Malson al parc d’atraccions

Les llunyanes xemeneies de la tèrmica eren tot just una ombra filiforme perduda prop d'una enorme taca grisa, el mar. La boira d'un capvespre tardorenc i fred dominava l'escena. L'Avió, l'atracció més famosa del Tibidabo, evocava les inclemències sofertes per Lindbergh en creuar l'oceà. No, no era el que els organitzadors del Tibidabo Live Festival esperaven de l'estiu barceloní, amb el qual ahir se citaven per vegada primera.

La idea de fer un festival de música en un parc d'atraccions es preveia si més no curiosa, però la boira, el fred i la pluja, amb una presència tan irregular com irritant, ho va engegar tot en orris. Així que el festival va ser un festival lil·liputenc. Allà, l'única cosa gran era l'església del Sagrat Cor, enmig de les tenebres com si fos una atracció terrorífica, una enorme casa de bruixes.

Segons fonts no oficials, s'havien venut unes 600 entrades, però va fer la sensació que bona part dels compradors es van haver de quedar a casa.

Les grans atraccions, i potser úniques de cara al gran públic, eren Yo la tengo, ahir, i Mogwai, avui, però la pluja va amenaçar els primers, tot i que finalment es cel es va aclarir i van poder tocar.  Mentrestant les treballadores del parc miraven ocioses el nou espectacle d'un festival que basava el seu encant en una vista que la londinenca meteorologia va espatllar. En realitat el més adequat hauria estat que Los Planetas haguessin estat allà interpretant Pesadilla en el parque de atracciones. Però tot es va alinear perquè gairebé res sortís bé.