“Si el sí no guanya ara, guanyarà d’aquí a quatre anys”

Enric Paredes aprofita el matí de dissabte per rentar el seu Seat Toledo. A l'autorentat SuperJet del carrer de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, Paredes aspira amb energia l'interior del vehicle. Ha buidat la guantera i als seus peus ha deixat alguns CD d'Edith Piaf i de jazz. La campanya electoral s'ha disputat sobretot al –extint– cinturó roig de Barcelona, en llocs com aquesta artèria de l'Hospitalet. Paredes fa mesos que té clar que votarà per la independència: “Si guanyem, no passarà res; dilluns ningú sortirà al carrer amb escopetes. I si el sí no guanya ara, guanyarà d'aquí a quatre anys”.

Paredes, jubilat, explica que no han marxat de pont perquè la seva dona havia d'obrir la botiga de material per a nadons que regenta. Li pregunto si la crisi els ha perjudicat de manera especial: “La crisi, no; qui ens ofega és Espanya”. A escassos metres de l'autorentat SuperJet, alguns avis consumeixen el matí als bancs de la plaça d’Unicef. Faustina Rojas acompanya la seva mare per fer un volt. Rojas confirma que per primer cop votarà en unes eleccions autonòmiques: “Aquesta vegada sí que votaré, la situació és especial”. La seva família també votarà, diu Rojas, mobilitzats en contra de la independència.

Josep Carrasco és propietari de la cafeteria Palmer, a la plaça de Santa Madrona del Poble-sec. Molt a prop d'allà Junts pel Sí va celebrar el míting final de campanya. Les parets del bar estan guarnides amb pintures esportives i una foto emmarcada del mite de l'Espanyol Dani Jarque. Carrasco és perico i independentista: “Podria haver votat Podem, perquè el que jo vull és que tot faci un bon pet. El problema és que Pablo Iglesias ha vingut aquí a parlar de coses que no coneix”.

Rosa Gili irromp a Palmer amb bata i sabatilles. És vídua des de fa un any i mig i repeteix que somia amb poder votar avui. “Al meu marit li hauria agradat veure la independència”, sospira Gili. Va treballar 55 anys al forn de pa Serra, ara el porta el seu fill: “A casa, a la meva coral, gairebé tothom votarà per la independència”. Conxita, mestressa del quiosc que hi ha a Santa Madrona, ha venut més diaris en català que en castellà: “No és el normal; suposo que molts han aprofitat el festiu de la Mercè per marxar fora”.

A Sarrià, cor de la Barcelona burgesa, Manolita Pastor, propietària de la papereria Espot, té clar a qui votarà, però no vol parlar de política: “Tenim clients que pensen de formes molt diferents”. La seva filla Merche explica que molts clients han comprat més d'un diari, “per contrastar punts de vista”. A la veïna bodega Artós, a Benjamín Gabarró li agradaria que les eleccions fossin en dissabte: “La gent té ganes de celebrar els resultats; com quan va morir Franco, saps?”.