_
_
_
_

Deu donants a la fundació de CDC, involucrats en casos de corrupció

El perfil dels donants revela estretes relacions amb la família de l'expresident Pujol

Jesús García Bueno
Agents de la Guàrdia Civil entrant a la seu de CDC.
Agents de la Guàrdia Civil entrant a la seu de CDC.juan barbosa

Una desena dels donants de CatDem, la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya sota investigació judicial, estan involucrats en les causes judicials que afecten CDC — com els casos Palau, ITV, Clotilde o Pujol—, encara que també en unes altres que concerneixen altres partits. El perfil dels donants revela, a més, les estretes relacions d'alguns d'ells amb els membres de la família de l'expresident català Jordi Pujol —també investigats per la justícia— i amb alguns ex-alts càrrecs de la formació sobiranista.

Teyco i el 3%. La constructora de Jordi Sumarroca —fill d'un dels fundadors de CDC— va aportar, juntament amb una filial, 335.000 euros a CatDem. Teyco està a l'epicentre de la investigació que, fa dues setmanes, va portar un jutjat del Vendrell (Tarragona) a ordenar l'escorcoll de CatDem i de la seu central del partit. Els investigadors creuen que la constructora va pagar comissions il·legals del 3% a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública en, almenys, cinc ajuntaments de CiU.

NewLetter i les comissions a CDC. L'espoli del Palau de la Música va destapar el presumpte finançament irregular de CDC. El partit va rebre 6,6 milions en comissions de Ferrovial que es camuflaven com a donacions a la institució musical. Una de les vies d'entrada dels diners al partit va ser la “facturació falsa” d'empreses de distribució de publicitat i màrqueting electoral. Una d'elles és NewLetter, que el 2009 va donar 50.000 euros a CatDem. Aquesta i altres empreses de la mateixa matriu van cobrar al Palau un milió per serveis inexistents o feines que feien per a CDC. Aquestes empreses van fer donacions per 775.000 euros al partit de Mas abans de l'esclat del cas Palau, el juliol de 2009.

L'Orfeó i el cas Palau. La institució, llavors presidida per Fèlix Millet, va aportar a CatDem 90.151 euros el 2008. L'any següent els mossos van irrompre al coliseu pel saqueig, xifrat en més de 26 milions. El Palau ha rebutjat acusar CDC malgrat els indicis de finançament irregular. La instrucció ja ha finalitzat. Un dels acusats és Daniel Osàcar, extresorer de CDC. S'enfronta a una petició de set anys i mig per cobrar comissions de Ferrovial per lliurar-les al partit.

Cirsa i el cas ITV. Cirsa va donar 100.000 euros a l'any a la CatDem el 2011, 2012 i 2013. L'inici d'aquests pagaments coincideix amb les gestions que l'exsecretari general de CDC, Oriol Pujol, va fer amb Manel Lao, propietari de la firma, i que van sortir a la llum en el cas ITV. Pujol està imputat per cobrar comissions del seu amic Sergi Alsina per ajudar-lo a fer d'intermediari en deslocalitzacions, entre elles la de Sharp. Després de les negociacions, Cirsa va adquirir els actius de la multinacional japonesa i Alsina es va embutxacar 3,2 milions. L'exdiputat el va ajudar, segons el sumari, a contactar amb Lao.

Nova Lloret i el cas Clotilde. Nova Lloret, que va aportar 100.000 euros el 2008, es va veure beneficiada per una requalificació urbanística del llavors alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU) perquè Nova Lloret construís 130 cases. Crespo va ser imputat per donar tracte de favor a una empresa vinculada a la màfia russa a canvi de regals i viatges a Moscou i ara està a l'espera que es dicti sentència.

GBI Serveis i Jordi Pujol Ferrusola. La constructora amb les sigles de Gustavo Buesa va aportar a CatDem 100.000 euros el 2009. GBI apareix vinculada a la presumpta corrupció a Lloret i als pagaments a Jordi Pujol Ferrusola. Un informe d'Hisenda assenyala que l'empresari va finançar CatDem després de rebre concessions milionàries a Lloret. Segons Hisenda, entre 2007 i 2010 les aportacions a CatDem (i a altres fundacions de CDC) ascendeixen a 550.000 euros. Jordi Pujol Ferrusola va ser, a més, soci de Buesa a GBI i va cobrar 243.360 euros per una suposada “assessoria” a Mèxic.

Els de l'asfalt i les adjudicacions de GISA. El 2011 va esclatar un escàndol que va afectar la constructora de la Generalitat GISA. Jordi Vergé, el seu gerent de carreteres a Girona, va ser detingut per afavorir empreses en obres d'asfaltat a la província. La investigació va descobrir que un grup d'empreses va funcionar com una mena de càrtel per adjudicar-se concursos. Part de les empreses que apareixen relacionades a la causa han fet aportacions a CatDem entre 2008 i 2013: Aglomerats Girona (50.000 euros), Xavier Alsina SA (67.000 euros) o Agustí i Masoliver (12.000 euros).

Fundació Fòrum Barcelona i càrrecs de CDC. La Fundació Fòrum Barcelona (FFB), liquidada el 2014, es va crear per preparar l'assalt de Xavier Trias (CDC) a l'alcaldia de Barcelona. Segons el Tribunal de Comptes, CDC va cobrar entre 2007 i 2013 més d'1,3 milions d'euros de FFB per feines injustificades. El 2008, FFB va donar 70.000 euros a CatDem; el 2012, 120.000 més. La revista Anàlisi, lligada al partit, va pagar 8.500 euros més. A més, hi ha aportacions per 37.000 euros de la consultora Andreu Cruañas i Acosta. David Madí, estret col·laborador d'Artur Mas fins al 2010, va treballar en aquesta consultora.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_