“La gent té unes ganes de riure...”

“La gent té unes ganes de riure...”. El director Sergi Belbel parla en una pausa abans que comenci la funció al Teatre Condal de Barcelona de Caiguts del cel, possiblement, la comèdia de la temporada, amb dos monstres com Jordi Bosch i Emma Vilarasau al capdavant del repartiment (també amb Carles Martínez i Anna Barrachina). Abans ha donat unes instruccions als actors i ara veurà discretament la representació per seguir ajustant el ritme segons la reacció del públic. Des de divendres passat ofereixen funcions, tot i que l'estrena oficial serà dilluns que ve.

“Les comèdies només es poden posar a punt amb espectadors, per sintonitzar bé les rèpliques i els riures”, assenyala Belbel. L'obra, que ha versionat ell mateix, és una creació de l'autor francès Sébastien Thiéry (París, 1970), especialment famós després de la seva performance del 27 d'abril passat durant la Nuit des Molières, en què es va quedar en pilota picada davant de la ministra de Cultura francesa, Fleur Pellerin, per reivindicar la feina dels dramaturgs.

L'acció de Thiéry, que, com assenyala Belbel, “hi va posar un parell de collons, i mai millor dit”, no era aleatòria: la seva penúltima obra es titula Deux hommes tout nus (2014) i la interpretava ell mateix –és la història d'un advocat, al qual la dona enxampa a casa seva nu amb un company del bufet– al Théatre de la Madeleine. “Despullant-se davant de la ministra indicava que els autors estem en pilotes pel que fa a prestacions socials, jo subscric la seva reivindicació de dalt a baix” (sic), apunta Belbel. “Cal tenir valor per a això, jo no m'hi atreviria”, afegeix reflexiu. “I mira que, a més, no té precisament bon tipus”.

Belbel ha adaptat la divertida comèdia a la realitat catalana

El director i autor català explica que fa anys que sentia parlar de Thiéry i li havia interessat molt la seva obra Cochons d'inde, guanyadora el 2009 del Molière a la millor obra còmica. “És un autor que fa un teatre molt divertit tocant alhora temes molt actuals. Segueix la tradició del teatre de bulevard, de comèdia amb tocs vodevilescos, però ajuntant-la amb el teatre de l'absurd, una barreja de Labiche i Ionesco, per dir-ho així”.

Belbel recorda que és una classe d'humor que per aquí hem freqüentat bastant, el de Jardiel Poncela, La Codorniz i Tip y Coll. “L'humor de Thiéry té aquell punt barroer i absurd, però amb una ironia molt especial, a més d'abordar assumptes molt propers”.

A Caiguts del cel –Comme s'il en pleuvait (2012)–, una obra que Belbel diu que li va encantar, en conèixer-la, plouen diners del cel a casa d'una parella acomodada. “Si l'espectador espera que se li ofereixi una explicació a l'estrany fenomen ho té clar”, riu Belbel. “Passa perquè sí, però té molt sentit, i el públic ho assumeix perfectament”.

El director i adaptador va pensar immediatament en Jordi Bosch, rei sense corona de la comèdia catalana, i va tenir el premi que una altra grandíssima comediant –encara que abocada els últims temps a triomfar amb papers dramàtics–, Emma Vilarasau, es va incorporar al projecte. Bosch i Vilarasau són parella a la vida real i interpreten a Caiguts del cel una parella que fa el mateix temps que està junta, vint anys. “No podia ser millor, ja m'arribaven amb una part del treball fet, aquí no he hagut de fer res jo, no s'ha necessitat temps perquè s'acoblessin”. Poder disposar de dos monstres com Bosch i Vilarasau ha de ser un bonificació per a una obra així. “Per descomptat, és un gran regal. A més, l’Emma tenia moltíssimes ganes de fer un espectacle còmic. És un festival veure'ls els dos. Des d’El barret de cascavells, el Pirandello que va dirigir Lluís Homar al Lliure el 1994, que no treballaven junts. En general el muntatge em sembla una molt bona carta de presentació d'un autor nou”.

Sergi Belbel matisa que Caiguts del cel és una comèdia, sens dubte, i molt divertida, “però té un rerefons que Déu n’hi do, a part d'un final sorprenent; fa parlar; la gent entén de seguida que estem en una metàfora hilarant del capitalisme”.

Els diners que cauen literalment del cel desperten la cobdícia del marit i provoquen diàlegs molt sucosos que el públic premia amb grans rialles. Per exemple, quan la dona li diu que cal avisar la policia i ell respon: “No!, que pensaran que els hem portat d’Andorra!”. En un altre moment, l'home etziba: “Qui t'ha dit que per tenir he adaptat a les nostres coordenades perquè hi havien moltes referències a París i a la vida francesa que diners te’ls has de guanyar?”.

Belbel ha modelat l'obra. “L'aquí no s'haurien entès. La carida, per exemple, en la peça original és espanyola, i el joc no tenia sentit per a nosaltres, l'he convertit en ucraïnesa. I el personatge de Jordi Bosch, de socialista mitterrandià crescut, que aquí quedava molt estrany, l’he transformat en sobiranista, cosa que dóna molt joc”.

El director es va posar en contacte amb l'autor per explicar-li els canvis “i Thiéry em va contestar molt simpàticament que 'per descomptat'. Dilluns que ve serà a l'estrena i tinc moltes ganes de coneixe’l personalment”.