França amplia a Síria els bombardejos contra l’Estat Islàmic

François Hollande ha trencat aquest dilluns un dels principis més específics i contundents de França en la interminable crisi del Pròxim Orient: no intervenir militarment a Síria contra l'Estat Islàmic (EI) per no reforçar de rebot el règim de Baixar al-Assad. El president francès ha anunciat que les forces franceses que des de fa un any bombardegen l'EI a l'Iraq amplien el seu radi d'acció a Síria, el principal feu dels gihadistes. “He demanat al ministre de Defensa que, a partir de demà [dimarts], avions francesos facin vols de reconeixement al sud de Síria”. "No farem cap intervenció terrestre", ha precisat de seguida, perquè no seria "conseqüent ni realista".

Aquests vols de reconeixement són necessaris per detectar possibles objectius. Per tant, antecedeixen els atacs previstos per bombardejar posicions dels gihadistes a Síria. "Els vols de reconeixement permetran planejar els bombardejos contra Daeix (acrònim de l'EI)", ha assenyalat el president. Aquests primers vols per captar informació farà que les forces franceses estiguin "a punt" per als atacs. "Segons les informacions recollides, estarem preparats per efectuar bombardejos". "Volem saber on són els centres d'entrenament i decisió". Davant de l'EI, França actua militarment en coordinació amb els Estats Units, però manté la seva autonomia a l'hora de decidir els llocs que ataca.

La decisió d'Hollande, anunciada en la sisena de les seves conferències de premsa semestrals a l'Elisi, es produeix en plena crisi de refugiats a Europa. La majoria procedeixen de Síria, com el nen de tres anys Ailan Kurdi, la imatge del qual després de morir ofegat a Turquia ha colpejat les consciències de tot el món. El canvi de posició arriba també després de constatar-se que l'estratègia militar de la coalició internacional contra l'EI que lidera els Estats Units està tenint escassos efectes per frenar els gihadistes.

En el terreny polític, a més, el viratge d'Hollande coincideix amb l'acostament dels països occidentals a l'Iran, un dels països clau en el conflicte i aliat d'Al-Assad. Com Rússia. França manté contactes diplomàtics amb tots dos, com va comentar la setmana passada el mateix Hollande, per trobar una sortida a la crisi. "Hem de parlar amb tots els països que poden afavorir una solució per a Síria", ha dit aquest dilluns, per precisar que França ja ha parlat amb l'Iran i Rússia per intentar un "govern d'unió" a Síria.

Fins ara, París ha mantingut que no faria res a Síria que suposés un reforç d'Al-Assad i s'ha limitat a proporcionar armes a forces rebels. Ara, els països més implicats apropen posicions per consensuar aquest govern de coalició al país, però amb la sortida del dictador Al-Assad del poder com a condició prèvia. "Al-Assad se n'ha d'anar", ha repetit ara Hollande, que considera el dictador sirià "responsable" de la situació al seu país. "Ell és el que ha bombardejat poblacions civils i ha utilitzat armes químiques".

El president francès organitza a País una Conferència Internacional sobre Refugiats

Des de fa més d'un any, els Estats Units bombardegen l'EI a l'Iraq i a Síria. Avions del Regne Unit i el Canadà també han actuat a Síria. França s'ha abstingut de fer-ho. Un dels motius, com ha recordat reiteradament Hollande, resideix en el que va passar fa dos anys. El 2013, després de confirmar-se que Al-Assad utilitzava armes químiques contra les forces rebels, el president francès es va situar al capdavant dels països occidentals per llançar un atac militar contra Al-Assad. En l'últim moment, Washington es va retirar del tot, així que finalment no es va fer. Per Hollande, aquella operació militar frustrada va ser clau per al naixement i l'expansió de l'EI.

Els primers bombardejos francesos contra l'EI a l'Iraq es van registrar el 19 de setembre de l'any passat. Unes hores abans, Hollande havia explicat en conferència de premsa que París se sumava a la coalició internacional liderada pels Estats Units. El Govern francès, el primer a la Unió Europea a fer aquest pas, va argumentar que la seva participació estava basada en una petició de l'Executiu de l'Iraq emparada per l'ONU.

Des de llavors, i dins de l'anomenada operació Chammal, caces bombarders francesos Rafale amb base a la Unió dels Emirats Àrabs han efectuat més de 200 bombardejos i centenars d'operacions de reconeixement i suport aeri a les forces iraquianes que s'enfronten a l'EI. Mesos després, França va desplegar també caces bombarders Mirage 2000 a Jordània amb el mateix objectiu. Més de 700 homes i 12 avions participen en el dispositiu.

Hollande també ha anunciat que organitzarà a París una Conferència Internacional de Refugiats davant la greu crisi migratòria d'aquestes setmanes. Ha recordat que, l'últim any, més de 350.000 persones han creuat el Mediterrani per arribar a Europa i que la resposta al problema ha de ser "europea i global". Però també ha precisat que, en contra de la creença general, els migrants no procedeixen només de l'Àfrica o el Pròxim Orient, sinó també d'altres continents, i especialment de l'Àsia.

Per això, el president ha afirmat que França acollirà "de manera digna i seriosa" els 24.000 refugiats que la Comissió Europea assignarà a París (15.000 a Espanya i 31.400 a Alemanya, d'un total de 120.000). El mandatari francès ha assenyalat que França ha participat molt directament en la concreció d'aquest repartiment de refugiats, que ha de fer-se, ha dit, "amb humanitat i responsabilitat". Ha recordat que el dret d'asil és un principi bàsic de la política francesa, però que és tot Europa la que ha d'actuar amb solidaritat. Si no hi ha una política europea conjunta, fracassaran iniciatives com el repartiment de refugiats i "serà la fi de Schengen", ha advertit.

Per això Hollande ha criticat països que, com Hongria, rebutgen acollir refugiats i se salten les regles europees. Ha denunciat en aquest sentit que alguns països pretenen aplicar "criteris ètnics" o religiosos per seleccionar qui acullen. O construeixen murs a les seves fronteres. A aquests països, la majoria de l'Est, els ha recordat el mandatari francès que, fa gairebé tres dècades, després de la caiguda del mur de Berlín, la UE es va comportar d'una altra manera amb els seus ciutadans quan els va dir: "Sou europeus. Veniu".

França registrarà aquest any més de 60.000 demandes d'asil, ha assegurat el president, que visitarà aviat un camp de refugiats al Líban.