Els empresaris catalans

Fa una setmana, la gran patronal catalana, Foment del Treball, fundadora de la CEOE, va adoptar per primera vegada una postura rotunda contra la independència, va inquirir els partits sobre el futur econòmic que defensen, va ridiculitzar la postura dels que afirmen que amb la secessió “no passarà res” i va alertar sobre els perjudicis econòmics d'una ineluctable exclusió de la UE.

Alguns nacionalistes van injuriar aquesta posició menyspreant Foment per “dretana” com si no hagués estat un dels fundadors del catalanisme (seu va ser un dels quatre presidents de la coalició regionalista de 1901). De seguida va arribar la rèplica organitzada per algunes terminals patronals de Convergència, com la PIMEC, que van pressionar les cambres per avalar un manifest molt esbombat pel sobiranisme, però que al final es va limitar a defensar una cosa tan òbvia com que els catalans puguin “expressar la seva voluntat sobre el futur del país”: la radiotelevisió oficial del president Artur Mas va ovacionar el comunicat com un suport “unànime” dels empresaris a la independència. Confonia intencionadament aquest amb el dret a votar (ni tan sols s'al·ludia al dret a decidir), i tot això embolicat en un concepte que tot ho barreja: el procés. S'entén bé la fulminant purga, al juliol, del director de Catalunya Ràdio, per l'infamant delicte de ser un democristià confederal.

Ara el president de la CEOE i el de la Cambra de Comerç d'Espanya, els catalans Joan Rosell i Josep Lluís Bonet, llancen un detallat manifest sobre els desaforats “costos” de la ruptura amb Espanya i la secessió de la UE.

Tenen moltes i bones raons. Serien més completes si s'haguessin acompanyat del Llibre Blanc objectiu que la Generalitat de Mas, a diferència del Govern d'Escòcia, no va voler fer. Va optar per un text sectari d'ínfima qualitat acadèmica, estigma etern per als autors.