Borrell i Garicano

Josep Borrell i Luis Garicano han publicat en aquestes pàgines dos articles acusant els economistes independentistes d'enganyar els ciutadans de Catalunya amb el tema de les balances fiscals. Permeteu-me contestar des d'aquí a dues d'aquelles acusacions.

De manera molt resumida, la balança fiscal és la diferència entre els impostos que paguen els catalans i la despesa pública que "reben a canvi". Ara bé, què vol dir, "reben a canvi"? Un pot referir-se a la "despesa que es fa en benefici dels catalans" o a la "despesa pública que es fa a Catalunya". Són conceptes diferents perquè hi ha despesa pública que beneficia els catalans però no es fa a Catalunya. Els autors parlen, per exemple, de la base aèria de Saragossa: en la mesura que la despesa militar protegeix (beneficia) tots els ciutadans d'Espanya, i beneficia també els catalans. Però no és una despesa que es faci a Catalunya sinó a Saragossa.

La diferència entre els impostos i la despesa que beneficia els catalans, és el "saldo pel mètode de la càrrega-benefici". La diferència entre els impostos i la despesa que es fa a Catalunya és el "saldo pel mètode monetari". El primer error de Borrell i Garicano és que són molt ràpids a l'hora de dir que qui usa el monetari enganya els ciutadans perquè el mètode correcte és el de la càrrega-benefici. En economia, cada pregunta té una resposta correcta. No hi ha una resposta correcta per a totes les preguntes. I el mateix passa amb el càlcul de la balança fiscal.

Si preguntem: en una Catalunya dins d'Espanya, és raonablement gran el dèficit de la balança fiscal? La resposta hauria de fer servir alguna cosa semblant al càlcul de la "càrrega-benefici" (uns 11.000 milions). Al cap i a la fi, els catalans han de contribuir a pagar totes les despeses que els beneficien mentre estiguin a Espanya, es facin on es facin aquestes despeses. Però si preguntem: quin és l'impacte macroeconòmic de la redistribució a Espanya? Llavors el càlcul correcte és el monetari. Perquè els salaris de la gent que treballa a la base aèria de Saragossa es gasten a Saragossa i tenen impacte allí i no a Catalunya. Cada pregunta, doncs, té la seva resposta.

La pregunta que interessa els independentistes és: "Si Catalunya fos independent, de quants euros addicionals disposaria?" La resposta és el saldo de la balança monetària. És a dir: 16.000 milions. Per què? Doncs perquè si Catalunya s'independitza, tots (repeteixo, tots) els diners que els catalans paguin en impostos es quedaran a Catalunya. Igual que tots els impostos dels holandesos a Holanda. Si avui hi ha 16.000 milions que no es gasten a Catalunya, el guany fiscal català en cas d'independència seria exactament aquella quantitat. I això és cert, independentment de si la base aèria de Saragosas beneficia els catalans o no!

Borrell i Garicano argumenten que "calculat amb el mètode càrrega-benefici, el greuge fiscal català és positiu però tan petit que no justifica la demanda d'independència". I aquest és el seu segon gran error: ningú vol la independència per eliminar el dèficit fiscal! Es vol per poder implementar polítiques econòmiques i socials pensades per i per als ciutadans de Catalunya.

No! No estic dient que els governants catalans siguin més llests que els espanyols (encara que tampoc són més ximples). El que sí que passarà és que una Catalunya independent serà un país normal. Amb governs de dretes o d'esquerra segons com votin els ciutadans. Com Holanda, França o Suïsssa. Alguns ho faran bé i uns altres ho faran malament. No ho sabem. El que sí que sabem és que aquells governs hauran de prendre decisions pensant únicament en els ciutadans de Catalunya. I això ara no passa. Per exemple, les inversions en infraestructures radials poden tenir molt interès a Madrid. És legítim. Però a les empreses i els ciutadans de Catalunya no ens interessa. De fet, ens perjudica. I dins d'Espanya això no ho podrem canviar mai perquè som només el 16% dels vots. El mateix passa amb l'educació, la llengua o les polítiques de pobresa. És per poder decidir sobre aquestes polítiques que molts volem la independència. No per quedar-nos el dividend fiscal.

Això sí, els 16.000 milions són un coixí de diners que permetrà al Govern català no haver de dependre dels mercats de deute el dia de la independència. Però no són la raó principal per voler la independència. Diguin el que diguin Borrell y Garicano.

Xavier Sala i Martín és catedràtic d'Economia a la Universitat Colúmbia de Nova York