Un Sert ‘retocat’

Ni està tot tal com estava, ni tampoc s'ha esborrat bona part de l'estructura i disseny que va fer l'arquitecte Josep Lluís Sert a l'interior de la galeria Joan Prats, a la rambla de Catalunya barcelonina, per encàrrec de la família Prats el 1976. El comerç reobrirà pròximament com una tenda de la marca de roba esportiva i rellotges Nautica. La persona que recordi l'antiga galeria hi veurà coses noves, com una finestra oberta a la paret just davant de la porta d'entrada. “Era un envà que es va col·locar quan es van fer les obres per convertir-la en galeria per evitar que, pràcticament des del carrer, es veiés l'interior. Ho sabem perquè ens documentem bé abans de començar la nostra intervenció”, explica un dels arquitectes Palou que han fet les reformes. Tampoc hi trobaran una paret que dividia les dues primeres sales de la galeria “que s'ha eliminat perquè funcionalment tenia sentit en una galeria per crear espais, però no en un comerç normal”. La reforma ha suposat aixecar un envà que no estava en una de les sales interiors “per instal·lar els emprovadors”. D'altra banda, la configuració dels espais, els cants arrodonits d'alguns envans i les finestres obertes a les parets de les sales segueixen aquí.

“Ens agradava el local precisament per com era i no teníem cap intenció de modificar-lo en profunditat. Sí es van haver d'obrir sostres i columnes perquè complissin les normatives vigents en matèria d'incendis i de subministraments. El mateix amb els graons de l'entrada, que s'han canviat per una rampa tal com obliguen les normes d'accessibilitat d'avui dia”, insisteix l'arquitecte ensenyant els plànols de l'entrada del projecte a les oficines municipals.

“No hem introduït cap canvi després que saltés la polèmica, ens hem limitat a fer el que ja havíem projectat”, apunta en ser preguntat sobre si havien decidit recuperar part de l'estructura de l'interior en fer-se fotografies públiques aquest agost que reflectien els devastadors efectes de la piqueta.

Les obres d'adequació del local es van paralitzar durant dos dies a principis d'agost per ordre de l'Ajuntament, que va voler comprovar que tot estigués en ordre. I els serveis de Patrimoni van emetre un dictamen favorable i es van reprendre els treballs.

A sota, al soterrani –que es destinarà a dependències no obertes al públic– hi ha l'armari que sí que està protegit –cal suposar que només pel fet que procedia de l'antiga barreteria Prats del carrer de Ferran– al catàleg de Protecció dels Establiments Emblemàtics de la ciutat, juntament amb els elements de l'exterior, el frontis de granit negre amb el nom de l'establiment i els plafons de vidre.

Va ser el criteri dels especialistes que van realitzar aquell catàleg el que va determinar que no es protegís l'interior que va dissenyar Sert –autor d'edificis tan emblemàtics com la Fundació Joan Miró de Barcelona– per al local quan va deixar de ser barreteria per convertir-se en la galeria Joan Prats.