La Setmana del Llibre creixerà amb país convidat i àrea professional

Fa sis anys, la Setmana del Llibre en Català emigrava a Sant Cugat del Vallès amb tots els dubtes del món, renyits amb l’Ajuntament de Barcelona i en la seva pitjor crisi d'identitat; no en fa ni tres, arrossegava un dèficit inquietant. Ahir, tancava a l’avinguda de la Catedral de la capital catalana la 33a edició amb més expositors (127) i estands (59) que mai i, almenys, amb un 15% més de facturació en relació amb els 240.000 euros de l'any passat (els nombres definitius se sabran aquest dijous), convertida avui potser en el millor i el més gran aparador de l'edició en llengua catalana al territori. Tant, que per a l'any que ve creixerà incorporant activitats de l'àmbit professional del sector i la figura del país convidat, que podria estrenar Itàlia.

Una dotzena de representants de la literatura convidada, entre editors i autors, que podran exposar les seves produccions en un estand específic i amb el suport d’estratègies conjuntes de traducció acordades amb l’Institut Ramon Llull, emmarcarien aquesta iniciativa d'expansió, que complementaria algunes jornades professionals entre els diferents actors del sector. “Ara la Setmana ja és un punt de trobada informal entre nosaltres: es tractaria d'institucionalitzar-la i donar-li continguts”, apunta Montse Ayats, presidenta de la comissió organitzadora.

Els plans de creixement es basen, d'una banda, en els bons resultats que s'han detectat aquest any (“la mitjana de compra ha pujat a dos llibres”, resumeix Ayats), però també en l'ambient del mateix sector, que ha acabat creient en la Setmana com a plataforma eficaç de visibilitat i promoció de l'edició en català, fins a l'extrem que ha afrancesat els costums i ha avançat algunes de les seves novetats més potents a final d'agost i a principi de setembre, per fer-les coincidir amb la fira. “És evident que el compromís dels editors i del sector en general amb la Setmana és avui més gran que fa uns anys”, creu la presidenta d'un esdeveniment promogut des de la mateixa Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC).

Montse Ayats deixarà a final d’any

Tampoc és aliè a l'èxit la consolidació els últims tres anys de la ubicació cèntrica davant de la catedral de Barcelona, estabilitat que era un dels talons d’Aquil·les de la Setmana, que ha tingut una trajectòria transhumant per la ciutat que la va portar des de l'estació de Sants fins a la Ciutadella, passant per les Drassanes o la mateixa plaça de Catalunya, a més de l’acte de despit de la fugida a Sant Cugat per diferències amb l’Ajuntament. Ara, la relació institucional amb el Consistori es reforçarà: l'emplaçament es mantindrà, almenys, tres anys més, segons l'acord aconseguit i s’estudia, fins i tot, la possibilitat de signar un conveni. “Això ens donaria una estabilitat que ens permetria ser més ambiciosos”.

En qualsevol cas, la Setmana (que ha recuperat antics participants, com els editors valencians, algun de balear i els de les Terres de l’Ebre) no pot créixer molt més en aquest escenari, com ja han patit aquest any dos estands, que van quedar d'esquena a l'àgora. Unes instal·lacions, el model de fusta de les quals canviarà també l’any que ve unes de més àmplies, de lloguer, i que tindran un disseny que recordarà el del proper mercat de Santa Caterina.

Els canvis afectaran, fins i tot, la direcció de la mateixa Setmana: Ayats, editora d’Eumo (segell que fins al febrer formava part del Grup 62), deixarà a final d'any d’estar al capdavant de la comissió organitzadora que ocupa des del 2013 per substituir Albert Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana, en la presidència de l’AELLC. El seu lloc podria recaure en un dels homes forts de la comissió delegada de la fira que Ayats va crear a la seva arribada, Joan Sala, l'editor de la cada vegada menys petita però sempre inquieta Comanegra. Un signe dels nous temps editorials.