Tercera via

Els comportaments dialogants i responsables són contraris a la polarització escollida pels dirigents independentistes, que col·loquen la societat catalana davant de successius desafiaments als quals el Partit Popular respon amb uns altres tan contundents com oposats. Les urnes del 27-S estan a punt de dirimir un enfrontament entre dues estratègies de xoc: una per la independència, una altra en contra; una amb la voluntat clara de pertorbar la convivència i l'ordre constitucional, una altra fruit de l'oportunisme polític i el tacticisme; una clarament il·legal, una altra toscament emparada en la legalitat, però totes dues tancades a l'entesa.

Aquesta dinàmica va en contra dels corrents profunds que s'han manifestat a les eleccions autonòmiques i municipals. Ja no estem en temps de defensa infrangible de projectes polítics, sinó en un procés de maduració cap a gestions més pragmàtiques i properes als problemes de la gent. Els mètodes que han portat a la polarització i a la lluita de blocs tenen el rebuig de la majoria dels espanyols, i seria molt sorprenent que les estrebades dels independentistes i dels partidaris de l'statu quo fossin l'única cosa que comptés en aquests moments decisius.

Per això tenen interès iniciatives com les promogudes des de l'associació La Tercera Via, que no desisteixen en l'obstinació de mantenir lliure un espai més obert del que defensen els partidaris d'actituds monolítiques i irreversibles. En la seva presentació d'aquest dimarts a Madrid, la presència del secretari general del PSOE, exdirigents d'aquest partit i coneguts experts donen la mesura de la potència intel·lectual i la influència que cal atribuir als que, tot i no presentar-se a aquestes eleccions, volen impedir que es tanquin les portes a la conversa.

Els independentistes cometen un abús imperdonable quan identifiquen tot el país amb el corrent més estàtic del Partit Popular o amb el Govern de Mariano Rajoy, persistents en la negativa a negociar reformes polítiques. Però Espanya és molt més plural. Per aquest motiu les idees dels promotors de la tercera via són positives per defensar la necessitat de negociar, i més constructives que la simple i brutal “desconnexió” d'Espanya –i per tant, de la Unió Europea– amb què els independentistes pretenen convèncer els seus conciutadans que els esperen dies de flors i violes si s'adhereixen a la causa de la candidatura Junts pel Sí.

Aquest diari dóna suport a totes les iniciatives que contribueixin al diàleg, com la representada per l'associació La Tercera Via, en contraposició a l'emocionalitat excitada pel secessionisme i pels partidaris de no tocar l'statu quo. Apostar per l'independentisme condueix a una situació irreversible: si les coses surten malament –i hi ha moltes possibilitats que així sigui–, ja no hi ha marxa enrere. Per això cal mantenir espais oberts al diàleg i a l'entesa. Disparar-se des de les trinxeres de la secessió i del continuisme, encara que el primer sigui una greu violació de la legalitat i el segon, un greu error polític, no aporta més resultat als catalans i a la resta dels espanyols que la prolongació de la crisi.