La participació en el 27-S

En unes declaracions de la setmana passada, Xavier García-Albiol assegurava que l'èxit del sobiranisme depenia del fet que la participació es quedés per sota del 72% dels vots. Segons el candidat del PP, només una participació excepcional, fins i tot superior a la de les eleccions del 2012, podria garantir la derrota de l'independentisme. Deixant al marge les xifres concretes, que sempre resulten extremament arriscades, la veritat és que la participació es pot tornar a convertir en un dels principals protagonistes de la jornada electoral.

Encara no disposem de gaires enquestes fiables, així que fer pronòstics és una mica precipitat. No obstant això, potser ens pot ajudar dirigir la mirada al que va passar el 2012. Les eleccions d'aquell any ja van reflectir la ruptura amb alguns dels principals patrons que havien caracteritzat el comportament electoral dels catalans des de feia dècades. Molts d'aquests elements de ruptura encara perviuen i molt probablement tornaran a marcar els resultats del 27-S.

L'èxit sense precedents de participació a les autonòmiques del 2012 es va deure en part a la massiva mobilització de l'independentisme. Des de llavors, aquest col·lectiu ha demostrat una capacitat excepcional per a l'activisme, tant per fer actes de participació massiva com per l'encara més difícil tasca de mantenir una mobilització gairebé permanent al llarg de tres anys. No hi ha dubte que l'experiència viscuda aquests anys a Catalunya a favor de la independència representa una fita dels moviments socials no només al nostre país sinó també a Europa.

No obstant això, l'elevada participació el 2012 no es va deure únicament a la mobilització del sector independentista. Un altre element crucial va ser la pràctica extinció d'una “espècie” fins llavors molt present en l'ecosistema electoral català: l'abstencionista diferencial.

Aquest tipus de votant es caracteritzava per abstenir-se en les eleccions autonòmiques malgrat votar en les eleccions generals (d'aquí l'adjectiu “diferencial”) i eren particularment abundants entre els castellanoparlants, amb identitat espanyola o mixta i partidaris de l'Estat de les autonomies. En definitiva, es tractava d'un electorat que tradicionalment formava part de l'òrbita del PSC i que, per tant, la seva abstenció beneficiava el nacionalisme català.

Però el 2012 va ser diferent. Els abstencionistes diferencials, animats per l'excepcional conjuntura que viu Catalunya, van decidir que en aquella ocasió sí que valia la pena anar a votar. Això no només va propiciar un èxit de participació sense precedents, sinó que també va desinflar la victòria que les enquestes auguraven inicialment a CiU.

Hem d'esperar una cosa similar en les eleccions del 27-S? No hi ha dubte que el sector sobiranista acudirà a la seva cita amb les urnes de forma massiva igual que ho va fer tres anys enrere. L'entusiasme participatiu d'aquest col·lectiu ja hauria de garantir un 27-S altament concorregut. No obstant això, la incògnita tornarà a ser el comportament de l'electorat més flotant, com l'abstencionista diferencial, que vota molt influït pel context polític i que, pel seu perfil, tendirà a beneficiar les forces no sobiranistes.

Les enquestes indiquen que el 2012 l'augment de participació a última hora va perjudicar els interessos del bloc independentista. Segons el CIS, el suport a CiU entre els que van decidir el seu vot durant la campanya electoral es reduïa a pràcticament la meitat respecte dels votants que ja tenien decidit el vot. En canvi, en el cas de Ciutadans va passar el contrari: el suport a la formació d'Albert Rivera es va multiplicar per dos entre aquests votants d'última hora.

Les escasses enquestes publicades apunten que el col·lectiu no independentista (tradicionalment més abstencionista) arriba a aquesta campanya electoral tan o fins i tot més animat a anar a votar que tres anys enrere. En aquest sentit, hi ha indicis que es pot repetir un escenari d'alta participació no només entre els sobiranistes sinó també entre els que no ho són.

La publicació d'enquestes durant aquestes setmanes de setembre permetrà calibrar millor si realment es repetiran els patrons que van marcar els comicis autonòmics del 2012. Malgrat que l'escassa evidència que tenim perfila un escenari favorable al fet que així sigui, haurem d'estar atents durant les properes setmanes. Igual que va passar en les passades eleccions, augments de participació a l'últim moment aniran molt probablement en detriment dels interessos de l'independentisme. En això, Albiol té raó.

Lluis Orriols és professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid.