Els cignes de l’English National Ballet volen ben amunt

Amb la seguretat que dóna tenir les localitats esgotades per a les cinc funcions que la seva companyia, l'English National Ballet, ofereix al Liceu a partir d'avui a la nit, la directora, la ballarina espanyola Tamara Rojo (Mont-real, 1974), va concedir ahir una breu però intensa roda de premsa. Distant, amb un posat preocupat i elegant, protegida en tot moment per Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, Rojo es va mostrar feliç de tornar al teatre barceloní. “Quan vaig ballar en aquest magnífic espai escènic tenia 16 anys, formava part de la companyia de Víctor Ullate i recordo que vam oferir un programa Balanchine", va afirmar amb nostàlgia.

L'English National Ballet oferirà una espectacular versió d'El llac dels cignes. Aquest ballet en quatre actes és una de les obres més populars de la història de la dansa i una de les més representades. Després de la revolució russa d'octubre del 1917 i malgrat ser un ballet tsarista i de gust burgès, Lenin el va respectar. Després es convertiria en el ballet preferit de Stalin, Khrusxov, Breznev i Putin.

La versió d'aquesta obra que ofereix la distingida i virtuosa companyia anglesa és la del coreògraf britànic Derek Deane, que ha estat escrupolosament fidel a la versió que Marius Petipa i Liv Ivanov van fer per al Ballet del Mariïnski i que es va estrenar el gener del 1895 a Sant Petersburg amb un gran èxit. No obstant això, Deane ha donat a l'obra l'agilitat i el dinamisme que requereix en l'actualitat el ballet clàssic.

“M'emociona ballar El llac, és el mateix que passa amb els actors quan representen Shakespeare, no et canses mai, al contrari, sempre pots aportar noves sensacions tècniques i emocionals", afirma la directora.

Les difícils variacions del pas de deux conegut com el del cigne blanc, tota una referència coreogràfica en la història del ballet, i l'enèrgic pas de deux del cigne negre del tercer acte, ideat per Petipa mostra el desdoblament de la protagonista del ballet, la princesa cigne, Odette-Odile. "És un paper que posa a prova el talent d'una ballarina, estic convençuda que una intèrpret amb un bon potencial pot executar amb la mateixa intensitat les dues variacions, en el meu cas viu amb la mateixa força el rol del cigne blanc i el del cigne negre", explica Rojo. Avui i divendres Alina Cojocaru serà Odile-Odette i Dawid Trzensimiech, el príncep Sigfrid. Demà i dissabte “seré jo Odette-Odile amb el ballarí mexicà, Isaac Hernández; els dos som llatins i el nostre ball és molt temperamental”. Diumenge 20 ballarà Erina Takahashi amb el ballarí cubà Yonah Acosta.

"No m'agrada ballar el dia de les estrenes, crec que com a directora de la companyia haig de mantenir-me en un segon pla com a intèrpret, tinc ballarines magnífiques", conclou Tamara Rojo.