Una fundació de CDC va maquillar els seus comptes per finançar el partit

La segona fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, Fòrum Barcelona, va rebre un total de 3,68 milions d'euros d'empreses privades entre 2007 i 2013, dels quals 2,2 milions van ser canalitzats cap al partit i la seva fundació oficial, CatDem, investigats per la Fiscalia Anticorrupció pel cobrament de comissions il·legals a canvi d'obra pública. Malgrat que la missió de FFB era ser “un espai obert de participació al servei de la societat civil” amb l'“objectiu d'analitzar problemes urbans”, va dedicar a això una mínima part dels seus recursos entre 2007 i 2013. En els seus comptes, no obstant això, assegura que va destinar a finalitats fundacionals el 80% dels ingressos en incloure en aquesta partida les ajudes a CatDem i feines pagades al partit que el Tribunal de Comptes considera que no estan acreditades.

Els comptes dipositats al Protectorat de Fundacions de la Generalitat mostren que Fòrum Barcelona va aconseguir atreure molts donants malgrat la seva escassa activitat pública. Els ingressos per aquest concepte ascendien entre 384.000 i 735.000 euros anuals. El 2014, l'entitat va ser liquidada i les seves activitats integrades a CatDem després de registrar l'any anterior una notable caiguda en els seus ingressos. Fins llavors, les donacions suposaven el 95% dels recursos anuals de FFB.

Encara que la llista de donants a FFB no consta en els seus comptes, aquests sí que recullen un conveni amb l'empresa de joc Cirsa Gaming Corporation —100.000 euros a l'any el 2011 i 2012— i un altre amb la Fundació ACS (60.000 euros el 2011). Les investigacions del cas Teyco han revelat que aquesta constructora va abonar 50.000 euros a l'entitat el 2009.

Les tres empreses també figuren a la llista de donants de la fundació CatDem, feta pública per EL PAÍS el passat 14 de setembre. En els set anys que FFB va rebre 3,7 milions en donacions, la fundació oficial de CDC va ingressar exactament el doble, 7,4 milions. D'aquests, 300.000 li van arribar des de Cirsa, 285.720 de Teyco i 210.000 des de la Fundació ACS.

La major part dels diners rebuts per FFB van acabar a les arques del partit —1,36 milions segons el Tribunal de Comptes— i de la fundació CatDem, 838.000 euros. De la resta dels diners, 819.000 euros van servir per pagar personal i 1,18 milions per altres conceptes.

Enfront de la magnitud d'aquestes xifres, l'activitat pública de Fòrum Barcelona va ser mínima. La memòria de 2008, per exemple, amb prou feines recull una conferència i una entrevista feta pel llavors candidat del partit a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias; l'organització d'una Jornada Municipal a la seu de CDC; la presentació d'un llibre; i quatre taules rodones, la majoria dels ponents de la qual eren dirigents del partit. Els comptes reflecteixen que la suma dedicada a aquests esdeveniments era mínima, amb prou feines uns milers d'euros a l'any. El gruix de les despeses de la fundació —el 60% a l'any de mitjana i fins al 87% el 2007— l'acaparen dues partides: les “ajudes” a la CatDem i “els serveis professionals” contractats fora de la fundació, en la seva majoria a CDC.

La llei obliga les fundacions a dedicar almenys el 70% dels ingressos a les seves finalitats fundacionals. Segons les activitats de FFB recollides a la memòria, l'entitat no va arribar ni de lluny a aquest percentatge cap any. No obstant això, l'entitat va aconseguir maquillar aquest fet en imputar a finalitats fundacionals les ajudes donades a CatDem i els pagaments fets al partit. No hi ha, tanmateix, cap evidència que els diners pagats a CDC i a CatDem tinguin relació amb les finalitats fundacionals de FFB.

Aquests, segons les memòries, eren “promoure la participació democràtica dels ciutadans i els mecanismes de resolució de problemes urbans”, així com “impulsar mecanismes d'informació al ciutadà”. Per a això, FFB podia “prestar serveis a tercers” i “arribar a acords” amb altres entitats”.

Un portaveu de CDC assegura que “tots els pagaments estan justificats per serveis prestats a Fòrum Barcelona por Convergència i la CatDem, i coincideixen amb les finalitats de la fundació”. Aquest portaveu admet que l'activitat pública de FFB era escassa, però defensa: “La fundació feia moltes altres coses que no tenen per què ser públiques. Va encarregar informes i tasques d'estratègia que, si vols que siguin bons, cal pagar-los, els faci el partit, CatDem o qui sigui. L'intensa feina feta va ser el que va permetre a Xavier Trias aconseguir l'alcaldia de Barcelona”.

L'existència de les feines esmentades per aquest portaveu, no obstant això, ha estat qüestionada pel Tribunal de Comptes, que en els seus informes de fiscalització de 2007 a 2013 sosté que la documentació aportada és “insuficient per acreditar els serveis realment prestats”. El Tribunal de Comptes repeteix aquest comentari sobre els pagaments a CDC des de la seva altra fundació, la CatDem. Les investigacions del cas Palau van revelar que les suposades feines fetes pel partit eren fictícies i que van servir per donar cobertura comptable al que en realitat era un transvasament irregular de fons.

Els comptes de FFB també contradiuen el portaveu de CDC en aquest extrem. Els pagaments d'aquesta fundació a CatDem es recullen sempre a l'epígraf d'“ajudes” i en cap cas consta que estiguin relacionats amb cap feina o servei.

Fins i tot si CDC aconseguís demostrar davant els fiscalitzadors —cosa que no ha fet— l'existència d'aquestes feines per justificar els pagaments, la situació no deixa de ser paradoxal ja que, segons la versió del seu portaveu, CDC va aconseguir cobrar 1,3 milions de la seva fundació per fer unes tasques que, en últim terme, eren per al mateix partit. En aquest cas, per a la candidatura de Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona.

Investigacion@elpais.es