Milers de refugiats queden encallats a Hongria davant les traves policials
Les famílies paguen bitllets a Àustria però els agents els prohibeixen pujar als trens
“Fora!”. Amb aquesta paraula i amb un moviment despectiu de mà, un policia hongarès ros i cepat prohibeix a una família siriana –en què hi ha un nadó de pocs mesos– pujar al tren amb destinació Viena (Àustria) per al qual havien comprat el bitllet. Milers de famílies que fa dies que van creuar a Hongria des de Sèrbia han estat destinades a camps de refugiats al voltant del país, als quals han d'arribar en 48 hores, però no hi volen anar. Pernocten a les estacions de tren de Nyugati i Keleti, que s'han convertit en autèntics campaments, esperant el proper tren que els tregui d’Hongria i els porti “al primer poble alemany”, assenyala un pakistanès que acaba de recollir unes sabates donades en un lloc improvisat de l'única ONG present, Migration Aid. “Són del 45”, assenyala la voluntària. “És igual, em serviran”, contesta contesta l'immigrant, que fa un 43.
La Maria, una jove voluntària, assenyala que la seva missió és explicar-los en anglès on han de dirigir-se. “L'únic paper que els va donar la policia a Röszke [localitat a la frontera amb Sèrbia] està en hongarès i ells, òbviament, no l’entenen". Per això, molts pensen que poden marxar tranquil·lament i en realitat han de traslladar-se al centre que tenen assignat en 48 hores. “No vull més campaments, fan pudor i estan bruts”, assenyala una dona, mare de tres nens. Si no arriben a la seva destinació en el termini de dos dies, estaran violant la llei i "podrien tenir un problema seriós”, explica una altra voluntària de 23 anys que no vol donar el seu nom. El Govern de l'ultraconservador Viktor Orbán està agilitant una desena de reformes antiimmigració, per les quals, si l'autoritat intercepta un immigrant en situació irregular o fora del seu centre assignat durant l'horari de toc de queda –normalment les 22.00–, podria anar a la presó fins a tres anys.
El grup de voluntaris intenta sense èxit convèncer-los que en aquests camps “estaran bé”, ja que la seva integritat física perilla si es queden als carrers. “Cada vegada hi ha més gent que rebutja els immigrants en aquest país”, assenyala l’Esther. Però són massa mesos de viatge i milers d'euros invertits (fins a 8.000) per travessar fronteres com per esperar-se mesos a obtenir, o no, l'asil. A l’Ibrahim, de Síria, li queden “aproximadament 100 euros” i se n'anirà en taxi si fa falta fins a la frontera amb Àustria. El negoci d'aquest transport es comença a forjar a la porta de l'estació de Keleti –des d'on surten els trens internacionals–, on grups de quatre persones van pujant, molt poc a poc i amb discreció, als taxis grocs de la capital hongaresa perquè els apropin una mica més a la destinació final: Alemanya. Els més joves, no obstant això, examinen els espais entre vagó i vagó, on creuen que podrien amagar-se.
Creixen les màfies
Las màfies que trafiquen amb els immigrants estan creixent a Hongria. Fa dos dies, 71 cadàvers d'immigrants i refugiats van ser trobats a l'interior d'un camió abandonat a Àustria, molt a prop de la frontera amb Hongria. Els presumptes traficants, dos búlgars i un afganès, van ser detinguts l'endemà. Divendres, dues persones –presumiblement de nacionalitat romanesa– van ser detingudes als voltants de Röszke, a la frontera entre Hongria i Sèrbia, per intentar traslladar a l'interior d'un camió un grup d'immigrants. “Ara no porto diners a sobre però aniré a Western Union [empresa d’enviaments de diners internacionals] i llavors veuré com puc sortir d’Hongria”. A., de Karachi (Pakistan), primer intentarà pujar a un dels trens amb destinació Viena, si no ho aconsegueix, pagarà un taxi perquè el porti fora d’Hongria. “Els meus amics s'han comprat bitllets per Viena tres vegades. I els tres cops, la policia els ha fet fora de la plataforma”, explica. El primer ministre Orbán també té previst implantar una pena de fins a 10 anys de presó per a aquells ciutadans que trafiquin amb immigrants i refugiats.
El tràfic de persones és un dels múltiples fronts que la comunitat internacional vol eradicar. Però no sola. Yven Pascoas, expert en migració europea de l’European Policy Center (EPC), explica que cal canviar la forma de viure la immigració. “No és un problema de política interna, és un tema global”, assenyala. Pascoas argumenta que la definició per donar asil és molt escarida i que “òbviament” hi ha ciutadans de llocs com Somàlia, Nigèria, Bangla Desh o el Pakistan que “també haurien d'optar a l'asil, ja que als seus territoris també hi ha conflicte d'una forma o una altra". El propietari d'una botiga a Islamabad diu que ha “aprofitat” aquest flux migratori massiu per fugir del seu país. És “per motius religiosos”, murmura. Es va convertir de l'islamisme al cristianisme i a Pakistan se sentia “amenaçat”.
Al cap de pocs metres i enmig de tot el xivarri de l'estació de Nyugati, un trio de musulmans estenen les catifes en direcció a la Meca (Aràbia Saudita) per començar un dels cinc moments de resar del dia. La mateixa escena es veia també als marges de les vies del tren que fa dies els van servir de guia per arribar a Hongria.
Ni a Nyugati ni a Keleti hi ha cap senyal de les autoritats hongareses. Són els voluntaris –aquest dissabte hi havia també els espanyols Meli, Sergio i Maria– els que s'encarreguen que cada persona arribi a la destinació correcta sense violar la llei. “Tenim també traductors a l'àrab i a l'urdú”, expliquen. Absolutament tot, fins i tot el transport d'una estació a una altra, el gestionen entre els veïns de Budapest i algun turista, com en Sergio que ha decidit invertir un dia de vacances per donar un cop de una mà i conèixer el problema “de més a prop”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.