Els inversors s’esperen a veure com es concreta el suport a la independència
Les cases d'anàlisi financera es decanten per un escenari no rupturista a Catalunya abans de les eleccions generals
Esperar i veure. Els inversors volen comprovar fins a on arriba el suport real als independentistes a les eleccions d'aquest diumenge per valorar l'abast de les tensions polítiques. Però ningú sembla que es decanti per un escenari rupturista. Molt soroll, diuen, però no una declaració d'independència unilateral. Almenys no abans de les eleccions generals previstes per a final d'any. A partir d'aquí, prendran posicions.
Hi ha diners que es poden guanyar en deute català si tens nervis d'acer, advertien aquesta setmana des de la gestora BlueBay. Una aposta que a molts fons d'inversió els va sortir bé en el cas de Grècia, que va oferir elevades rendibilitats als qui van apostar perquè el país no sortiria de l'euro, però que exigeix ignorar el pànic en moments de tensió com els que sembla que s'apropen.
Des de mitjan juliol, el bo a cinc anys de Catalunya ha passat de pagar una prima, un extra, respecte al bo similar del deute espanyol de 120 punts a 250 punts, molt per sobre dels seus homòlegs de Madrid, País Basc o Comunitat Valenciana. “No creiem que aquell diferencial reflecteixi els fonaments reals de l'economia catalana”, sostenen els experts d'Oxford Economics. “Creiem que tot s'explica pel risc polític”, recalquen.
Un risc que s'ha traslladat parcialment als actius espanyols. “Les tensions polítiques expliquen que la prima de risc del deute espanyol hagi superat la italiana en les últimes setmanes”, explica Brian Lawson, analista de la consultora de riscos IHS des de Londres. “Però no es pot parlar de fugida de capitals, en absolut”, insisteix. La prima de risc espanyola es va situar divendres en els 139 punts, davant dels 115 del deute italià i un 8,3% més alt que la setmana anterior.
Per molt que sigui “una situació sense precedents”, “esperin molt soroll però no la secessió”, apuntava en una nota Jean-Alexandre Vaglio, estrateg d'Axa, en una setmana plena d'informes de les cases d'anàlisis sobre les eleccions a Catalunya. Aquests informes confien, majoritàriament, que un cop se celebrin les eleccions generals s'obrirà una negociació amb el proper govern que derivarà en un nou model de finançament per a Catalunya i més competències per a l'autonomia.
“El risc d'una declaració unilateral d'independència augmenta, en la nostra opinió, si la llista a favor de la independència obté una majoria absoluta. I si després, com a resultat de les generals, hi ha un govern de Partit Popular i Ciutadans a Madrid, menys proclius a priori a obrir una negociació i atorgar majors poders a Catalunya”, apunta Lawson. Mentre es compleix cada etapa, el millor és esperar i veure, diuen els experts.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Eleccions catalanes 2015
- Prima de risc
- Borses nacionals
- Borses internacionals
- Euro
- Eleccions catalanes
- Eleccions Autonòmiques 2015
- Campanyes electorals
- Bons del Tresor
- Zona euro
- Eleccions autonòmiques
- Deute públic
- Tresor Públic
- Moneda
- Borsa
- Economia europea
- Diners
- Eleccions
- Unión Europea
- Finances públiques
- Mercats financers
- Organitzacions internacionals
- Europa
- Política
- Finances