a la universitat local d'Umpqua, a Roseburg. Obama demana al Congrés una "modesta" legislació sobre les armes

Pablo Ximénez de Sandoval
Un ferit arriba a l'hospital a Roseburg.
Un ferit arriba a l'hospital a Roseburg.Aaron Yost (AP)

Un petit poble d’Oregon, al nord-oest dels EUA, es va veure aquest dijous immers en l’horror i la mort després de ser la víctima d’un dels pitjors atacs amb armes de foc dels últims anys. Almenys nou persones han perdut la vida i 20 més estan ferides per trets d'un home jove, identificat com a Chris Harper Mercer, de 26 anys, que va assaltar el campus d'una escola universitària pública del poble de Roseburg, a uns 300 quilòmetres al sud de Portland. Les autoritats i els veïns d'aquesta comunitat rural tracten ara de trobar el mòbil d'aquest crim inimaginable en altres països avançats però que als EUA, en paraules del mateix president, són “rutina”.

Eren les 10.38 del matí quan uns cops secs van començar a sentir-se des de l'interior de les classes de l’Umpqua Community College de Roseburg. Segons els relats dels estudiants, van trigar uns segons a adonar-se que eren trets. Van començar a córrer, tirant les taules, quan van sentir els crits provinents d'algunes de les classes.

“A les 10.40 havia de canviar de classe i llavors ens van dir que estàvem en situació d'emergència i que havíem de sortir de l'edifici”, relatava a EL PAÍS John Parker, de 36 anys, estudiant de Suport Social al campus. A les set de la tarda locals, mentre es feia fosc a Roseburg, Parker era entre els cotxes de policia que barraven el pas a la carretera que porta al lloc dels fets. Els estudiants van sortir amb les mans amunt mentre la policia envoltava el lloc. La comissaria de la policia estatal es troba a l'altra banda de la carretera rural, al costat de l'autopista 5, que recorre tot l'oest des de Tijuana fins a Seattle. Els agents van arribar en qüestió de minuts.

La policia del comtat de Douglas es va enfrontar a trets a un individu en arribar al lloc dels fets. El sospitós va morir en aquest intercanvi. Les ambulàncies van traslladar diversos ferits als hospitals propers. A l’interior del campus van ser trobades 11 víctimes, totes en aules d'un mateix mòdul amb el terra ple de sang.

Les autoritats van trigar més de vuit hores a identificar Harper. Segons les primeres informacions, no és un estudiant del campus. La policia investiga ara quina és la seva connexió amb aquest lloc així com qualsevol rastre de la seva activitat a Internet.

Només arribar, la policia va informar in situ d'entre 7 i 10 morts, xifra que va anar augmentant a mesura que passaven els minuts durant el matí fins que la fiscal general d’Oregon va confirmar els 13 morts. Finalment, el xèrif va tornar a informar de 10 morts. La confusió i la falta de dades és estranya en un incident d'aquest tipus. A les set del vespre locals encara no se sabia si el tirador s’incloïa entre aquestes deu morts. Un fotògraf local testimoni dels primers minuts va descriure l'escena com “pur caos” en el diari local NRToday.

Les forces de seguretat locals i estatals, amb suport de l’FBI al llarg del matí, van buscar durant hores possibles bombes parany al voltant del campus. El xèrif de Douglas va donar l'amenaça per acabada passades les dues de la tarda.

Roseburg és un poble al sud d’Oregon, enmig d'una zona rural. L'aeroport més proper és a hora i mitja per carretera. Aquest centre públic de formació professional tenia 13.600 estudiants l'any passat, la majoria passen de la trentena. El xèrif Hanlin va descriure que la petita comunitat estava “terroritzada”. “És un impacte enorme per a aquesta comunitat tenir un crim d'aquest nivell”.

El testimoni Parker portava una arma a la cintura mentre parlava amb EL PAÍS a les portes de la massacre. Tenia el seu permís, tot en regla. Quan va sortir escortat per la policia del campus, va avisar amb tranquil·litat que portava una pistola. “Me l’han pres, n’han tret les bales, l’han deixat al terra i després me l’han tornat”, deia satisfet de la diligència de la policia del comtat. Parker, després d'haver viscut en primera persona el pitjor tiroteig a l'oest americà en anys, opinava que no cal endurir les lleis sobre armes, sinó posar més èmfasi en la salut mental.

El president Obama va ser informat dels fets minuts després de les primeres informacions. Altre cop, la Casa Blanca va reaccionar dient que està en mans dels polítics fer “passos significatius” perquè aquestes coses passin amb menys freqüència al país més ric del món. La impossibilitat per Obama de fer avançar qualsevol legislació en el Congrés referent a aquest tema ha estat “una font de frustració per a ell”, segons paraules del portaveu de la Casa Blanca.

En una compareixença des de la Casa Blanca, visiblement irritat com poques vegades durant la seva presidència, Obama va deixar clara la seva frustració per haver de tornar a reaccionar davant una “carnisseria” que es repeteix “cada pocs mesos” i que seria evitable, va subratllar, si el Congrés permetés almenys una “modesta regulació” de les armes. “Amb les condolences i les oracions no n’hi ha prou. No és suficient”, va criticar Obama, per qui aquesta classe de violència “d'alguna manera, s'ha convertit en una rutina”. I això és perillós: “Ens hem tornat insensibles en aquesta matèria”, va advertir.

L’últim tiroteig en un centre educatiu en aquest estat del nord-oest va ser el juny del 2014, quan un adolescent va matar un estudiant als vestidors de l'institut Reynolds de Troutdale (Oregon). També va ferir un professor de gimnàstica que era en aquell moment en el lloc i que va ser qui va donar la veu d'alarma. El tirador es va suïcidar després.

Recentment, amb una fredor i un nombre de víctimes semblat, va haver-hi el del mes de juny passat a Charleston, Carolina del Sud, on un jove supremacista blanc va entrar en una església de la comunitat negra i va matar a trets nou persones durant les oracions. L'impacte dels fets van provocar la retirada de símbols racistes a l'estat meridional i un debat nacional sobre el racisme. No obstant això, les crides del president Barack Obama a treballar en una nova regulació sobre la possessió d'armes no han portat cap avanç.

“En algun moment, aquest país haurà d'enfrontar-se al fet que aquest tipus de violència massiva no passa en altres països avançats”, va dir llavors Obama. Als Estats Units hi ha pràcticament una arma per habitant en circulació. El desembre del 2012, la matança en una escola infantil de Sandy Hook, a Connecticut, va segar la vida d'una vintena de nens i de sis professors. Des de llavors, hi ha hagut 137 tirotejos més en centres escolars i universitats dels Estats Units.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_