L’Ibex tanca el seu pitjor mes en més de tres anys, amb una caiguda del 8%

L'agost serà recordat com un mes infaust per a les principals borses mundials. El principal índex espanyol, l'Ibex, ha conclòs el vuitè mes de l'any amb una caiguda del 8,2%, una xifra inèdita des del maig del 2012, un mes abans del rescat financer. Darrere d'aquesta forta correcció, comuna a tots els parquets continentals –Frankfurt i París no vivien un mes tan dolent des del mateix mes del 2011–, emergeixen dos factors: els dubtes sobre la segona economia mundial, la Xina, i la confirmació que la Reserva Federal nord-americana (Fed) està preparada per apujar els tipus d'interès.

Aquest dilluns, els principals índexs del Vell Continent han tancat amb caigudes superiors a l'1%, amb l'Ibex al capdavant de les pèrdues (-0,91%). A la resta de borses europees, amb l'única excepció del Ftse britànic, tancat aquest dilluns, també predominen els números vermells: el DAX alemany ha caigut un 0,38% i el CAC parisenc s'ha deixat un 0,47%.

A l'altre costat de l'Atlàntic, el Dow Jones ha arrencat la jornada amb una reculada del 0,81% i l'S&P 500 es deixa un 0,8%. L'índex que agrupa els valors tecnològics nord-americans, el Nasdaq, cau un 0,78%.

Darrere de la correcció d'aquest dilluns, els analistes veuen dos factors: els ja recurrents dubtes sobre la Xina, revifats després que el diari britànic Financial Times revelés la intenció de Pequín d'abandonar les compres d'accions amb diners públics, i la confirmació que la Fed nord-americana està preparada per apujar tipus tan aviat com ho cregui necessari.

La probabilitat que aquesta pujada de tipus arribi al setembre, extrem que en els últims dies es donava pràcticament per descartat, ha guanyat punts aquest cap de setmana després que un vicepresident de la Reserva Federal deixés entreveure que hi ha "bons arguments" per creure que la inflació s'accelerarà als EUA. A l'eurozona, els preus es van mantenir en el 0,2% a l'agost, una xifra molt inferior a l'objectiu d'estabilitat del Banc Central Europeu (BCE), el consell de govern del qual es reuneix aquest dijous. La política monetària ultraexpansiva que han seguit els quatre principals bancs centrals (la Fed, el BCE, el Banc del Japó i el Banc d'Anglaterra) ha estat fonamental per apuntalar les alces borsàries en els tres últims anys.

En l'obertura en negatiu dels índexs europeus ha influït la caiguda prèvia en els dos principals selectius xinesos –Xangai s'ha deixat un 0,82% després d'arribar a caure gairebé un 4% a mitja sessió i Shenzhen, en el qual cotitzen els valors tecnològics, ha retrocedit un 3,06%– després de conèixer-se la intenció del Govern del gegant asiàtic de minorar el ritme de compres públiques. En canvi, són molts els que creuen que aquest canvi en la pauta d'actuació de Pequín no arribarà abans de la desfilada militar del dia 3 de setembre en la qual es commemora la victòria xinesa sobre el Japó en la Segona Guerra Mundial. Aquest estiu, les autoritats xineses han gastat 180.000 milions a sostenir la cotització de les seves borses.

En la reculada de l'1,28% en el principal selectiu japonès, el Nikkei, influeix molt una inesperada mala dada de producció industrial feta pública aquesta matinada hora peninsular espanyola.

L'euro s'aprecia lleugerament en les primeres hores d'aquest dilluns i es canvia per 1,12 dòlars i la prima de risc espanyola –el diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i l'alemany, considerat lliure de risc– puja gairebé 3 punts bàsics (un 3%), fins als 135. Al mercat de matèries primeres, el barril de cru Brent, de referència a Europa, cau un 0,9% després de diverses pujades consecutives, cotitza lleugerament per sota dels 50 dòlars i arrossega el principal índex mundial de commodities, que cau un 0,5%.