González als catalans
Els votants han d'avaluar les greus conseqüències de la via rupturista
A un mes de les eleccions a Catalunya del 27-S, Felipe González dirigeix avui des del nostre diari una carta oberta als ciutadans d'aquesta comunitat. González no escriu com a dirigent d'un partit, ni pot parlar en nom dels milions de catalans i espanyols que el van votar en sis eleccions generals consecutives. Però tampoc ho fa com un particular que exposa opinions personals, sinó com un actor compromès durant dècades amb la causa del progrés d'Espanya i que va ser durant gairebé 14 anys el president del Govern.
Les eleccions del 27-S són o poden arribar a ser, segons els seus resultats, decisives per al futur de milions de ciutadans. El Govern de la Generalitat ha decidit llançar un desafiament a l'opinió pública catalana, espanyola i internacional. Seria irresponsable i covard mirar cap a una altra banda, i molt pitjor encara respondre amb amenaces, sarcasmes o simples desqualificacions. Cal prendre-s'ho seriosament i plantejar amb senzillesa, claredat i sentit de la responsabilitat les conseqüències d'un vot que pot obrir pas a la declaració unilateral d'independència. La convocatòria del plebiscit que Artur Mas pretén ja ha aconseguit fracturar la societat catalana i aquesta amb la resta d'Espanya, cosa que pot tenir efectes molt desafortunats.
El gest de González recorda, salvant les distàncies, el de Gordon Brown, ex-primer ministre del Regne Unit, en vigílies del referèndum escocès. Alarmat per la falta d'encert de la campanya pel no a la independència, Brown, sens dubte el polític britànic de més prestigi i projecció fora del seu país, va sortir del seu retir per dir als escocesos, amb dades i arguments, que els aniria molt millor dins que fora del Regne Unit; i per oferir-los, en nom dels partits oposats a la secessió, que si votaven contra la ruptura s'aprovarien reformes institucionals de reforç de la seva autonomia.
Editorials anteriors
L'expresident espanyol diu als catalans que si “desconnecten” d'Espanya en el que seria una violació grollera de la legalitat democràtica i una veritable reculada històrica, no només estaran pitjor sinó també enfrontats entre si i amb la resta dels espanyols, potser durant moltes dècades. Aquest enfrontament seria també amb Europa, que no toleraria de cap manera la partició il·legal d'un dels seus estats, amb Iberoamèrica i també amb una part substancial de les democràcies avançades de tot el món, on els avenços tecnològics i els moviments progressistes coincideixen justament amb la voluntat de derrocar fronteres, no de crear-ne de noves.
Tant de bo que aquest missatge que González expressa amb vehemència i contundència argumental no caigui en sac foradat i serveixi perquè els que poden amb el seu vot evitar aquesta ruptura, ho facin. I perquè es trenqui el silenci acomodatici i culpable de molts responsables de la vida empresarial i cultural de Catalunya.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.