Nosaltres, les ciutats d’Europa

Europa es juga aquests dies la seva credibilitat. No ens podem mantenir impassibles mentre la mort sotja diàriament les nostres platges, mentre milers de famílies que fugen de la guerra a l'Àfrica, Pròxim Orient i Àsia Central s'amunteguen en ports, estacions, trens i carreteres a l'espera d'una resposta humanitària per part d'Europa. No es tracta d'un gest de caritat. Es tracta de garantir un dret humà, el de l'asil.

Som responsables davant els nostres ciutadans, que ens exigeixen prendre mesures urgents i posen a la nostra disposició recursos i mitjans per facilitar l'acolliment. Som responsables davant els països limítrofs que estan acollint refugiats molt per sobre de les seves capacitats, amb el risc que suposa per a l'estabilitat de la regió –només al Líban hi ha 1,1 milions de refugiats, cosa que representa el 25% de la seva població–. Som responsables davant la idea mateixa que va veure germinar a Europa, fundada després de les cendres de la Segona Guerra Mundial, la vergonya de l'Holocaust i la derrota dels feixismes per assegurar un futur de pau, prosperitat i fraternitat a les generacions esdevenidores. Hem d'estar a l'altura de la promesa que es va fer sobre un continent en ruïnes: "Mai més".

La nostra màxima responsabilitat és amb el gènere humà. Si continuem alçant murs, tancant fronteres, subrogant el treball brut a altres estats perquè siguin ells els que exerceixin de gendarmes de les nostres fronteres, quin missatge estem llançant al món? Quin rostre d'Europa ens retorna reflectit un mar Mediterrani cobert de cossos sense vida?

Les ciutats europees estem preparades per convertir-nos en llocs d'acolliment. Nosaltres, ciutats d'Europa, volem donar la benvinguda als i les refugiades. Els estats són els que atorguen l'estatut d'asil, però les ciutats són les que ofereixen recer. Són els municipis de les fronteres, com Lampedusa o les illes de Kos i Lesbos, els primers a rebre els fluxos de persones refugiades; i són els municipis europeus els que hauran d'acollir aquestes persones i els que hauran de garantir que inicien una nova vida, ja a recer dels perills dels quals van escapar. Per fer-ho, disposem d'espai, serveis i, el que és més important, la voluntat ciutadana per fer-ho. Els nostres serveis municipals ja estan treballant en plans d'acolliment per assegurar pa, sostre i dignitat a tots els que fugen de la guerra i de la gana. Només falta l'ajuda dels estats.

D'acord amb l'Acnur, ens trobem davant la crisi de refugiats més greu des de finals de la Segona Guerra Mundial. De vostès, els governs dels estats i la UE, en depèn que aquesta crisi humanitària no es converteixi en una crisi civilitzadora, en una crisi d'aquells valors fundacionals que van forjar les nostres democràcies. Durant anys, els governs europeus han destinat la majoria de fons d'asil i migració a blindar les nostres fronteres, a convertir Europa en una fortalesa. Aquesta política equivocada és la causa que el Mediterrani s'hagi convertit en una tomba per a milers de refugiats que intenten apropar-se i compartir la nostra llibertat. Ha arribat el moment de canviar les prioritats: destinin els fons per garantir l'acolliment dels refugiats en trànsit, donin suport amb recursos les ciutats que s'han ofert com a espais de refugi. No és el moment de paraules buides, de discursos buits, és el moment d'actuar.

Dilluns que ve 14 de setembre se celebrarà a Brussel·les la cimera de ministres d'Interior i Justícia per abordar la crisi de refugiats. Els demanem que no donin l'esquena a les ciutats, que escoltin el clam que procedeix d'elles, necessitem el suport i la cooperació dels estats, la Unió Europea i les institucions internacionals per assegurar l'acolliment. És temps de construir la història d'Europa com volem ser reconeguts pels altres pobles del món i ser recordats per les generacions d'europeus que estan per arribar. No els deixin sols, no ens deixin soles.

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona. Anne Hidalgo, de París. Spyros Galinos, de Lesbos.

Subscriuen també aquest manifest Xulio Ferreiro, alcalde de la Corunya; José María González, 'Kichi', alcalde de Cadis; Martiño Noriega, alcalde de Santiago de Compostel·la; Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa.

Les ciutats que s'hi vulguin adherir poden fer-ho a través de ciutatrefugi@bcn.cat.