Rajoy no canviarà el seu discurs immobilista malgrat el fracàs del PP

El PP ha perdut 128.700 vots i vuit escons a Catalunya en un escenari que el partit en el Govern central ja considerava previsible. Mariano Rajoy s'acontenta amb el fet que la derrota de la seva formació, superada pel PSC i més que doblada pel tifó de Ciutadans, no arriba, però, també amb una victòria dels independentistes en vots (47,8%). El president del PP no retocarà el seu discurs de la fermesa constitucional almenys fins després de les generals de desembre.

Ningú esperava en el PP ni en el Govern central que el candidat popular, Xavier García Albiol, s'apropés al sostre històric de 19 escons que va aconseguir el 2012 la seva antecessora, Alicia Sánchez Camacho, el 2012. Rajoy, tampoc. Es tractava, en les pitjors eleccions a les quals s’enfrontava des de feia anys aquest partit, d'aguantar el tipus. De no baixar de dos dígits: al final s’han quedat en 11. Es donava per descomptat que Ciutadans superaria el PP amb escreix, però el seu auge al final fins a 25 escons els va desbordar. Aquesta quota no l'ha aconseguit mai el PP català en tota la seva història.

La pèrdua d’un 4,5% de les paperetes assolides fa tres anys (2012) envia la influència de el PP a Catalunya gairebé a èpoques pretèrites, com quan el 1992 va obtenir la seva pitjor dada amb set actes i un 5,97% dels escrutinis.

El fracàs del PP no és atribuïble, en aquest cas, al candidat. Fa amb prou feines dos mesos, quan es va designar amb urgència Albiol per rellevar la fastiguejada Alicia Sánchez Camacho, les enquestes els atorgaven sis parlamentaris, gairebé els últims del nou Parlament. Ara seran quarts empatats amb els cinquens, Catalunya Sí que es Pot, la marca local de Podem, una altra de les grans derrotades de la nit. Albiol, en privat, en tenia prou amb superar els dos dígits: entre 10 i 12. Ahir a la nit va enaltir que el partit ha emprès el camí de la recuperació i es prepara per a una llarga i dura disputa en el nou Parlament.

Sense ponts de diàleg

Les mirades de la garrotada al PP català, no obstant això, es van dirigir cap al paper que ha tingut el president del Govern espanyol i del partit aquests últims anys, des que va començar el desafiament independentista. Rajoy va rebutjar llavors, en aquella primera entrevista estiuenca el 2012, la reclamació d’Artur Mas d'un nou pacte fiscal per Catalunya i després tots dos amb prou feines han mantingut cap pont de diàleg. El president del Govern central argumenta que Mas només planteja monòlegs. Els populars esperaven que un mal resultat ahir de Junts pel Sí forcés la sortida de la política de Mas i l'arribada d'un altre interlocutor, ara que han perdut pel camí aquest paper en la figura de Josep Antoni Duran Lleida, que no ha aconseguit cap representació per a Unió.

El resultat envia la influència del PP a Catalunya gairebé a èpoques pretèrites

L’objectiu realista de Rajoy en aquestes catalanes estava posat no en els escons que obtingués el PP sinó que els sobiranistes de Junts pel Sí i la CUP no tinguessin una majoria absoluta amb molt de marge (72 escons són quatre més dels necessaris) i, sobretot, que no la tinguessin en vots (47,8% en contraposició amb el 48,04%). Aquesta va ser la primera suma que es va fer ahir a la nit a Génova, 13, la seu central del PP. I aquest va ser el missatge que va emetre el portaveu autoritzat que va comparèixer, Pablo Casado, davant d'altres subsecretaris: el plebiscit del sobiranisme ha fracassat.

Pablo Casado va dir així que el PP no mourà posicions: “Des del partit que dóna suport al Govern d’Espanya seguirem garantint la legalitat, seguirem defensant la unitat d’Espanya i dient als espanyols que tinguin la tranquil·litat que el Govern central segueix garantint l’Estat de Dret i la democràcia a Espanya. Evidentment, a Catalunya tot segueix igual”. El subsecretari de comunicació del PP va reclamar a Mas que faci cas de les urnes, comenci a governar per als ciutadans i s'oblidi dels debats independentistes i identitaris.

Rajoy convocarà aquest dilluns a Madrid l'executiva del seu partit i ratificarà que no pensa variar gens ni mica el seu discurs ni la seva estratègia davant les generals. Creu que no té temps ni cap opció de cicatritzar les ferides obertes ni tampoc de matisar que ara, en plena precampanya nacional, l'única cosa important és assegurar la “fermesa constitucional” i presentar-se com l'únic partit que garanteix la unitat d’Espanya davant els desafiaments que puguin arribar des del Parlament i el nou Govern català.