Hongria, desbordada pel trànsit massiu de refugiats a la frontera

El principal centre de registre de migrants d’Hongria ahir estava “desbordat”, segons ACNUR, l'agència de l’ONU d'ajuda als refugiats. El camp, que té capacitat per unes 1.000 persones, havia superat ja les 3.000, després de l'arribada massiva dels últims dies, sobretot de refugiats sirians. Les autoritats hongareses han inundat el recinte amb unes 200 tendes de campanya militars —característiques per les seves dimensions i el seu color verd— amb capacitat per 10 llits cadascuna. Aquí, els nouvinguts que sol·licitin asil no podran passar-hi, per llei, més de 36 hores abans de ser traslladats a cinc camps de refugiats repartits per tot el país. Allà esperaran que l’Administració hongaresa contesti les seves peticions d'asil. 

La tarda d'ahir, 10 camions de l’Exèrcit ja havien arribat a la zona fronterera entre Hongria i Sèrbia per on havia entrat hores abans l'onada de migrants, prop de la ciutat de Röszke. Se sumaven als agents de policia que, amb l'ajuda d'un helicòpter, intenten segellar el pas. Una tanca, plena de fulles i de metre i mig d'alt, està desplegada al llarg dels 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia, però encara hi ha reductes, com el de Röszke, que romanen oberts per obstacles com les vies del tren. El Govern de l'ultraconservador Víktor Orban, no obstant això, vol accelerar-ne la construcció i tancar la frontera completament a final de setmana.

El sol picava fort ahir en aquesta estepa fronterera envoltada dels camps de blat de moro que estan alimentant aquests dies els migrants. Molts d'ells, una vegada han aconseguit fer el salt des de Sèrbia, van haver d'esperar durant hores sota aquell sol abrasador abans de ser traslladats al centre de registre. Sense aigua i sense menjar, ancians i nadons es refugiaven sota uns rústics tendals improvisats amb pals, branques seques i mocadors de dona.

Trasllats amb tren

“Quan ve la policia?”, xisclava sense parar una jove siriana. Estava estirada a terra, a l'ombra d'un dels cotxes de la premsa internacional. “La meva cama ja no es mou, fa més de 24 hores que camino”, lamentava entre plors de desesperació. Les llàgrimes li quedaven marcades a la cara pel fang i la pols acumulada després de més d'un mes de travessia. “D’aquí a 10 minuts vindrà l'autobús”, contestava impassible un dels pocs agents que vigilava la zona. L'autocar va trigar més de tres hores.

Ja als afores del centre de registre de Röszke, on no hi cabia ni una agulla, una ciutadana alemanya que prefereix no donar el seu nom —“per seguretat”— esperava un amic sirià. “Fa dos dies que no sé res d'ell i he decidit venir conduint [des d’Alemanya] per endur-me’l”, explicava. Ahir no la van deixar entrar al centre.

Unes 700 persones que durant les últimes 36 hores han creuat il·legalment la frontera amb Sèrbia van ser traslladades ahir des del centre de registre fins a l'estació de tren de Szeged, a 15 quilòmetres de distància. Allà, les autoritats magiars van omplir un tren de refugiats que seran repartits pels cinc centres abans citats. “Allà esperaran l'asil, quan l’obtinguin, se’n podran anar on vulguin”, explica la voluntària Petra Pomázi. Molts d'ells, no obstant això, creuen que el període d'espera s'allargarà durant més d'un any i no estan disposats a esperar.

Just abans d'entrar al tren, una vintena de voluntaris d'una ONG local repartien un sandvitx i una ampolla d'aigua per persona. L'organització també ha aixecat una cabanya de fusta on els immigrants i refugiats poden accedir a Internet i carregar els seus mòbils. Com M. –que no vol donar el seu nom real complet perquè en la seva següent destinació “no el reconeguin”– és de Bangla Desh i, tot i que té 30 anys, “per a la policia" va néixer el 1998. Ha deixat els seus vuit germans al país asiàtic i, després de vuit mesos de trànsit per l'Iran, Turquia, Grècia, Macedònia i Sèrbia, per fi ha arribat a la Unió Europea. Aquest matí està “molt content” perquè ha pogut no només rentar-se i arreglar-se en unes fonts mòbils que els voluntaris han instal·lat fora de l'estació, sinó perquè el seu mòbil ha aconseguit connectar-se per primera vegada a la xarxa d'Internet i pensa que “aviat” podrà comunicar-se amb els seus amics. “M'esperen a Nàpols”, afirma.

Recels dels vilatans

La massiva arribada d'immigrants i refugiats també desperta recels entre els hongaresos. “Estic d'acord que busquin una millor vida, però no aquí, no d'aquesta manera”, declarava Erika, de 28 anys i treballadora en una cafeteria propera a l'estació. Els sirians que fugen de la guerra són més ben acceptats en general que els arribats d'Eritrea, Somàlia, el Sudan, l'Iraq, el Pakistan, Bangla Desh o, fins i tot, l'Afganistan. “En aquests llocs no hi ha guerra. Vénen a treure'ns la nostra seguretat social”, afirma Zsolt Dobi, de 42 anys, rapat i d'ulls blaus, membre de Jobbik, partit ultradretà i soci de Govern del primer ministre Viktor Orbán. El grup d'afganesos insisteix: "Fugim dels talibans. No són bons".

Dobi diu que se sent “un turista” al seu propi país. “Europa és cristiana i al final ens envaeixen els musulmans”, afirma. “Per què han de venir per aquí?, la tanca de filferro hauria de ser millor i molt més gran”, explica mentre reconeix que no se sent prou protegit. “Cal treure l'Exèrcit i portar gent armada perquè amenacin, sense disparar, tothom qui vulgui entrar a Hongria”, murmura en una cantonada de l'estació.