Els refugiats afronten creixents obstacles en el seu camí europeu

La policia antidisturbis eslovena va tallar aquest divendres el pas a aproximadament 200 migrants que intentaven entrar des de Croàcia, país que ha tancat set dels seus vuit passos fronterers amb la veïna Sèrbia i ha començat a transportar centenars de refugiats en autobusos cap a Hongria.

Els migrants creuaven un pont sobre el riu Sutla en zona de ningú quan van topar amb una línia d'antidisturbis. Un grup d'activistes eslovens havia travessat prèviament a la part croata i cridaven: "Refugiats, benvinguts!".

Eslovènia va indicar que es prepara per rebre uns 1.000 migrants en 24 hores i va subratllar que acceptarà els demandants d'asil, però retornarà qualsevol que sigui considerat immigrant en situació irregular.

El grup de migrants venia de Croàcia, on desenes d'autobusos van portar entre 1.000 i 1.700 refugiats fins a la localitat de Baranjsko Petrovo Selo perquè, des d'allà, fossin enviats al poblat hongarès de Beremend, situat tot just creuar la frontera, on va arribar aquest divendres a la tarda un tren amb 1.000 refugiats més. A la frontera els esperaven més d'un centenar de policies antidisturbis hongaresos que van acordonar la zona, de manera que alguns refugiats van començar a córrer pels camps cap a Hongria. El ministre d'Exteriors d'Hongria, Peter Szijjarto, va acusar les autoritats de Croàcia d'estar incentivant que "masses" de refugiats estiguin creuant "il·legalment" la frontera comuna i, per tant, cometent un "delicte".

Croàcia va declarar divendres al matí que havia rebut més de 13.500 refugiats. El primer ministre croat, Zoran Milutinovic, va advertir que el seu país no pot controlar el flux d'immigrants i refugiats que estan arribant des de Sèrbia. Els exiliats que van arribar a Croàcia van travessar la frontera serbo-croata des de diversos punts, sobretot, l'encreuament entre les localitats de Sid i Tovarnik. Molts procedien de camps improvisats al nord-est serbi, a uns 200 quilòmetres, després de ser rebutjats per les forces de seguretat hongareses a la tanca i reixats que condueixen a la ciutat de Roszke, ja del costat hongarès.

A la localitat fronterera croata de Tovarnik es van desplegar agents antidisturbis amb cascos per controlar les arribades i mantenir els refugiats allunyats de les vies del tren. Fins al moment, les autoritats croates han mantingut l'ordre en la gestió del trànsit. Furgonetes porten els nouvinguts del pas fronterer al registre a Tovarnik, i d'allà en autobusos o trens a centres d'acolliment com el de Jezôvo, a Zagreb, especialitzat en la immigració irregular. Però el flux, amb la frontera hongaresa tancada i l'arribada regular d'autobusos des de Macedònia a través de Presovo, ha posat al límit les seves capacitats.

El Wael, sirià de 27 anys, natural de Damasc, és un d'aquests milers que van començar a creuar dimecres. Va arribar a bona hora, en un dels primers autobusos, a l'últim encreuament de la carretera que uneix Sid, del costat serbi, amb Tovarnik, al comtat croat de la històrica Vukovar, la ciutat que simbolitza la sagnant lluita entre croates i serbis als anys noranta del segle XX. El Wael no perd el somriure mentre recorda, en un anglès amb marcat accent australià –uns amics de tan lluny li van ensenyar l'idioma– la seva escassa fortuna. Quan va voler arribar al nord de Sèrbia per creuar cap a Roszke, a Hongria, era 15 de setembre, Budapest ja havia desplegat les seves forces i havia tancat el pas. "Vam tenir molt mala sort", diu aquest llicenciat en Econòmiques.

El ministre de l'Interior, Ranko Ostojic, va indicar que els que vulguin demanar asil a Croàcia seran portats a centres de registre, en compliment de la normativa europea, i que els que no vulguin sol·licitar-lo seran considerats immigrants irregulars. No obstant això, va afegir que "no és acceptable que Croàcia sigui tractada com un país en què s'han de respectar els acords internacionals i que això no es faci als països dels voltants pels quals passen els immigrants", en referència a Hongria.

Hongria construeix una altra reixa

Les autoritats hongareses han informat que 453 refugiats van entrar a Hongria des de Croàcia de forma il·legal, a les rodalies del punt de trobada de les fronteres hongaresa-croata-sèrbia. Segons la recent llei d'immigració, el creuament il·legal de la frontera és un delicte a Hongria, amb penes de fins a tres anys de presó, tot i que fins al moment els tribunals han optat per dictar expulsions dels immigrants interceptats.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, va anunciar aquest divendres que el seu país ha iniciat la construcció d'una reixa d'un metre i mig d'alçària al llarg de 41 quilòmetres a la frontera amb Croàcia. "Defensarem les fronteres del país. No era això per al que ens preparàvem els últims 20 anys, no volíem un món així", va dir Orbán en una entrevista a la ràdio pública Kossuth.

Reacció alemanya

El ministre d'Economia d'Alemanya, Sigmar Gabriel, va advertir en una entrevista al diari Bild que els països que no ajudin els refugiats que estan arribant massivament a Europa no rebran fons comunitaris. "Europa és una comunitat de valors basats en l'empatia humana i en la solidaritat", va dir Gabriel, afegint que "aquells que no comparteixen els nostres valors no poden comptar amb els nostres diners".

Gabriel va criticar que, mentre que Alemanya ha construït noves instal·lacions per acollir els nouvinguts, els seus veïns de l'est han aixecat tanques amb concertina a les fronteres per frenar el flux migratori.

El Vaticà acull una família refugiada siriana

En resposta a una crida feta pel papa Francesc, la Ciutat del Vaticà va anunciar aquest divendres que ha acollit una família que ha fugit de la guerra de Síria. La família –un pare, una mare i els seus dos fills– va arribar des de Damasc i pertany a l'església catòlica greco-melquita, que té forts llaços amb l'església catòlica.

El Vaticà va afirmar en un comunicat que la família, que no ha estat identificada, va arribar a Itàlia el 6 de setembre, el dia en què el papa Francesc va demanar que cada parròquia europea obrís les portes a una família de refugiats. Els quatre sirians han demanat asil. "Segons la llei, durant els primers sis mesos després de la petició d'asil, aquells que busquen protecció internacional no poden treballar. Durant aquest temps, la parròquia de Santa Anna els ajudarà i els acompanyarà", va assegurar el Vaticà.