El llegat Muñoz Ramonet, més a prop de Barcelona

Són com les joies de la corona; dues de les obres més valorades de la voluminosa herència artística que l'industrial Julio Muñoz Ramonet va deixar a la ciutat de Barcelona després de la seva mort, el 1991. L'aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Francisco de Goya, i L'anunciació, d'El Greco, valorades totes dues en més de set milions d'euros, han protagonitzat la majoria de notícies del llarg i confús litigi que mantenen les quatre filles de Muñoz Ramonet i l'Ajuntament de Barcelona per aquesta herència que elles no han acceptat mai. Ara, una sentència del jutjat de primera instància d'Alcobendas (Madrid), que té data de 30 de juliol i que va ser notificada ahir a les parts; la Fundació Julio Muñoz Ramonet –creada per l'Ajuntament el 1995 per reclamar els béns– i Carmen, Isabel, Alejandra i Helena Muñoz Villalonga i l'empresa familiar Culturarte, perquè lliurin les obres. La sentència representa una dura garrotada, i ja són gairebé mitja dotzena, per a les quatre germanes, ja que després d'assegurar el jutge que “no s'ha actuat de bona fe” i amb “arguments inacceptables”, obre una via perquè el jutjat de Barcelona ordeni executar la sentència del Suprem del 2012 que obliga a retornar totes les obres d'art, i especialment aquest goya i aquest greco, utilitzant, si fos necessari, l'ús de la força pública.

La història sembla un serial en tota regla. Les obres estan en dipòsit judicial al domicili d'Isabel Muñoz des del 2011, després de ser recuperades per la Guàrdia Civil a Alacant, dins de l'operació Creta, en una casa del municipi valencià del seu exmarit, Jesús Castelo, al qual Isabel havia denunciat per haver-les sostret del domicili conjugal. Quan el jutjat de Barcelona va reclamar les obres en virtut de l'execució de la sentència del Suprem es va trobar que la família pledejava per la titularitat d'aquestes dues pintures ja que Culturarte havia denunciat en un jutjat d'Alcobendas Manuel Castelo, fill d'Isabel, que assegurava que les obres no eren de la seva mare, de les seves ties, ni de l'empresa, sinó que li pertanyien a ell des del gener del 1991, quan les va heretar després de complir la majoria d'edat del seu pare Jesús, que sempre havia mantingut que li havia comprat el 1984 al seu sogre a canvi d'un préstec que li havia fet per poder fer una important operació de compravenda de petroli.

“El jutge barceloní va paralitzar l'execució fins que es prengués una decisió sobre aquest assumpte i ara ja pot actuar”, explica Eduald Vendrell, l'advocat de la Fundació municipal des del 1995. “En aquest cas s'ha actuat amb contradiccions. Els quadres els va rebre en dipòsit Isabel i va signar que havia de comunicar qualsevol canvi i circumstància, cosa que no ha passat. La sentència és contundent i assegura que s'ha actuat amb una estratègia predeterminada”, prossegueix.

Al text del jutjat d'Alcobendas s'assegura que Culturarte “no s'ha conduït amb una correcta bona fe processal, motiu pel qual cal prendre les seves al·legacions i escrits amb extrema cautela”. Quant a Manuel Castelo, el jutge assegura que “no va esgrimir la propietat dels quadres, una conducta que és inusual i il·lògica” ja que no “ha aportat cap prova de la compra”.

El jutge d'Alcobendas dóna per bones les sentències anteriors del 2007, 2009 i 2012 en les quals s'estableix que no només aquestes dues obres, sinó tot el conjunt, en el qual hi ha pintures de Velázquez, Ribera, Berruguete, Rembrandt, Sorolla o Fortuny, entre molts altres, pertanyen “al testador i fundador [Julio Muñoz] i no a Culturarte. Aquesta societat juntament amb unes altres eren utilitzades com a pantalla pel testador i després per les seves hereves”.

Durant el judici de quatre hores celebrat el passat 17 de juliol a la ciutat madrilenya el jutge va deixar clar que les denúncies entre els membres de la família no eren res més que una argúcia “per perjudicar la fundació i retardar la devolució de les obres”. Vendrell explica que el pas següent és fer arribar la sentència al jutjat número 1 de Barcelona. “Entre avui i demà ho notificaré i només cal esperar que executi com va fer quan es van lliurar les claus del palauet del carrer Muntaner el juliol del 2013. Al jutjat de Barcelona estaven esperant la sentència”. I en cas que les obres no siguin on la Guàrdia Civil les va deixar en dipòsit a Isabel Muñoz? “Pot tenir conseqüències penals”. Contra la sentència podrà presentar-se recurs d'apel·lació en vint dies a partir d'ahir. Repassant l'actitud que han mantingut les germanes Muñoz, segur que no deixaran de fer-ho.