Les borses cauen per la por d’una frenada econòmica mundial

Les borses han obert l'última sessió d'aquesta setmana amb fortes caigudes que s'afegeixen a les dels últims dies. La incertesa que es torna a obrir a Grècia per la convocatòria electoral se suma al temor d'una frenada en el ritme de creixement mundial. La devaluació del iuan xinès i la forta depreciació de les divises d'altres països emergents, acompanyada per una forta caiguda del preu de les matèries primeres, apunten en aquesta direcció.

Avui, a més, s'han publicat dades que apunten a una forta frenada en l'activitat industrial a la Xina, cosa que corroboraria la idea que la devaluació del iuan és una mesura defensiva per intentar reanimar una economia que perd impuls. La Xina ha estat el gran motor del creixement mundial durant els últims anys i la seva frenada afectaria molt especialment els països exportadors de matèries primeres, particularment els emergents.

Per la seva banda, la frenada de la Xina i dels emergents i la caiguda de les seves divises suposa pressions deflacionistes per a Europa i els Estats Units. Això pot retardar qualsevol gir en la política monetària. En particular, inversors i analistes comencen a dubtar que la Reserva Federal dels Estats Units apugi els tipus d'interès en la seva reunió del setembre, com es donava per segur abans dels esdeveniments d'aquestes últimes setmanes.

Descensos generalitzats

La caiguda de les borses s'ha estès al conjunt dels mercats desenvolupats. Wall Street va patir ahir la seva pitjor sessió en un any i mig, amb caigudes a l'entorn del 2%, les borses asiàtiques han experimentat fortes reculades aquesta matinada i les borses europees han arrencat aquest divendres amb caigudes entre l'1% i el 2%.

L'Ibex 35 espanyol ha començat la sessió amb una caiguda de l'ordre de l'1,5%, tot i que després ha recuperat una mica de terreny. Quan faltava una hora per al tancament es deixava un 1,15%. La convocatòria electoral grega ha afectat també la prima de risc del deute públic espanyol, és a dir, la rendibilitat addicional que exigeixen els inversors al bo espanyol a 10 anys davant de l'alemany, considerat un actiu lliure de risc. Aquest diferencial se situava a mitja tarda a la vora en 142 punts (1,42 punts percentuals), el seu nivell més alt en més d'un mes.