Espai per a la negociació

Si el resultat del 27-S s'assembla al que ofereixen pràcticament totes les enquestes que estem coneixent aquests dies, ni les eleccions catalanes hauran tingut el caràcter de plebiscitàries que els ha atribuït el nacionalisme independentista ni serà possible la declaració unilateral d'independència. Pot avançar-se amb raonable confiança que el 27-S no desembocarà en una "aventura" similar a la de 1934, que ens situaria, com llavors, davant una situació a la qual únicament es podria fer front mitjançant l'ús de la força, encara que en aquest cas no seria necessari recórrer a les Forces Armades, ja que la Constitució a l'article 155 preveu l'instrument de l'anomenada "coacció federal", a través de la qual caldria canalitzar la resposta.

La pitjor de les hipòtesis sembla que pot descartar-se. Seran els mateixos ciutadans amb els seus vots els que sembla que evitaran que s'hagi d'activar el procés de suspensió de l'autonomia de Catalunya, en el qual l'article 155 CE ens diu com s'entra, però no com se surt. Però això no vol dir que s'hagi avançat en la solució del problema que representa la integració de Catalunya a l'Estat espanyol. Ens haurem deslliurat de l'atzucac que suposaria la declaració unilateral d'independència, que, d'acord amb l'enquesta publicada a El Periódico aquesta setmana, únicament hi dóna suport el 12,9 % dels ciutadans. Però res més.

El 28-S no hi haurà majoria per a la independència, però serà molt minoritària la posició dels qui considerin que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia poden ser les normes a través de les quals Catalunya pot acceptar la seva integració a l'Estat. No hi ha majoria per a la independència. Però sí que hi ha majoria de rebot al statu quo jurídicament vigent. Amb diferent grau d'intensitat, tots els partits, menys el PP, componen aquesta majoria de rebot.

L'alternativa independentista del president de la Generalitat serà desautoritzada pels ciutadans. Però l'alternativa immobilista del president del Govern encara més. En positiu els ciutadans de Catalunya no es posen d'acord. Però en negatiu, sí. Serà possible fer una interpretació de la decisió ciutadana que acabi oferint una solució del problema? En descartar la pitjor de les hipòtesis, els ciutadans hauran obert amb els seus vots un espai per a la negociació. Esperem que els resultats de les properes eleccions generals permetin aprofitar l'oportunitat.