_
_
_
_

La RDA va voler González d’aliat

Un informe de la Stasi al qual ha accedit EL PAÍS revela que el líder comunista alemany va buscar el suport del Govern de Felipe González davant els canvis a l'URSS

Cristian Segura
Erich Honecker rep la Medalla d'Or de la Universitat Complutense de Madrid el 1988.
Erich Honecker rep la Medalla d'Or de la Universitat Complutense de Madrid el 1988.Manuel Escalera

El Ministeri per a la Seguretat de l'Estat (Stasi) de l'extinta República Democràtica d'Alemanya (RDA) va elaborar un detallat informe per preparar l'única visita oficial del president Erich Honecker a Espanya, l'octubre de 1988. El document assenyalava els objectius del mandatari alemany, entre ells, rebre el suport del PSOE enfront de les reformes iniciades per Mikhaïl Gorbatxov i constituir societats industrials entre els dos governs. La Stasi apuntava que Alfonso Guerra, José María Benegas i Francisco Fernández Ordóñez eren els dirigents del PSOE més proclius a fer d'Espanya un aliat de la RDA a l'OTAN. La història no va donar temps a materialitzar aquests plans: un any més tard queia el mur de Berlín.

EL PAÍS ha tingut accés a aquests documents confidencials redactats per la Stasi, el temut òrgan d'espionatge i repressió de la RDA, quan es commemoren els 25 anys de la reunificació d'Alemanya. El document està sota resguard a la Comissió Federal per als Arxius de la Stasi (BStU). Va ser elaborat per agents no identificats a Espanya de l'HVA, el servei d'espionatge de la Stasi a l'exterior; consta de sis pàgines mecanografiades, va acompanyat de l'advertiment d'“alt secret” i va ser expedit sis dies abans de l'arribada de Honecker a Madrid. Alguns paràgrafs del text original apareixen subratllats per Erich Mielke, ministre de Seguretat. Mielke també dóna el vistiplau a la informació amb la seva signatura al final del text. L'informe es va completar tres mesos més tard amb una exhaustiva anàlisi del potencial militar espanyol i dels seus programes d'inversió i producció de nou armament.

L'agenda del viatge es va preparar tenint en compte dos esdeveniments clau per al règim. El primer era la visita que el líder de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, tenia previst fer a Espanya el 1989. Honecker es va distingir com un dels principals opositors a les reformes iniciades a l'URSS. La seva estratègia era marcar el terreny a Espanya abans de l'arribada de Gorbatxov. Finalment aquest va aterrar a Madrid l'octubre de 1990, poques setmanes abans de la reunificació alemanya i amb el Teló d'Acer desfent-se.

El document adverteix que la visita “va ser motiu d'oposició i disputes a l'Executiu i al PSOE”

L'altre esdeveniment futur que la dictadura comunista considerava útil per als seus interessos era la presidència de torn de la Comunitat Europea, que Espanya assumiria durant el primer semestre de 1989. El document de la Stasi incideix en el fet que Espanya s'havia convertit en una “potència mitjana” que buscava la seva “pròpia veu”: “La situació internacional ofereix a Espanya bones condicions per aconseguir aquestes aspiracions, i en concret per elevar al més alt nivell el diàleg amb la RDA”. La Stasi assenyalava que el PSOE era partidari de col·laborar en la millora de les relacions entre el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) i el Partit Socialista Unificat d'Alemanya –el SED, la força política governant a la RDA– “sobretot per les ambicions de Felipe González de ser en els propers anys el successor de Willy Brandt com a president de la Internacional Socialista (IS)”. El successor de Brandt al capdavant de la IS va ser el francès Pierre Mauroy.

El document de la Stasi adverteix que la visita d'Estat de Honecker va ser “motiu d'oposició i disputes al govern i a la cúpula del PSOE”. No obstant això, la Stasi destacava que “forces amb influència” donaven suport a l'acostament a la RDA com a estratègia per diferenciar Espanya “d'aquells que donen suport a les reformes a la Unió Soviètica”. En concret, la Stasi ressaltava que “el vicepresident Guerra, el membre de l'executiva del PSOE Benegas i el ministre d'Exteriors Ordóñez haurien fet tot el possible perquè la visita d'Estat fos útil per establir relacions a llarg termini amb la RDA”. Tant el Rei com González i el president del Congrés Félix Pons van defensar davant Honecker l'obertura aplicada a l'URSS, l'acostament entre les dues Alemanyes i el respecte dels Drets Humans.

El mandatari alemany, crític amb les reformes de Gorbatxov, volia marcar terreny abans del viatge del seu homòleg rus a Madrid

Els paràgrafs de l'informe subratllats amb més afany són els que fan referència a les relacions econòmiques. La Stasi afirma que la patronal CEOE va exigir al govern “posar les bases polítiques per reforçar les relacions econòmiques i cientificotècniques”. Honecker es va reunir amb la directiva de la CEOE a la seva seu. El govern de la RDA volia “iniciar la cooperació industrial i la creació d'empreses de producció conjuntes de capital mixt”, i que Espanya ajudés a obrir les portes del mercat comú europeu.

La Stasi afegia que el Rei havia mostrat gran interès en privat per establir programes bilaterals de formació d'esportistes. La RDA va ser el segon país amb més medalles als Jocs Olímpics de 1988. Avui se sap que aquest èxit va ser gràcies a un programa massiu de dopatge. Finalment no va ser el rei sinó Jordi Pujol qui, el dia que el líder de la RDA va visitar les obres olímpiques de Barcelona, va acordar “vincles de cooperació esportiva”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_